"Abans en dèiem hivern", Víctor-M. Amela
De tota la vida se li hi havia anomenat hivern. Es tractava d'una estació de l'any en la qual se sabia que solia fer fred i podien caure un parell de dits de neu. Ens abrigàvem una mica més, ens calçàvem botes d'aigua, potser ens sortia algun penelló i preníem la mesura extrema de quedar-nos en classe a llegir còmics en comptes de baixar al pati. A la nit podies col·locar una borsa d'aigua calenta entre els llençols del llit, i arreando.
A aquest moment de l'any ja no li cridem hivern, sinó fase d'alerta, ona de fred siberiano, conflicte viari, prevenció civil, suspensió de rutes de transport escolar, supressió de partits esportius de finalització de setmana, recullin vostès ràpidament als seus fills de l'escola o millor no els portin a classe. Ahir només hi havia 12 nens a l'aula del meu fill de 13 anys, dels 28 alumnes habituals. Els restants 16 nens i les seves famílies han estat víctimes de l'estil Pedro Piqueras i d'un estat social d'alarma esborronadora, esgarrifosa i apocalíptica agitada per la televisió. I no per mala intenció dels seus directius o periodistes, sinó per la lògica intrínseca de l'espectacle audiovisual: els que fan televisió saben el molt ens agrada espantar-nos, i ens donen el que volem.
Una mica de fred? Pren mapes, pren gràfics, pren plànols d'algun poble nevat, algun camp gebrat, alguna carretera gelada, encara que no estiguin molt nevats, gebrats o gelats: amb un reporter amb gorra, ens colarà. Sí, perquè ens agrada connectar el televisor i que des de la pantalla ens sacsegin i sobresaltin amb adversitats, revessos, contrarietats i situacions anòmales i una mica perilloses: atès que la nostra vida és tan monòtona, aquestes sacsejades són una benedicció, ens exciten i estremeixen d'íntim plaure. Uy, que ens congelarem! Uy, que ens col·lapsarem! Això serà un circ de tres pistes, quedem-nos a casa i atents a la pantalla, a veure!
Com el relat de la por ve avalat per la pàtina científica dels meteoròlegs, resulta molt eficaç i emocionant. Els homes del temps de la tele són ja una dels pocs vectors d'emoció que podem injectar a les nostres avorrides vides. Els homes del temps anuncien amb tres dies d'antelació una miqueta de fred, vent, pluja o neu i tots ens sentim una miqueta més vius! Les televisions, ràdios i periòdics se senten protagonistes, els polítics se senten importants i tots tenim de què parlar.
3-II-11, Víctor-M. Amela, lavanguardia