Egipte segueix sent en Exèrcit que controla el 40% de l’economia del país

a Egipte (i Turquia, ...) el pols és entre el populisme del poder militar i la democràcia islamista

Primeres eleccions. Novembre del 2011. Triomf dels Germans Musulmans. El Suprem invalidarà els comicis el juliol del 2012

Presidencials. Maig i juny del 2012. Guanya Muhammad Mursi (Germans Musulmans) amb el 51% dels vots. L’exèrcit dissol el Parlament

Poders absoluts. Mursi s’adjudica amplis poders executius el novembre del 2012. S’agreuja l’esquerda entre els islamistes i l’oposició laica i progressista

Constitució a mida. Desembre del 2012. Només vota el 33%. Retalla llibertats. L’islam és la principal font jurídica i legislativa.

Violència. Gener del 2013. Diversos morts en els xocs entre l’oposició i els islamistes. L’exèrcit adverteix que Egipte voreja el caos. El moviment Tamarrod reuneix 22 milions de firmes contra Mursi

       Després d’ocupar la seu de la televisió estatal i desplegar tancs i patrulles militars pels carrers del Caire, el cap de l’exèrcit va anunciar ahir a la nit al país, envoltat de la cúpula militar i figures civils i religioses, que el president, l’islamista Muhammad Mursi, havia estat enderrocat i que la Constitució quedava suspesa.

El general Abdul Fattah al-Sisi, acompanyat pel líder opositor Muhammad al-Baradei, el xeic d’Al-Azhar, el patriarca dels coptes i fins i tot un líder salafista, va llegir a la televisió la seva declaració, que contenia els punts del nou programa de transició, que preveu l’abrogació de la Constitució, la convocatòria d’eleccions presidencials i legislatives i la formació d’un govern de tecnòcrates amb l’objectiu de la “reconciliació nacional”. El president del Tribunal Suprem es converteix en el cap d’Estat egipci de manera provisional.

Abdul Fattah al-Sisi, que s’havia entrevistat anteriorment amb Mursi, la sort del qual no va aclarir, va advertir que l’exèrcit egicpi actuarà contra els qui atemptin contra l’ordre públic.

Tots els seus trets són d’un cop d’Estat edulcorat. La història no ha acabat. No serà fàcil que la confraria es doblegui a aquest acte de força, envoltat d’una oportuna coreografia civil i religiosa per dissimular-ho.

Amb salves i ovacions, els manifestants de la plaça Tahrir, que durant hores esperaven aquest comunicat, van bolcar les emocions com en aquella altra jornada de l’hivern de fa dos anys en què Hosni Mubarak va ser forçat a dimitir. Mentrestant, els que s’havien congregat en una altra plaça de la capital per donar suport a Mursi van expressar amargor i tristesa. Estan convençuts que van arribar al poder, després de vuitanta anys de llarga espera, a través dels vots democràtics expressats lliurement a les urnes després de dècades de dictadura militar, i que han estat víctimes d’una acció il·legal contrària a l’ordre politicoconstitucional...

om el 2011, els manifestants de Tahrir han tornat a confiar en les forces armades. La intervenció armada ajorna una altra vegada, però, la normalitat política d’Egipte, la seva esperada transició cap a la democràcia després de les dècades de dictadura militar.

El futur d’Egipte torna a estar en mans de l’exèrcit, rival històric de la confraria. Els revolucionaris, que el 2011 van confraternitzar amb alegria amb els soldats, en van patir després la repressió. És difícil suportar una dictadura, sigui religiosa o militar.

4-VI-13, T. Alcoverro, lavanguardia