intervenció en espanyol al Senat USA (que no té idioma oficial)

Els Estats Units, malgrat l’hegemonia de l’anglès, no tenen llengua oficial. Tampoc no en té el Congrés.

Per això, quan dimarts el senador Tim Kaine, demòcrata de Virgínia, es disposava a llegir el seu discurs, només va haver de demanar al ple “l’aprovació unànime”. Si ningú no hi posava cap objecció, podia procedir. I ningú no va dir res. Llavors Kaine va fer història. Es va convertir en el primer senador que es recordi que ha pronunciat un discurs sencer en espanyol. Catorze minuts –en el castellà acceptable que el senador va aprendre quan era mestre en una escola catòlica a Hondures– sobre la reforma migratòria que ha començat a debatre’s en el Senat.

“Crec que és apropiat que prengui uns quants minuts per explicar la legislació en espanyol, una llengua que ha estat parlada en aquest país des que missioners espanyols van fundar San Agustín, a Florida, el 1.565. L’espanyol també el parlen gairebé quaranta milions de nord-americans que han invertit molt en el resultat d’aquest debat”. Així va arrencar el discurs que el senador i exgovernador de Virgínia va llegir en la llengua de molts dels seus votants. Els hispans o llatins, el grup demogràfic més puixant als Estats Units, van contribuir de forma decisiva a la reelecció del demòcrata Barack Obama com a president el novembre passat.

El 1980 uns onze milions de residents als EUA parlaven castellà. Ara són més de trenta-cinc milions, el 76% de tots els llatins del país (el 24% restant s’identifiquen com a hispans encara que no parlin espanyol: de vegades als EUA la identitat transcendeix la llengua).

Els polítics en prenen nota. Saben que cada vegada serà més difícil guanyar eleccions sense aquests votants. Fa anys que els candidats graven anuncis en castellà. S’han celebrat rodes de premsa en aquesta llengua a la Casa Blanca, el Departament d’Estat i el Capitoli. Altres senadors, en el passat, han parlat en espanyol. Els republicans Mel Martínez i James Inhofe el van utilitzar, però només per a declaracions breus, alguns paràgrafs dins de discursos més extensos, explica la historiadora Betty Koed, de l’Oficina Històrica del Senat, que ha estudiat l’ús de l’espanyol els últims deu anys.

13-VI-13, M. Bassets, lavanguardia