ja 120..., segueixen les autoimmolacions calant-se foc de tibetans en demanda de llibertats

Dimarts de la setmana passada, a prop del monestir de Nyatso, a la província xinesa de Sichuan, una monja tibetana es va calar foc en protesta per la política de Pequín a les zones amb població tibetana. La seva immolació va elevar a 120 el nombre de casosd’aquesta mena des de l’any 2009.

La històrica imatge del monjo budista Quang Duc cremant-se a Saigon l’11 de juny del 1963

Segurament sense ser-ne conscient, aquesta monja es va sacrificar el mateix dia en què milers de budistes retien homenatge al Vietnam a Thich Quang Duc, el monjo budista (bonze) que cinquanta anys enrere va decidir calar-se foc en protesta per la sistemàtica discriminació religiosa que patien els budistes del sud del Vietnam per part del govern procatòlic de Ngo Dinh Diem. Va ser una acció que va commocionar el planeta sencer i va convertir la immolació en una forma de protesta política extrema, que fins i tot perviu en l’actualitat.

La imatge del religiós envoltat de flames, immortalitzada pel fotògraf d’Associated Press Malcom Browne, va donar la volta al món l’11 de juny del 1963 i li va valer un premi Pulitzer el 1964. La fotografia va tenir més impacte del que hagués tingut en un altre país a causa que el Vietnam passava una època convulsa. Els vietnamites acabaven de expulsar els francesos i el país s’esquinçava entre un nord comunista i un sud avalat per els EUA. Una situació que va desembocar en la guerra del Vietnam.

El sacrifici de Thich Quang Duc, que tenia 66 anys, no va ser un acte individual i improvisat, sinó que va estar envoltat de tot un cerimonial. Era un líder religiós en la comunitat budista del país. Va arribar davant l’ambaixada de Cambodja a Saigon (avui Ciutat Ho Chi Minh) a bord d’un automòbil, que precedia una processó de més de 300 monjos amb pancartes que exigien al govern del catòlic Ngo Dinh Diem la igualtat religiosa. Thich Quang Duc va descendir del cotxe. Un dels seus acompanyants va disposar un coixí al mig del carrer. S’hi va asseure adoptant la posició del lotus. Mentrestant, un altre acompanyant va treure un bidó de gasolina del maleter del vehicle i el va buidar a sobre del monjo. Moments després, va encendre un llumí i el va llançar sobre Thich Quang Duc, que ni es va immutar. El foc va prendre i les flames van envoltar el cos del religiós.

Durant aproximadament deu llargs minuts, una multitud de budistes va envoltar el cos del monjo en flames resant i fent reverències. Una muralla humana que va impedir que bombers i policies poguessin accedir a Thich Quang Duc per socórrer-lo. I, mentrestant, un monjo repetia per megàfon, en vietnamita i en anglès: “Un sacerdot budista s’ha cremat fins a la mort. Un sacerdot budista s’ha convertit en un màrtir”.

El seu sacrifici es va popularitzar i el van seguir després altres cinc monjos budistes l’octubre del 1963, la qual cosa va precipitar al novembre un cop d’Estat contra el primer president del Vietnam del Sud, el pronord-americà Ngo Dinh Diem, i també el seu assassinat.

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici extrem dels monjos budistes com a forma de protesta política ha comportat que es conegui com suïcidar-se com un bonze i que aquest gest reivindicatiu l’hagin assumit també persones laiques.

Un dels casos d’immolació més coneguts a Europa és el de l’estudiant txecoslovac Jan Palach, que es va calar foc el 16 de gener del 1969 a la plaça de Sant Venceslau de Praga. Ho va fer per protestar per la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia, que va posar fi a la primavera de Praga. Palach és recordat al seu país com un heroi de la lluita contra el totalitarisme soviètic. A Praga hi ha una plaça que té el seu nom i diversos monuments commemoratius.

17-VI-13, I. Ambrós, lavanguardia