el saqueig de Diner Públic per a la banca privada és de quasi 100.000 milions d’euros (i en vol més)
El Banc d’Espanya s’ha donat com a termini fins al setembre per determinar si les entitats financeres necessiten més recursos financers. El 30 de setembre és la data límit perquè la banca, tant les entitats més sanejades com les nacionalitzades, presenti a l’organisme regulador els resultats dels préstecs que ha hagut de refinançar. És a dir, aquells que han passat de normals a subestàndards o morosos. Això, a la pràctica, suposa elevar les provisions d’un mínim del 10% al 25% o del 0% al 25%, si passen a morosos directament. Aquestes revisions de la cartera de préstecs poden representar més de 10.000 milions d’euros addicionals en provisions per a la banca.
D’aquests càlculs, així com de l’evolució de l’economia espanyola, se’n deduirà si la banca necessita més recursos econòmics per cobrir més riscos. El debat és obert.
El governador, Luis María Linde, va afirmar en una entrevista concedida a Mont-real (Canadà) a l’agència Bloomberg que el mes d’octubre el Govern de Mariano Rajoy podria decidir si sol·licita una extensió del període del rescat europeu dels bancs. En principi, el termini s’acaba el 31 de desembre. D’aquesta manera, s’obre la porta a la possibilitat que es prorrogui el termini del MoU subscrit amb Brussel·les.
Al setembre, els homes de negre tornaran a Espanya. Del quart examen que ha fet la troica (Brussel·les, BCE i FMI) en sortiran dures negociacions amb el Ministeri d’Economia, capitanejat per Luis de Guindos, per sospesar la pròrroga i les exigències que imposaria Brussel·les.
La Comissió Europea va posar a disposició de la banca espanyola una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d’euros, dels quals Espanya n’ha fet servir 41.300 milions: 39.000 milions es van destinar a recapitalitzar les entitats dels grups 1 i 2, que no tenien recursos propis per arribar al nivell de solvència requerit del 9%, mentre que la resta va anar a parar al banc dolent, la Sareb.
Bankia va ser l’entitat que més recursos va rebre: 22.424 milions, seguida de Catalunya Banc, amb 12.052 milions, i, en tercera posició, de Novagalicia, amb 9.052 milions.
Si al que ha aportat Brussel·les s’hi sumen les injeccions anteriors de l’Executiu espanyol (FROB 1, FROB 2 i Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), en total s’ha destinat a sanejar i reestructurar el sistema financer un import de 88.414 milions.
Cal recordar que les proves de solvència d’Oliver Wyman van apuntar que caldrien 57.000 milions d’euros en l’escenari més advers. Algun dels escenaris de l’economia analitzats en aquell temps ja s’han ultrapassat, com és el cas de la xifra d’atur, situada a l’entorn dels sis milions d’aturats.
El governador s’hi va referir expressament en les declaracions a Bloomberg en l’entrevista concedida en el marc de la Conferència Econòmica de Mont-real. Linde va assenyalar que les necessitats arribaran sobretot pel costat de les entitats que ja estan sota l’òrbita del Govern espanyol. D’aquí ve que el FROB es plantegi la necessitat de desprendre’s com més aviat millor de Novagalicia i Catalunya Banc. A parer seu, el deteriorament de l’economia, sobretot, pot portar-los a necessitar més recursos financers.
La troica ja va advertir la setmana passada que el programa per a la banca va “pel bon camí”, però persisteixen “riscos” perquè la situació econòmica es continua deteriorant i l’ajust del sector immobiliari no s’ha acabat. Per això reclamava “extremar la vigilància”.
En aquest sentit, Linde va anunciar fa uns dies, en la presentació de l’informe anual de l’organisme regulador, que es constituirà un consell del qual formaran part el Banc d’Espanya mateix, la CNMV i el Ministeri d’Economia. La finalitat d’aquest ens serà “proposar mesures orientades a preservar l’estabilitat del sistema financer”.
La troica també posarà la lupa sobre el banc dolent. Durant els tres primers mesos, la Sareb només ha venut 550 habitatges, mentre que les projeccions inicials eren d’unes 2.700 unitats anuals. El seu principal negoci no és vendre a detallistes, sinó fer lots i vendre en bloc, una activitat que encara no ha pogut materialitzar. En definitiva, Espanya es juga la pròrroga a la tardor.
12-VI-13, C. Lafraya, lavanguardia
