BARCELONA RADICAL
radicalparty

"En el sexe necessitem una mirada crítica", Erika Lust

Erika té dues filles de cinc i dos anys, nascudes a Barcelona: Lara (per Doctor Jivago) i Liv (per Liv Ullmann). “I no vull que sigui Nacho Vidal qui els expliqui què és el sexe”. Resumeix així la seva particular militància feminista pel que fa a didàctica de la sexualitat: “A veure quan entenen que el feminisme no pot ser un gueto, que ha d’obrir les portes als homes. Ells no són l’enemic!”

El seu nom va aparèixer en mitjans de comunicació de tot el món com a estendard d’una nova proposta estètica i narrativament trencadora. Diuen que als càstings, per exemple, fuig dels típics actors porno i s’estima més “gent normal”, lluny d’aquest registre. “L’interessant és veure qui hi ha darrere dels missatges que emeten les pel·lícules porno. Quins valors l’acompanyen? Quan veig Rocco Siffredi, només veig un paio que es creu Déu i perpetra sexe agressiu amb una dona que manté al pedestal, complimentada però, segons el meu criteri, no estimada”.

Va ser molt bona estudiant, tossuda i apassionada pel teatre, que als 16 anys es va plantar a França per estudiar “gràcies a una beca, no es pensi”. Això li va trencar els esquemes. “Va ser l’any més dur de la meva vida. Jo m’esperava una festa eterna, els meus primers cigarrets i els primers nòvios, però em vaig trobar amb una dura disciplina. Em va servir”. Nascuda fa 35 anys a Estocolm, Erika Lust en fa 13 que és a Barcelona i està considerada una de les directores més destacades dins el seu sector, on ha aconseguit els guardons internacionals més rellevants.

La seva batalla consisteix a defensar un discurs nou respecte a les relacions sexuals entre homes i dones. Una proposta on és la dona qui suggereix, qui té pressa –o no–, qui decideix, qui conclou. “El porno, fins ara, es limitava a explicar el desig i la fantasia masculina. No ho censuro, em sembla bé que ho faci qui vulgui, però el que m’amoïna és que, si no canviem aquesta mirada, tindrem una generació de joves que es creurà que les dones funcionem així en el sexe... El meu desafiament és aquest: en el sexe necessitem una mirada crítica”.

Va estudiar la carrera de Ciències Polítiques en una de les universitats de més tradició del seu país. “Allà vaig començar a aprofundir en estudis de gènere; a Suècia això estava molt de moda”. Continuen sent pioners avui. Tenia vint-i-pocs anys –“quan el sexe t’hipnotitza”– i un noviet es va entossudir a ensenyar-li pel·lícules porno. “I em vaig adonar que allò que veia no tenia res a veure amb mi, que en lloc de donar-me plaer m’incomodava. Per què jo havia de viure el sexe d’aquella manera? Jo i moltes noies de la meva generació sentíem d’una altra manera! Algú ho havia d’explicar!”.

I tant si ho va explicar! Un cop a Barcelona va fundar la productora Lust Films, on treballa com a guionista i directora al costat de Pablo, el seu company de vida i professió. “A certs sectors culturals els sembla malament que, a més, de crear, facis un negoci. Ho sento pels puristes”. Només li interessa traslladar un nou discurs creatiu: “El que és dolent no és el porno, sinó com el fas”. Tan important li sembla l’erotisme i la pornografia que considera que “no podem apartar-la com una cosa fosca i bruta. Hi és, existeix, i hi ha un munt de joves que estan esperant que els hi expliquem d’una altra manera!”. Moltes parelles d’avui, insisteix, funcionen des de la complicitat –no la dominació–, així que “cal canviar el mètode. Les meves pel·lícules són sexualment explícites i estèticament emotives. Estèticament, els anys vuitanta i noranta es va fer un porno realment lleig”. Ha dirigit quatre llargmetratges premiats internacionalment: Cinc històries per a elles, Barcelona sex project, Life love lust i Cabaret Desire. Se sent sola en el seu gènere i vol que apareguin competidores. “El porno és un gènere massa important com per deixar-lo en mans d’alguns nachovidals. En som molts que volem una cosa una mica més elaborada, una mica més intel·ligent”. Erika acaba d’escriure la seva primera novel·la, La canción de Nora (Espasa), a la casa d’estiu de Pals, una història on cavalquen relacions tempestuoses. Lust té, i això la distingeix d’altres col·legues, un posat naïf, fresc, i el que generalment es defineix com “un cap ben moblat”. I l’aplica ara a la seva literatura com abans als seus premiats assajos.

El sexe inesperat, la solitud i la llibertat, la insatisfacció i la plenitud, la rendició, l’atreviment, l’experimentació, la fascinació per l’altre, el fetitxisme, la submissió, són els seus temes preferits. El llibre, que va néixer gairebé com una resposta a les 50 ombres (“em va entristir veure que l’únic objectiu de la noia era aconseguir que ell canviés”) té fins i tot una banda musicosexual que va de David Bowie a Madonna, Pixies o Sinatra. En el cinema se sent pròxima a Cassavetes i Scorsese.

“Sóc sueca, ergo organitzada”, s’excusa mentre busca uns apunts darrere de les orquídies rosa i llima. Vejam, però... què hi fa una noia com tu en una professió com a aquesta? Aquesta és la frase que més li han repetit a Erika. La pregunta no l’acoquina, l’esperona.

25-II-13, N. Escur, lavanguardia

"Quan estudiava Ciències Polítiques a Suècia, llegir Linda Williams em va obrir els ulls. Professora i autora dels Estats Units, ella va aconseguir analitzar profundament la pornografia com a gènere cinematogràfic. Rm va donar una lliçó. Linda: sempre et deuré haver descobert, en llegir els teus dos tractats, que la societat no és immune a la pornografia, sinó més aviat molt influenciable. Em vas inspirar per iniciar una carrera en un racó de l'esfera cultural sempre maleït i fosc, i també masclista. Sóc qui sóc com a creadora en part gràcies a tu.
De Linda Williams vaig llegir "Hard core" i "Porn studies" a la Universitat."

25-II-13, N. Escur, lavanguardia