per una mediació externa UE o ONU en el conflicte Espanya-Catalunya

El principal think tank de Brussel·les, el Centre for European Policy Studies (CEPS), ha proposat que Catalunya i Espanya nomenin “un mediador o conciliador extern” de la UE o l’ONU per resoldre les seves diferències entorn de la consulta.

El Parlament considera que la impugnació de la declaració de sobirania de Catalunya aprovada el 23 de gener, els arguments esgrimits pel Govern espanyol per recórrer-la i la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre-la posen en qüestió el pluralisme polític y atempten contra la llibertat d’expressió. Aquesta és la tesi central de les al·legacions presentades per la Cambra catalana contra la impugnació, que ahir va fer arribar a l’Alt Tribunal en un document de 74 pàgines.

Els serveis jurídics del Parlament reiteren, com han sostingut des del primer moment, que la declaració no té efectes jurídics i “expressa una voluntat política” i subratllen que, en la mesura que anteriors declaracions similars a favor del dret d’autodeterminació i del dret a decidir mai no havien estat recorregudes, ara queda en evidència la “veritable intencionalitat que s’amaga darrere de la impugnació”. Una intencionalitat que no és cap altra que, precisen, “impedir o bloquejar l’inici d’un projecte polític, legítim i democràtic”.

En funció d’aquesta premissa, les al·legacions del Parlament consideren que l’advocat de l’Estat, al que arriben a acusar de “manipulació”, utilitza plantejaments que “suposen una perversió greu del sistema democràtic i del pluralisme polític”, perquè la impugnació “significa impedir que en l’àmbit parlamentari es pugui desenvolupar un debat i es puguin expressar voluntats fruit de les majories existents que no siguin compatibles amb el marc constitucional vigent”. Una situació que entenen que atempta contra la llibertat d’expressió i contra l’exercici del pluralisme polític i d’acord amb la qual demanen que el Tribunal Constitucional desestimi el recurs i avali la constitucionalitat de la resolució.

El Parlament cita també la nombrosa jurisprudència que hi ha del mateix Alt Tribunal per demostrar que “les resolucions parlamentàries d’impuls i control de l’acció política i de govern –que és el que considera que és la declaració aprovada el 23 de gener– no comporten efectes jurídics” i li reclama que, mentre no resolgui sobre el fons de la impugnació, “aixequi d’immediat”, si més no, la suspensió. Els serveis jurídics de la Cambra catalana argumenten aquesta sol·licitud dient que es tracta d’una suspensió “sense precedents en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i que, portada a l’extrem, pot produir una suspensió de la llibertat de debat polític, en cap cas emparada per la Constitució, i la sola evocació de la qual remet a unes etapes de la història no molt llunyana de l’Estat espanyol a què precisament va posar fi l’aprovació de la norma fonamental del 1978”, en evident al·lusió a l’etapa franquista.

7-VI-13, J. Gisbert, lavanguardia