Edward Snowden, o de com la llibertat necessita de whistleblowers

“Admiro el que ha fet i respecto el seu bon criteri”, va dir en una entrevista telefònica Daniel Ellsberg. Ellsberg, filtrador a començaments dels anys setanta dels papers del Pentàgon –la història secreta de la guerra del Vietnam–, és el patriarca dels whistle-blowers. Literalment, els que toquen el xiulet, els informants que, com ha fet Snowden, arrisquen la seva llibertat per denunciar el que consideren una il·legalitat o una injustícia.

Després de passar tres setmanes refugiat a Hong Kong (Xina), Snowden, que treballava com a contractat extern a l’NSA, l’agència d’espionatge electrònic, es trobava ahir a la nit en parador desconegut.

L’Administració Obama, desconcertada per la filtració de documents top secret sobre diversos programes de vigilància per internet i telèfon, i per la identificació de l’informant, busca una resposta. Diversos legisladors van instar el Departament de Justícia a demanar l’extradició per jutjarlo als Estats Units.

“Qualsevol persona que té una autorització de seguretat (necessària per manejar els documents més delicats del Govern) sap que està obligada a protegir la informació classificada i complir la llei”, va dir Shawn Turner, portaveu del director de la Intel·ligència Nacional, James Clapper, que coordina les agències d’espionatge dels Estats Units.

Snowden, de 29 anys, va admetre diumenge a la nit que és el responsable de la filtració a The Guardian i The Washington Post de la informació sobre els programes de l’NSA per vigilar internet i les trucades.

Les revelacions alimenten als EUA el debat sobre l’equilibri entre la seguretat i la llibertat, el secretisme i la transparència. Recorden als seus ciutadans –als ciutadans del món– que, en l’era d’internet, la privacitat completa és una utopia. I evidencien que, en alguns aspectes de la política antiterrorista, el president demòcrata Barack Obama no només ha prolongat les polítiques del seu antecessor, el republicà George W. Bush, sinó que les ha intensificat.

“No hi ha hagut revelació més significativa i rellevant... diria que mai”, va dir Ellsberg des de Los Angeles. “Inclosos els papers del Pentàgon”.

En realitat les revelacions dels últims dies confirmen la pervivència de programes iniciats amb Bush. El Congrés ha renovat les lleis que els autoritzen. Llibres com The secret sentry (El sentinella secret), una detallada història de l’NSA publicada el 2009, ja avancen els detalls d’aquests programes, encara que sense el suport documental aportat per Snowden.

Ellsberg afirma que les revelacions proven que existeix “tota la infraestructura legislativa, administrativa i sobretot electrònica d’un Estat policial”. Els EUA no són un Estat policial, diu, però després d’un altre 11-S –o si prengués el poder un dictador– “podria activar-se de la nit al dia”. “La Stasi –va afegir en al·lusió la policia secreta de l’Alemanya de l’Est– simplement no tenia la imaginació per pensar en un futur amb les actuals capacitats de vigilància”.

S’ha comparat Snowden amb Ellsberg. També amb el soldat Bradley Manning, que des de fa una setmana és jutjat a la base militar de Maryland per haver filtrat més de 700.000 documents del Pentàgon i el Departament d’Estat. Snowden ha estat més selectiu en la seva filtració. La seva sortida de l’anonimat l’emparenta amb Ellsberg, que el juny del 1971 es va lliurar i va sortir en llibertat sota fiança...

“No sé qué pensar de la salida del armario de Edward Snowden como fuente de las filtraciones de la NSA. No encaja en el perfil del típico filtrador, por lo menos basado en mi experiencia con otros casos de seguridad nacional”, explica, en un correo electrónico, Matthew Aid, autor de

The secret sentry. A Aid le llaman la atención detalles de la biografía de Snowden, como que carece de estudios universitarios y gana 200.000 dólares anuales.

El lunes Snowden salió de su hotel de Hong Kong, su base de operaciones en las últimas semanas, y no dio más señales.

11-VI-13, M. Bassets, lavanguardia

La primera notícia sobre el control de trucades als Estats Units, que curiosament van arribar a llarga distància, des de Londres, feia referència només a l’empresa Verizon, la segona companyia en volum de clients al país. Ara ja s’apunta que tant AT&T, la més important, i Sprint, la tercera, també han hagut de lliurar tota la informació durant un període determinat de temps.

SAUL LOEB / AFP Vista aèria de la seu de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) a Fort Meade (Maryland)

L’endemà hi va haver una altra filtració. En la premsa va sorgir el terme Prism, que és com a l’NSA –l’agència d’espionatge electrònic, coneguda sota el sobrenom de “l’agència que no existeix”– es va batejar el programa que ha posat sota control els e-mails i el tràfic a internet de les nou principals empreses dels Estats Units recollits directament dels seus servidors centrals. En un moviment poc freqüent, James Clapper, director de la Intel·ligència Nacional, va emetre un comunicat per confirmar aquestes informacions. Clapper ja va deixar clar que aquest assumpte en línia només afectava l’estranger. També va aprofitar per arremetre contra les filtracions, una de les grans preocupacions dels mandataris de la Casa Blanca.

“El dic s’ha trencat, deixem que l’aigua i la llum flueixin”, va replicar ahir en el seu Twitter Glenn Greenwald, l’informador dels Estats Units que des del diari britànic The Guardian ha provocat la fractura de la presa.

Aquestes fugues d’informació han provocat que Google, Microsoft i Apple hagin desmentit que ells han col·laborat amb el Govern. Totes aquestes empreses han insistit que s’han limitat a complir amb les ordres judicials. Si ells s’han posat a la defensiva, també ho ha fet el president Barack Obama. Durant la seva compareixença, Obama va afirmar que els funcionaris d’intel·ligència “no són els dolents”, ni ningú es dedica a escoltar el que diuen o escriuen els ciutadans. Això no són punxades telefòniques ni escoltes, va suggerir el president. Aquesta investigació massiva consisteix en el que es denomina metadata o gran base d’informació.

No deixa de ser una qüestió lògica. Aquest programa de vigilància afecta tantes persones que seria inabastable per a qualsevol govern. Tanmateix, en la presentació interna que es va fer del Prism s’indica que és “el contribuent més prolífic a l’informe diari que rep el president”. Per al seu funcionament, la base del qual s’ubica a Fort Meade, curiosament el mateix lloc on es jutja el soldat Bradley Manning per “filtrar secrets a l’enemic” a través de Wikileaks, els analistes fan servir un sistema en què introdueixen selectors o claus de recerca dissenyats de manera que “ofereixen el 51% d’efectivitat en objectius de fora del país”, segons The Washington Post. Però aquestes dades, que corroboren el tràfic més freqüent, permeten obrir vies en la investigació.

Malgrat que el mateix Obama nega la intromissió en converses privades, el Post explica que la font anònima que els ha passat la documentació ho ha fet sota la sensació d’horror pel que considera una enorme intrusió en la privacitat dels ciutadans. “Ells poden literalment veure les teves idees quan escrius”, els va confessar.

Altres analistes matisen que, si bé les escoltes requereixen el treball d’experts, en aquest tipus de casos no necessiten res més que un programa informàtic. I la metadata conté molta informació personal. “L’Administració oblida –escriu Amy Davidson a The New Yorker– que els ciutadans tenen dret a tenir secrets”.

8-VI-13, F. Peirón, lavanguardia