contra la marihuana legal, el Govern, les farmacèutiques... i els narcotraficants
Rasquera es va convertir fa un any i mig en l’epicentre del debat sobre la legalització del cànnabis, amb el desembarcament fins i tot de mitjans de comunicació internacionals en aquest tranquil poble, situat al costat de l’Ebre. Desenes de periodistes van seguir el referèndum convocat per decidir si l’Ajuntament es convertia en promotor d’una plantació de marihuana. L’alcalde va concedir desenes d’entrevistes i es va erigir de la nit al dia en una figura mediàtica. Amb la consulta liquidada i la plantació encallada als jutjats, el govern municipal assegura que ha patit un procés paral·lel en què han xocat “interessos policials, econòmics, del narcotràfic i les farmacèutiques”, segons va denunciar ahir l’encara alcalde, que ha defensat fins a l’últim dia la legalitat del cultiu de la marihuana com a model de desenvolupament econòmic per al seu poble.
L’Ajuntament de Rasquera (Ribera d’Ebre) no es convertirà en el primer que promogui una plantació de marihuana al seu terme municipal. No haurà servit de res el controvertit referèndum cannàbic impulsat la primavera de l’any passat pel govern municipal, sota el lideratge de l’independent Bernat Pellisa. L’alcalde (fins aquest vespre) es va acomiadar ahir mediàticament del càrrec i va anunciar per sorpresa que el pla per plantar marihuana a Rasquera és del tot “inviable”.
El batlle va explicar que el polèmic projecte no veurà la llum els propers anys, passi el que passi amb el recurs d’apel·lació presentat per l’Ajuntament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència que fa poc va tombar la plantació. “Se’n continuarà parlant, però com a projecte que es pugui tocar d’aquí un, tres o sis anys ho veig totalment inviable”, va admetre.
El poble de Rasquera va aprovar en referèndum el “pla anticrisi” promogut per l’Ajuntament per reduir el deute milionari que arrossega el Consistori i generar activitat econòmica al municipi. Però ho va fer amb el 56,3% dels vots, lluny del 75% que havia marcat públicament l’alcalde com a objectiu. Pellisa es va comprometre aleshores a dimitir com a alcalde en cas de fracassar en el referèndum, extrem que ha acabat complint 14 mesos després de la consulta. “Ara mateix, després del que ha passat, que s’hagin dit autèntiques barbaritats sobre la meva persona, no em trobo amb forces ni ànims per continuar amb aquesta responsabilitat”, va argüir ahir Pellisa, emocionat.
14-VI-13, E. Giralt, lavanguardia