700 anys de la Querimònia d’era Val d'Aran

Aquest any la tradicional celebració de la Festa d’Aran, el 17 de juny, dia nacional d’Aran, ha tingut una connotació històrica especial, un aniversari que s’enfonsa en el passat més remot, la commemoració dels 700 anys de la Querimònia, és a dir, el conjunt de normes i privilegis que el rei Jaume II va concedir als aranesos l’any 1313.

El document va ser sancionat pel monarca al Castell de la Suda de Lleida el 23 d’agost de 1313 i pel mateix es concedia i confirmava “el capítol segons el qual els homes de la Val d’Aran posseeixen les terres, les vinyes, les cases, els horts i els arbres fruiters, lliures i francs, sense cap ús ni servitud real, quèstia (tribut senyorial), subvenció o precària, i que poden vendre’ls com a propis, sense el requeriment o permís del senyor.

Conservem sobre ells, tanmateix, sempre per a ens i nostre, el sexterci de blat que per cada casa han de donarnos cada any”.

Segons l’historiador Jèp de Montoya, cap de l’àrea de patrimoni del Conselh Generau d’Aran, la Querimònia és una Constitució d’homes lliures que es guien per costums ancestrals en els quals prioritza per damunt de tot “l’esperit comunitari, comunal, el bé de la vall passa per sobre dels interessos particulars i locals”.

“Aquest sentiment de pertinença a la comunitat és la base de la identitat nacional aranesa, és una cosa innata que ha estat en el temps com prova que més del 90 per cent de les terres araneses són encara de propietat comunal, set segles després”.

Els vint-i-dos capítols de la Querimònia són no només un retrat de la societat aranesa d’aquell temps, sinó també un conjunt de regles plenes de sentit comú, privilegis que el rei concedeix per garantir la lleialtat aranesa i també la supervivència en un territori en el qual les condicions de vida són molt dures. “A canvi d’un tribut molt petit, un sexterci de la collita de blat, anualment pagaven totes les cases de la vall”.

El sistema feudal a Aran no era el mateix que en altres territoris ja que els aranesos no tenien una aristocràcia consolidada –la Baronia de Les va ser creada per Ferran el Catòlic ja al segle XV– encara que el Rei estava representat per un governador real. “Els aranesos podien caçar, aprofitar la força dels rius per moldre blat, recollir llenya, pescar, conrear, dins de les finques comunals i continuant les regles de la comunitat”. Per gestionar tot això els aranesos creen el seu Conselh Generau en el qual cada terçú (comarca) envia els seus representants.

La Querimònia és el resultat d’un contenciós històric pel qual el rei de Mallorca administrava la vall mentre el Papa mitjançava entre França i la Corona d’Aragó per la propietat. Davant la renúncia de França, el rei Jaume II, ratifica els privilegis ancestrals dels aranesos i s’assegura la seva fidelitat.

La Querimònia queda en suspens quan al segle XIX la Val d’Aran passa a formar part de Lleida. Abans l’havien sancionat tots els monarques de la Casa d’Aragó i del Tribunal espanyol. Desapareix el Conselh però els alcaldes van continuar reunintse en junta i es van crear mancomunitats que d’alguna forma mantenien viu l’esperit de l’autogovern i de la unió per solucionar els seus problemes.

Algunes de les figures jurídiques de la Querimònia, com la mitja guadanheria i la torneria, estan vigents en part en el Dret Civil català. La primera és un règim matrimonial de guanys i la segona un dret de retracte sobre les propietats venudes.

Recentment es va inaugurar un monument a la Querimònia a Salardú; en la celebració institucional del Dia d’Aran, la vella constitució medieval va ser un bon punt de partida perquè el Parlament de Catalunya desenvolupi la nova llei d’Aran, la segona des de la instauració de la democràcia.

1-VI-13, P. Echauz, lavanguardia