Sindicatura de Comptes: "manca control sobre els comptes dels partits"
Jaume Amat (Barcelona, 1957) porta dos anys al capdavant de la Sindicatura de Comptes, l’òrgan que fiscalitza els comptes i la gestió econòmica del sector públic de Catalunya, que inclou 2.300 entitats que mouen un pressupost de 72.000 milions d’euros a l’any, el 40% del PIB català. Ara preparen el trasllat a un altre edifici per estalviar. El volum de treball que tenen és gran, però el que lamenta el síndic és que no se li tregui tot el partit, i reclama, en el marc de la lluita anticorrupció, que es doti de més instruments als òrgans de control i de forma especial que es compleixin les mesures ja previstes en la legislació.
Com porten les finances els partits catalans?
Controlem sobretot que no superin els límits de despesa i si estan justificades les subvencions que reben i en això no hi ha gaire frau. Però ens manquen instruments afinats de control.
Quins?
Per exemple, no hi ha un pla de comptabilitat per als partits i cada un presenta els seus comptes com vol. Ara es prepara un pla estatal, que s’aprovarà previsiblement abans d’estiu.
I permetrà controlar els seus comptes?
Sí. Resoldrà un dèficit de control clàssic: alguns partits tenen comptes a nom de delegacions territorials i ara hauran de tenir una única comptabilitat.
Com treballa la Sindicatura de Comptes?
Demanem els comptes a les entitats públiques, revisem la informació i la gestió en matèria de contractes i subvencions bàsicament, i verifiquem si compleixen les tres e: eficiència, eficàcia i economia. Actuem a partir d’un pla de treball i enviem els nostres informes al Parlament. A part, la Cambra ens pot demanar altres investigacions.
Quines?
La realitat és que moltes vegades, per desgràcia, s’actua per l’actualitat immediata, i si ha sortit als diaris que un regidor de no sé quin municipi ha fet alguna cosa malament el Parlament ens envia a revisar-ho. Però tenim recursos escassos i si ens dediquem a això no podem fer altres coses.
Què fa el Parlament una vegada rep la seva informació?
Si fem una investigació de les finances d’alguna entitat, l’informe inclou recomanacions, i l’habitual és que la Cambra aprovi que l’entitat faci efectives aquestes recomanacions.
I fan cas les entitats?
El problema és que moltes recomanacions queden a l’aire, no hi ha gaire pressió sobre quin és el grau de compliment.
Potser és que l’informe ja no serveix si el tema ja no està d’actualitat.
Sí, o potser les entitats no estan d’acord amb el nostre informe, però el problema és que no diuen res. Podríem discutir-ho, i potser tenen raó perquè nosaltres actuem en raó de la informació que ens donen. I aquesta és la segona part, si ens amaguen dades no podem deduir més que el que tenim.
Com comproven la informació que els envien?
Anem a l’entitat. Els auditors tenen ja unes rutines establertes, i trien de forma aleatòria algunes nòmines i contractacions i, aquestes, se les miren a fons.
És important el seu paper?
Es parla molt de la transparència en l’Administració. Nosaltres garantim que la informació que es dóna sigui correcta i comprensible per al ciutadà.
Com aconseguir que la feina que fan sigui realment útil?
Al nostre informe, que és públic, consten les irregularitats detectades. I, de vegades, tornem al cap de dos anys i verifiquem si les entitats han fet cas de les recomanacions, però no podem fer-ho amb totes. Per això falta més contundència, normativa o per part del Parlament, perquè donin una explicació.
Concreti la demanda.
En la discussió del nostre informe, els diputats poden convidar l’entitat fiscalitzada a què doni la seva opinió. No ho fan però podrien. En realitat, no fa falta gaire més normativa, sinó aclarir-la i que es compleixi.
Un retret als seus informes és que arriben molt tard.
Cada entitat té els seus controls, no som els únics que vigilem. Nosaltres anem al final, accedim als comptes l’any següent, quan estan tancats i liquidats, fem el treball de camp, l’informe i queda tota la tramitació parlamentària. Admeto que els nostres informes no són d’una actualitat rabiosa.
No hi ha alguna manera d’agilitar-ho?
Sí, amb més recursos. Tenim 65 auditors, i per llei estem obligats a auditar cada any les empreses públiques amb pressupost superior a 150 milions d’euros, que són les més susceptibles de tenir irregularitats.
I on busquen, quins són els elements de risc?
En la Generalitat les àrees de risc estan més relacionades amb la despesa, i en un ajuntament, amb els ingressos. Mirem els capítols de personal, si tots els seus treballadors tenen contracte, si les retribucions s’ajusten a la llei. També ens fixem en les contractacions, i aqui trobem el frau típic de fraccionar contractes per poder saltar-se la llei i adjudicar a dit. I les subvencions és un altre àmbit d’irregularitats. Però moltes vegades és per desconeixement o falta de recursos.
Es trepitgen competències amb el Tribunal de Comptes estatal?
Ens coordinem, cadascú en el seu àmbit territorial, i els ajuntaments reten comptes a tots dos.
No hi ha duplicitats?
No. Per exemple, en el cas dels partits, nosaltres podem analitzar les seves finances i les de les fundacions vinculades, però ara per ara s’ocupen ells, que tenen més recursos, perquè la majoria dels partits tenen representació en el Congrés. Nosaltres sí que controlem la despesa en les eleccions autonòmiques.
Quines mesures anticorrupció va plantejar al president Mas en la reunió amb els responsables dels òrgans de control?
Demanem, de cara a la llei electoral i la de transparència, que hi hagi registres únics dels comptes que facilitin l’accés, i aclarir la via perquè el ciutadà denunciï un frau al sector públic. La nostra capacitat d’investigació del frau és limitada, si és una cosa molt concreta podem no veure-ho.
Fa falta un canvi d’enfocament general.
Sí. Les dues lleis tenen que ser fàcils d’entendre, que es compleixin i que es faciliti el control, no fan falta tants organismes, millor unificar i que el control sigui efectiu. La crisi és bon moment per netejar estructures i repensar els pressupostos des del primer euro. I la Sindicatura suposa un estalvi de diners públics, si les recomanacions es compleixen.
21-VI-13, S. Hinojosa, lavanguardia