"Legislar la semàntica", Màrius Serra

Quan vaig publicar aquí que la RAE ha modificat la definició de l’entrada referéndum vaig rebre missatges que contenien derivats del substantiu paranoia. L’Acadèmia va introduint canvis de cara a la 23a edició del DRAE, prevista en paper pel 2014. Aquestes esmenes afecten, per ara, 9.984 entrades i es poden consultar a l’edició digital rae.es. Després d’haver comprovat moviments a l’entrada de referéndum, les filòlogues Silvia Senz i Montse Aberte han fet un estudi i han detectat esmenes políticament significatives a les següents entrades: autodeterminación, autogobierno, consulta popular, Estado, Estado de derecho, estado federal, estado de alerta, estado de excepción, estado de guerra, estado de sitio, intervencionismo, parlamento, plebiscito, referéndum, soberanía i soberanía nacional. Senz i Aberte són editores i coautores del llibre de crítica universitària El dardo en la Academia (Melusina), dos volums força silenciats per les elits intel·lectuals que analitzen en profunditat el paper de la RAE com a pal de paller del nacionalisme espanyol.

El joc de les diferències semàntiques seria un mer exercici intel·lectual si no fos que el president de la RAE és membre nat del Consell d’Estat i el DRAE un dels criteris que apliquen els tribunals espanyols quan hi ha divergències d’interpretació sobre un concepte. Per exemple, quan el Consell va interpretar jurídicament el terme referéndum (dictamen 1618/2010) a partir de la seva definició al DRAE per determinar que hi havia base per recórrer al TC la llei de consultes populars per via refrendària del Parlament de Catalunya. Això explica que la nova llei del Parlament serà sobre consultes no refrendàries, i també la trascendència futura dels canvis en la definició de referéndum al DRAE, destinats a impugnar també una consulta no refrendària. Aberte destaca les simptomàtiques redefinicions d’estado de sitio (Situación declarada por el Parlamento cuando se pueda producir un atentado contra la soberanía o independencia del Estado o contra su integridad) i Estado federal (El compuesto por Estados particulares, cuyos poderes territoriales gozan de una autonomía sometida al orden constitucional). L’actual edició limita les causes del primer a “motivos de orden público” i en el segon els Estados van en minúscula (no sobirans) i no s’esmenta cap ordre constitucional. Afirma Aberte que la nova definició transforma l’estat federal en un de confederal (federació d’Estats) i que xoca amb les constitucions d’estats federals com Veneçuela o Mèxic. Amb la nova definició del DRAE ja queda clar que Espanya mai no esdevindrà un Estat federal.

28-I-13, Màrius Serra, lavanguardia