Marshall Salins

http://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Sahlins

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marshall_Sahlins

Marshall Sahlins va nàixer en la ciutat de Chicago en 1930. Per a llicenciar-se d'antropòleg, va realitzar el seu treball de camp en la Universitat de Michigan, amb Leslie White. Es va graduar en l'any de 1951, i en 1952 va concloure un mestratge en Lletres. En 1954 va obtenir un doctorat en la Universitat de Columbia. Aqueix mateix any es va casar amb Bárbar Vollen i es traslladà a les illes Fiji, on va realitzar una estada d'investigació fins a 1955. El producte de la seua investigació va ser el lliure Maola: Culture and Nature on a Fijian Island, publicat en 1962.

A la seua volta als Estats Units, Sahlins va ingressar com professor a Columbia, i en 1957 es va traslladar a la Universitat de Michigan. AL següent any va publicar Social Stratification in Polynesia. Dos anys més tard, en 1960, va col·laborar amb Elman R. Service en l'edició de Evolution and Culture, una compilació d'articles que versen sobre el problema de l'evolució cultural. En 1964, Sahlins va viatjar a Nova Guinea on va realitzar un nou període de treball de camp. Després de quatre anys, el producte d'aqueixa investigació, Tribesmen ("Les societats tribals"), va eixir a la llum.

En 1972 va publicar Stone Age Economics ("Economia de l'Edat de Pedra"), obra que va demolir les visions evolucionistes lineals de la societat i de la història, després d'analitzar les societats paleolítiques i les societats de caçadors i recol·lectors sobrevivents, ja investigades per Service en The Hunters ("Els Caçadors"). Sahlins va presentar una visió sorprenent:

"Es diu que d'un terç a la meitat de la humanitat es fica al llit tots els dies amb fam. En l'antiga Edat de Pedra la proporció deu haver estat molt menor. Aquesta, en la qual vivim, és l'era d'una fam sense precedents. Ara, en l'època del més gran poder tecnològic, la fam és una institució".

Sahlins li va donar així la volta a una idea comunament acceptada i va afirmar:

"la fam augmenta relativa i absolutament amb l'evolució de la cultura".

Referint-se al treball també va negar l'establit, per a determinar que:

"la quantitat de treball (per capita) augmenta amb l'evolució de la cultura, i la quantitat de temps lliure disminueix".

La seua obra denota la influència dels treballs de Lévi-Strauss, Hocart i Dumézil cap a l'antropologia històrica, passant per la crítica a l'economia antropològica del funcionalisme i del biologisme de l'escola culturalista d'Harris. El treball de Sahlins s'ha centrat a demostrar el poder que la cultura té per a modelar les opinions de la gent i les seues accions. Ell ha estat interessat particularment a demostrar que la cultura té una energia pròpia que no es deriva de la biologia.