a Egipte (Turquia, ...) el pols és entre el populisme del poder militar i la democràcia islamista

En tres llocs de la geografia urbana del Caire, a la històrica plaça Tahrir, bressol de la revolució del 25 de gener del 2011, als voltants del ben vigilat palau presidencial d’Heliòpolis, i als voltants de la mesquita de Rabia al-Adawiya, no lluny de la residència del cap de l’Estat, es van anar congregant els manifestants a mesura que avançava la tarda d’ahir i disminuïa la calor.

Als primers centres de convocatòria van arribar els ciutadans mobilitzats per l’oposició, pel moviment Tamarrod (rebel·lió), amb l’ànim de no retirar-se fins a la dimissió del president, Muhammad Mursi, el primer civil president de la república –els quatre anteriors van ser militars– però d’obediència a una organització islàmica, la Confraria dels Germans Musulmans, el programa dels quals està disposat a aplicar.

Els activistes del Tamarrod a través de les xarxes socials, d’internet, de les visites a habitants de tota la nació, han aconseguit els 22 milions de firmes anhelades –un nombre superior als vots aconseguits per Mursi en les eleccions presidencials– per demanar-ne la renúncia, pregant als signataris que es manifestessin ahir, aniversari del primer any de l’ascens al poder, per aconseguir el seu objectiu.

Els partidaris del president, agrupats en l’Aliança Nacional per donar suport a la legitimitat amb els partits, de la Llibertat i Justícia, del Wasat, Watan, Gamaa Islamiya –però no els salafistes del Nur, que volen evitar el perill de la violència– van mobilitzar els seguidors a la plaça de la mesquita de Rabia alAdawiya, el seu acostumat lloc de concentració.

Ells insisteixen que Mursi ha de complir el mandat per al qual va ser elegit, que acabarà el 2016, i acusen elements de l’oposició, sobretot liberal i laica, d’estar aliats amb el règim anterior de Mubarak. Van publicar un comunicat en què instaven, com va fer uns dies abans Mursi, l’oposició a un diàleg nacional “per evitar un bany de sang dels rufians del corrupte partit de Mubarak”. Segons els seus portaveus, hi ha venedors ambulants de retrats de Mubarak, AlSadat i Nasser a la plaça Tahrir.

Amb els mateixos crits de “Vés-te’n, vés-te’n!” que tantes vegades van ressonar a l’hivern del 2011 i que exigien la dimissió de Mubarak, altres manifestants de l’oposició exasperats pel 77% d’aturats, per l’enfonsament de l’economia nacional, per les penúries de combustibles, aigua, electricitat, pel fracàs de la política de Mursi, estan disposats a ocupar la plaça fins a aconseguir el seu objectiu. Uns diuen que es tracta de “la segona revolució egípcia”, d’altres, de la “continuació de la revolució del 2011”. Hi ha gent que afirma que és millor “viure sota la protecció de l’exèrcit que sota el dictat dels Germans Musulmans”.

Davant el Ministeri de Defensa, a un altre barri del Caire, un grapat de manifestants demanaven que l’exèrcit prengués el poder, corejant: “L’exèrcit i el poble són una mateixa mà”.

El comandant en cap de les forces armades, general Abdul Fatah al-Sisi, va afirmar que l’exèrcit “respectarà la voluntat del poble”. Però les recents declaracions de l’autoritat militar són ambigües. Per la seva banda, hi ha membres de l’oposició que acusen l’exèrcit per crims comesos aquest any.

A la plaça Tahrir els manifestants se senten traïts per Mursi, que ara fa un any, poc abans de la seva investidura, es va proclamar “fill de la revolució”. Hi ha també un sentiment d’antiamericanisme, inexistent en les jornades revolucionàries de l’any 2011.

La temuda violència pot esclatar, sobretot, en cas que es produeixi un xoc entre els dos grups de manifestants, per exemple, entre els reunits davant el palau d’Heliòpolis i els que es van congregar davant la mesquita dels Germans Musulmans de Rabia al-Adawiya, a poca distància.

En altres localitats d’Egipte, a Alexandria, Suez, Port Saïd, els partidaris de Mursi i de l’oposició també van organitzar protestes. Malgrat que la gran majoria van tenir un caràcter pacífic, almenys cinc persones van morir a les ciutats d’Asiut i Beni Suef, al sud del Caire. El Ministeri de Salut va dir que unes 200 persones van resultar ferides en enfrontaments en altres ciutats de província.

No és fàcil que el president Mursi cedeixi a les peticions de l’oposició si no es provoqués una catastròfica situació en la república que donés peu a una intervenció militar.

1-VII-13, T. Alcoverro, lavanguardia

http://www.crisisgroup.org/en/regions/middle-east-north-africa/egypt-syria-lebanon/egypt.aspx

Egypt

  |  1 Jul 2013

Egypt Tensions between Muslim Brotherhood supporters and opponents continued to intensify, exacerbated by continued deterioration in socio-economic conditions, increasingly frequent power cuts and gasoline shortages. Amid increasingly aggressive rhetoric on both sides, opposition rejected President Morsi’s 2 June call for national dialogue. Thousands gathered for pro-Morsi rally in Cairo 21 June. Morsi 26 June proposed setting up committee for national reconciliation and another for proposing constitutional amendments, but opposition rejected initiative. At least 10 killed in unrest late month and during large-scale opposition rallies in Cairo and other cities 30 June, which saw tens of thousands protesting calling for Morsi’s resignation and early presidential elections; Morsi supporters also rallied. Anti-Morsi “Tammarud” (“Rebel”) campaign claimed to have gathered 22mn signatures in petition to oust President, while pro-Morsi “Taggarud” campaign claimed to have gathered 25mn signatures in support of President. Supreme Constitutional Court (SCC) 2 June ruled parliament’s upper house illegal but allowed to keep legislative power until new elections held; Shura Council 23 June approved SCC’s May amendments to draft electoral law. Controversial governor reshuffle by Morsi that saw Gamaa’ al-Islamiyya-founded Building and Development Party member Adel Assad Mohamed al-Khayat appointed as Luxor governor 17 June sparked protests, resignation of tourism minister; al-Khayat resigned 23 June, tourism minister withdrew resignation. Morsi 15 June announced Egypt has cut all ties with Syria, called for no-fly zone and Hizbollah withdrawal from Syria; Syrian govt condemned decision. Relations with Ethiopia still tense over Nile dam project (see Ethiopia).

“Egypt parliament ruled illegal, but to stay on”, Reuters, 2 June 2013.

 

Egypt

  |  1 Jun 2013

Political stalemate between President Morsi’s administration and opponents continued. Morsi 7 May reshuffled cabinet replacing 9 ministers, raising number of officials affiliated with his Freedom and Justice Party from 8 to 10; prompted criticism from opposition National Salvation Front, which had refused to participate in new cabinet unless PM Qandil is replaced. Anti-govt protests continue, though much reduced in number and frequency: young activist group launched “Rebellion” campaign aimed at gathering 15mn signatures in petition to oust Morsi. Tensions in Sinai ongoing; armed group 16 May abducted 7 security officers, called for release of jailed militants; army 22 May freed officers. Supreme Constitutional Court (SCC) 25 May rejected draft elections law and demanded right to vote be given to army and police; some MPs threatened to sue SCC. No date yet set for parliamentary elections. Ethiopia’s diversion of Nile waters met with protests (see Ethiopia).

• “Egypt announces cabinet reshuffle”, Al Jazeera, 7 May 2013.