"Abans íbers que catalans", Magí Camps

En el món de les llengües, el Partit Popular acaba de fer una descoberta extraordinària, una troballa que farà reescriure tots els tractats d’història de les llengües, que fa trontollar l’indoeuropeu i que fa ombra fins i tot al basc, que podria deixar de ser la més antiga de les llengües europees occidentals. Els llenguaferits ja sabem que aquests temes només interessen a quatre arreplegats i és per això que ningú no s’ha sorprès que la descoberta del PP valencià no hagi aparegut en totes les portades dels diaris espanyols amb lletrotes del cos 120.

Diu la nota d’Europa Press que la llengua pròpia dels valencians “parteix, sens dubte, de la més profunda prehistòria, s’escriu ja des del segle VI a.C. amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en què la coneixem”. Com n’estaven d’equivocats aquells valencians que, als anys vuitanta, amb fe cega en els mateixos polítics que ara han trobat l’origen iber de la llengua que parlen, cridaven: “Valencians, abans moros que catalans!”.

Als del gremi, ens agradaria saber el nom dels insignes lingüistes que han dirigit les investigacions per proposar-los per al premi Nobel, perquè els mitjans de comunicació han relegat la notícia a un breu i alguns, fins i tot, han qüestionat la validesa de la investigació. Jo no ho poso en dubte, en absolut, perquè la informació està avalada pel Partit Popular, la formació política amb majoria absoluta al Govern espanyol i que governa la Comunitat Valenciana des de l’època que volien tornar a ser moros. Per tant, un partit amb responsabilitats de govern mai no enganyaria ningú amb informes pseudocientífics que poguessin amagar intencions polítiques xenòfobes.

El PP demana a la RAE que el diccionari recuperi la definició de valencià que no el vinculava al català; és la de l’any 1959, quan Espanya arribava al seu vintè any de pau per la gràcia de Déu. Espero que els acadèmics de la llengua espanyola, principals responsables de les llengües no espanyoles segons es dedueix d’aquesta sol·licitud, en donin una resposta ràpida, tal com ja han fet admetent – quien calla otorga– el lapao i el lapapyp.

L’alegria més gran de tot plegat és que, ara que els governants saben que el valencià és una llengua de “desenes de milers d’anys” d’antiguitat, estaran orgullosos de parlar-la i ja no la reduiran a àmbits folklòrics, ni la minoritzaran de manera vergonyosa com han fet fins ara.

Nota: Si algun valencià ha llegit aquest article en versió catalana i l’ha entès, que sàpiga que té superpoders.

24-VI-13, Magí Camps, lavanguardia