"Vacances, l’opi del poble", Manuel Castells

Les vacances són l’opi del poble. Dir això no és denigrar aquest recés de temps que tots anhelem. Perquè l’opi pot ser d’allò més ric i fins i tot necessari en certes condicions... Per això les vacances pagades van ser una de les grans conquestes dels treballadors. El problema és quan aquesta dosi d’opi, que regularment necessitem per adormir-nos una estona i després poder seguir, és una dosi adulterada.

Quan el descans es converteix en tensió en embussos interminables sota la canícula estiuenca; en aeroports plens i avions que surten quan volen i connecten segons els va; en turoperadors que no compleixen llevat que s’abonin sucosos suplements quan ja no hi ha capacitat de negociació; en urbanitzacions inhumanes sorgides de l’especulació i la corrupció municipal; en bars d’alcohol adulterat i en discoteques expenedores de droga imprevisible; en la dura lluita per un lloc al sol, per un tros de sorra neta o per un camí per on caminar sense que t’empenyin al barranc. Perquè continuem alternant la no utilització d’una enorme capacitat residencial i de transport durant nou mesos amb una saturació, a preus d’escassetat d’oferta, durant els dos o tres mesos en què tots fem les vacances alhora per imperatiu empresarial.

La cosa és fins i tot pitjor per a la meitat del cel, també anomenades dones, les quals han de continuar carregant amb totes les tasques domèstiques però fora de la seva organització a la casa. I a més sense el respir que representa la feina professional per no tenir sempre a sobre el marit i els nens, cadascun amb el seu tema. Esclar que també hi ha moments simpàtics, però de vegades falten les forces per tenir-ne ganes després d’assegurar-se que les vacances siguin felices, perquè si no, quin fracàs!

Però no tot són vacances familiars. També hi ha vacances de parella, joves i menys joves, que el temps de, a la fi, estar junts sense trava, promet una tornada a la tendresa arraconada pel ritme de la feina o fins i tot al sexe arraconat pel cansament de final de dia i les múltiples interferències. Alguns ho aconsegueixen. Però les estadístiques diuen que les vacances són precisament els períodes en què es produeixen més crisis personals i separacions matrimonials. I és que quan s’està tot el temps junts surten a resplendir les distàncies, les incompatibilitats, les irritacions i, sobretot, l’avorriment.

20-VII-13, Manuel Castells, lavanguardia