“Dels catalans no en parlaré” (Catherine Ashton, Alt Representant de la UE)

Si hi ha una cosa que irrita el Govern espanyol del procés sobiranista obert a Catalunya és que els líders europeus es refereixin a la reivindicació catalana en termes de democràcia. Va passar amb la comissària Viviane Reding, que primer va avalar la permanència d’una Catalunya independent a la UE i després, oberta la caixa dels trons, va rectificar per carta i es va disculpar amb el ministre d’Exteriors, José Manuel GarcíaMargallo. Aquesta setmana a Margallo se li ha entravessat l’exquisida defensa del dret a decidir que va fer dimecres el primer ministre britànic, David Cameron. El premier conservador va assegurar davant els corresponsals estrangers que no “es poden ignorar les qüestions de nacionalitat i independència, cal afrontar-les i deixar que la gent decideixi”. Quan va comprovar l’interès dels corresponsals espanyols va matisar immediatament: “No sóc jo qui ha de dir a altres països com han d’afrontar aquestes qüestions”.

      García-Margallo participava ahir en un esmorzar informatiu a Madrid, junt amb la vicepresidenta de la Comissió Europea i alta representant per a Afers Exteriors i de Seguretat Comuna de la UE, Catherine Ashton, i va ser preguntat pels processos sobiranistes català i escocès, després del pronunciament de Cameron. Margallo, com sol fer, va distingir entre la decisió del premier britànic de permetre un referèndum a Escòcia sobre el seu futur al Regne Unit, opció que veu “correcta” des del seu “punt de vista intern”, però va subratllar que aquest “no és el cas de la Constitució espanyola”, que deixa clar que la sobirania resideix “en el poble espanyol en el seu conjunt, no en una part” i garanteix “la indivisibilitat d’Espanya”. El ministre va destacar que “cada país té una ordenació constitucional interna”, i va recalcar que una independència unilateral de Catalunya tindria obstacles que serien “absolutament definitius” contra la seva entrada a la UE: “L’adéu a Espanya seria l’adéu a Europa”, va advertir per enèsima vegada sense dissimular la irritació que li produeix aquesta qüestió.

Per això, quan davant un Margallo vigilant se li va formular a Ashton la pregunta de com s’explica que britànics i escocesos puguin decidir sobre la seva independència i no puguin fer-ho els catalans, la cap de la diplomàcia europea va esquivar el desafiament: “Ai, Déu meu, quina pregunta”, i després de pensar-s’ho una mica, va tancar l’afer: “Dels catalans no en parlaré”.

14-VI-13, S. Hinojosa, lavanguardia