> dossier: Egipte al caire d’una guerra civil

- l’Exèrcit, el Poder de l’Estat egipci
- Egipte segueix sent en Exèrcit que controla el 40% de l’economia del país
- "Il difficile rapporto tra Morsi e la società civile: il caso delle ONG", Azzurra Meringolo
- a Egipte (Turquia, ...) el pols és entre el populisme del poder militar i la democràcia islamista
- mala deriva per a la democràcia i les llibertats a Egipte
- ... món àrab/Orient Mitjà

Eren les quatre del matí quan les forces de seguretat van obrir foc contra un campament de protesta islamista davant la seu de la Guàrdia Republicana, a la perifèria del Caire. Almenys 51 persones van morir i 435 més van resultar ferides, segons les autoritats sanitàries. No van precisar si incloïen dos policies i un soldat morts.

Egipte va esmorzar amb la versió oficial a totes les cadenes de televisió nacionals: l’exèrcit va ser atacat primer per “terroristes armats” amb munició real, còctels molotov i pedres, amb franctiradors col·locats en teulades. Els atacants, van dir, van intentar assaltar la seu de la Guàrdia Presidencial, on els Germans Musulmans acampen contra l’enderrocament del seu president, Muhammad Mursi, que creuen que està retingut a dins.

La versió islamista és diametralment oposada. Asseguren que van ser atacats per la policia i per l’exèrcit sense que hi hagués cap provocació mentre resaven l’oració de l’alba, donant l’esquena als soldats que custodiaven la Guàrdia Republicana. Segons diversos manifestants entrevistats per aquest diari, les forces de seguretat –la policia i l’exèrcit– els van disparar perdigons i gasos lacrimògens, i després van passar a la munició real.

Els enfrontaments entre les forces de seguretat i els manifestants van durar quatre hores. L’hospital proper de Ciutat Nasr va dir en un comunicat que des de les 4.30 hores havia rebut 306 víctimes, tots homes, 36 dels quals van arribar morts. Presentaven ferides de bala, fractures i altres ferides.

El partit dels Germans Musulmans va cridar a la “rebel·lió del gran poble d’Egipte contra els que pretenen robar-li la seva revolució amb tancs”. Va demanar a la comunitat internacional que intervingui per evitar que Egipte sigui “una nova Síria”.

La matança ha fet saltar pels aires qualsevol indici d’una sortida política a la crisi en la qual es troba sumit Egipte des de l’enderrocament de Mursi, que ha fracturat el país. El partit salafista AlNur, que va donar suport a la destitució, va condemnar la “matança” i va anunciar que abandonava les converses per elegir un primer ministre interí.

A mitjanit, el president interí designat per l’exèrcit, Adli Mansur, va emetre un decret amb el seu full de ruta per a la transició. Preveu una reforma de la constitució i, després que s’aprovi en referèndum, la celebració d’eleccions legislatives en sis mesos. Mansur havia expressat abans el seu “dolor” per les morts i va anunciar una investigació, encara que en el seu discurs va avalar la versió militar.

El líder opositor Muhammad al-Baradei, proposat per a primer ministre provisional, també va demanar una investigació. “Una transició pacífica –va escriure a Twitter– és l’única sortida”.

   El xeic d’Al-Azhar, considerat la màxima autoritat de l’islam sunnita, va advertir del perill d’una “guerra civil” i va anunciar que es recloïa. Ahmed al-Tayeb, que també va donar suport a la destitució, va dir que no tenia “cap altra elecció” que tancar-se “fins que tothom assumeixi la seva responsabilitat per aturar el vessament de sang en lloc d’arrossegar el país a la guerra civil”. Va demanar que s’obri immediatament un procés per a la reconciliació nacional, que inclogui l’alliberament dels islamistes detinguts durant l’última setmana...

Mentrestant, la televisió egípcia emetia les imatges gravades per l’exèrcit durant els xocs, on es veu desenes de manifestants llançant pedres i còctels molotov contra els soldats i incendiant pneumàtics, i homes sobre les teulades que donen objectes. En cap moment no es mostra les forces armades o la policia disparant, malgrat que gairebé totes les víctimes són manifestants.

La matança ha aprofundit encara més la fractura egípcia. El campament islamista, a la mesquita de Rabia al-Adawiya, propera al lloc de la tragèdia, mai no havia estat tan ple com ahir. Hi havia desenes de milers de persones, malgrat que l’exèrcit havia cridat els manifestants a tornar a casa. Molts vénen de fora del Caire, i es veien molts vels integrals i barbes islàmiques, amb les dones segregades en zones reservades. “President Mursi, morirem per tu”, deien els cartells.

L’exèrcit va emetre un comunicat en el qual assegurava que no prenia partit i que els manifestants pacífics no tenien res a témer. A Rabia al-Adawiya havien erigit murs de protecció i homes armats amb bastons custodiaven els accessos. A la plaça Tahrir, continuava la festa. Música i focs artificials com si no hi hagués sang...

“Estava fent les meves ablucions per a l’oració de l’alba quan vaig sentir l’alarma”, explica un senyor que s’identifica com Ossama, professor de matemàtiques a la Universitat de Garbiya. Els vigilants del campament islamista veien arribar la policia des de l’altra punta del carrer, en direcció a la Guàrdia Presidencial. “Els nostres nois es van posar a llançar pedres, llavors ells van respondre directament amb trets”, diu...

El seu relat no agrada a un jove barbut que, com fan els més integristes, no mira a les dones directament als ulls. Escolta atentament tot el que diu. Explica que és “el responsable de comunicació de la mesquita Al-Mustafa”. S’emporta Ossama a una cantonada i se’l sent renyar-lo: “Per què dius això de les pedres? No havíem quedat que això no ho explicaríem?”.

9-VII-13, G. Saura, lavanguardia

Al primer viatge que vaig fer al Caire per l’enterrament de Nasser, l’octubre del 1970, Egipte tenia 20 milions d’habitants, i avui en té 83 milions, el 60% dels quals tenen menys de 30 anys.

Les penúries econòmiques van empènyer milions d’egipcis a l’Aràbia Saudita, als principats del Golf, a la Líbia de Gaddafi... La saudització d’Egipte és palesa. Els egipcis, pietosos musulmans, no només hi han trobat els llocs sants de la Meca i Medina, sinó un estil de vida econòmicament atractiu. Molts egipcis que van anar a treballar a aquell regne absolutista i de costums repressius van trobar-hi el seu Eldorado particular. Amb els estalvis que van fer van comprar algun apartament a les vastes ciutats perifèriques del Caire.

Un cop tornats, aquests emigrants, molt impregnats de la doctrina radical i puritana wahhabita, han influït en el ritme quotidià de la societat egípcia. L’islam del consum del Golf, des de Dubai a Qatar, ha marcat les noves generacions, ara a la deriva. La fascinació per l’estil de vida del Golf, entre un capitalisme florent i un islam reverenciat, s’ha estès. Hi ha flamants centres comercials i zones residencials per als rics. Ha augmentat, d’altra banda, la pauperització de la capital i la religiositat puritana. Amb l’islam consumista ha progressat aquest altre islam obscurantista, fomentat amb els diners del Golf i els seus predicadors televisius a sou. El novel·lista Alaa al-Aswani ha lamentat el contagi d’aquesta societat beduïna entotsolada, endarrerida i hipòcrita a l’islam egipci, tolerant, obert, civilitzat.

9-VII-13, T. Alcoverro, lavanguardia