el jutge diu que CDC tragué 5 milions del saqueig del Palau de la Música
El jutge Josep Maria Pijuan ha donat per conclosa la investigació de l’espoli del Palau de la Música. En una interlocutòria dictada ahir, manté la imputació a 17 persones pel saqueig de l’entitat i assegura que Convergència Democràtica de Catalunya va cobrar 5,1 milions d’euros per comissions a canvi de concedir obra pública en deu anys, utilitzant la intermediació de la institució. En el text es posa en relleu que les indagacions conclouen sense que se sàpiga encara on han anat a parar més de 9 milions d’euros extrets en xecs dels comptes del Palau.
La interlocutòria del jutge fixa qui seran les persones que s’asseuran a la banqueta, els fets pels quals estan acusats i els presumptes delictes que han comès. La llista inclou 17 noms. Hi són els que van ser els principals dirigents del Palau: Félix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull i Rosa Garicano. També l’exsecretari de la institució Raimon Bergós i dos col·laboradors seus en afers fiscals, Santiago Llopart i Edmundo Quintana. Hi ha dos directius de Ferrovial, Buenaventura Cebrián i Juan Elizaga; l’extresorer de CDC Daniel Osàcar; l’exdiputat convergent Jaume Camps; i els representants d’empreses que van facturar per al Palau però que treballaven en realitat per a Convergència: Miguel Jiménez-Salinas, Juan Manuel Parra, Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz, Juan Antonio Menchén i Ramón Marc. Es consideren responsables civils a títol lucratiu (és a dir, que es van beneficiar dels delictes però que no els van cometre), les esposes de Millet i Montull i CDC. Pel que fa als delictes, es fixen la malversació de cabals públics, apropiació indeguda, falsedat, tràfic d’influències i delicte contra la hisenda pública.
En el text del jutge es relaten diverses activitats presumptament il·legals al si del Palau de la Música. Una primera, la desviació de fons a favor de l’enriquiment de Félix Millet i Jordi Montull. Segons la interlocutòria, Millet es va emportar gairebé 11 milions d’euros i Montull, 1.735.000 euros. Les modalitats van ser diverses: amb factures que es giraven al Palau però que corresponien a obres als domicilis particulars; pagaments de serveis inexistents a empreses instrumentals dels dos exresponsables de la institució i pagaments directes de les despeses particulars de tots dos. Aquest és el capítol més barroer, ja que aquí van inclosos el pagament dels casaments de les filles de Millet (164.000 euros), l’edició d’un llibre (19.000 euros) i viatges familiars a Mèxic, Sardenya, la Polinèsia, Tailàndia, Kènia, les Maldives i Dubai (651.000 euros).
Però si això és groller, és cridaner com des dels comptes del Palau es van pagar xecs al portador que es van convertir en efectiu. Per aquesta via van desaparèixer 18.017.000 euros, dels quals Millet es va apropiar, sempre segons el text judicial, de 7.021.000 i Montull, de 1.318.000. El destí final de 9.677.000 euros no s’ha pogut esbrinar. Pel que fa a això, el jutge critica que Bankia i Catalunya Banc no guardin la documentació sobre el pagament de xecs, incomplint la normativa, per la qual cosa n’informa el Banc d’Espanya. I sobre l’actitud de Millet i Montull, el magistrat diu que van reconèixer una part menor de l’espoli i que no han col·laborat amb la justícia.
I després hi ha el vessant polític de l’afer. Segons el jutge, Félix Millet “va vehicular un flux de fons de l’empresa privada Ferrovial-Agromán (...) aprofitant que aquesta empresa era patrocinadora (...) a Convergència Democràtica de Catalunya com a pagament de comissions per adjudicacions d’obra pública per part del Govern de la Generalitat o altres organismes públics”.
Josep Maria Pijuan assegura que va existir un acord entre el 1999 i el 2009 pel qual el Palau intermediava entre Ferrovial i CDC, aquesta vegada sense detriment de les arques de la institució cultural, però que va reportar al partit 5,1 milions d’euros. Per fer-ho hi havia tres mecanismes. Lliuraments en efectiu als tresorers de CDC Carles Torrent (ja mort) i Daniel Osàcar (2.314.000 euros); factures pagades pel Palau a empreses que mai no van treballar per a la institució i que en realitat ho feien per a Convergència (2.234.000 euros) i firma de convenis amb la Fundació CatDem (de l’òrbita de CDC) per import de 630.000 euros.
Com a obres sota sospita, el jutge esmenta les obres de revestiment de la séquia Bellet, la construcció del poliesportiu de Sant Cugat del Vallès, la construcció de la línia 9 del metro i l’edificació de la Ciutat de la Justícia. Per a l’adjudicació la constructora abonava una comissió del 4%; un 2,5% per a CDC i un 1,5% per a Millet i Montull. Aquests, al seu torn, es repartien la seva part en un 80% i 20%, respectivament. Per fer aquestes afirmacions, Pijuan diu que disposa de les anotacions de les agendes privades dels responsables del Palau, el buidatge dels ordinadors, declaracions de testimonis i informes d’Hisenda i de la Udef de la Policia Nacional. En un comunicat fet públic ahir, Ferrovial va negar el pagament de comissions i va defensar la legalitat dels concursos públics que va guanyar.
17-VII-13, S. Tarín, lavanguardia
La Fundació Orfeó Català Palau de la Música va remetre un escrit al jutge que investiga el saqueig de l’entitat en què acusa l’antiga cúpula, encapçalada per Félix Millet i Jordi Montull, però evita implicar en el cas CDC. Segons va informar ahir El Periódico, per als advocats del Palau els únics responsables del desfalc són l’expresident, Félix Millet, la seva mà dreta, Jordi Montull, la seva filla, Gemma Montull, i dotze directius i empleats més. En l’escrit, els lletrats relaten que Millet i Montull van efectuar una desviació i “apropiació contínua de fons” del Palau amb els quals sembla que van dur a terme obres luxoses als seus domicilis particulars, així com nombrosos viatges de lleure, i pagaments de despeses pròpies i dels seus familiars.
El Palau afirma que Millet i Montull probablement van desviar fons del patrocini de la constructora Ferrovial a favor de terceres empreses que emetien factures per serveis inexistents, però eludeix precisar que aquestes tinguessin relació amb CDC.
Tanmateix, sembla que aquesta pot no ser la posició definitiva, ja que el Palau de la Música va emetre ahir una nota de premsa en què assenyala que “el posicionament definitiu” respecte a la reclamació de les quantitats desaparegudes es fixarà en l’escrit de qualificació, que serà prèviament aprovat pels òrgans de govern de l’Associació i de la Fundació del Palau.
17-VII-13, lavanguardia