preferents o preferències?: perquè salvar els bancs y no a les seves víctimes?
En l’àmplia majoria dels casos, persones que no sabien què passava amb els seus diners, que creien que estaven a resguard en el termini fix, confiades en el seu banc i els seus consells. Persones que ara han perdut l’estalvi d’una vida.
Jubilats, gent humil, treballadors, classe mitjana, petits empresaris i un ampli espectre d’estalviadors que, encara que poden ser en els diferents nivells de l’escalafó social, en general se situen en la banda baixa de l’espectre econòmic. No parlem de grans fortunes perdent el seu capital després d’una operació de risc.
Parlem de feina, esforç, estalvi, totes aquelles virtuts bàsiques de la bona economia, totes elles engolides per la voracitat dels especuladors dels diners aliens. La suma d’aquestes víctimes és la suma de tragèdies familiars, amb la seva ruïna, la seva depressió, el seu dolor, el seu plor, la seva profunda indignació, el seu lament sense resposta. I si saltem de Bankia i aterrem en la resta de l’horror, el volum d’afectats és de tal magnitud que es tracta d’un autèntic tsunami. Davant això, és acceptable l’actitud que tenen els estaments oficials? Per exemple, l’anunci de la Fiscalia Anticorrupció assegurant que no va existir un “pla preconcebut” per estafar la gent. Aleshores, per què Bankia va vendre grans sumes de preferents quan el seu forat negre ja era còsmic? Còsmic, encara que ben amagat. Diuen també que era un producte autoritzat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, i que per tant no era fraudulent. O sigui, que quan la Comissió o el Banc d’Espanya o
qualsevol dels responsables no fan la seva feina i permeten que un producte tòxic d’alt risc sigui col·locat massivament a ciutadans que no podien entendre’l, no se’ls pot acusar de res perquè el producte era legal. Magnífic: una mena de bucle de la impunitat.
Ens prenen el pèl? Si la qüestió és precisament haver legalitzat aquesta toxicitat i haver posat en risc, en una embogida pirueta especulativa, els diners dels estalviadors! Per això es demana justícia, i per això mateix sembla que alguns activen els mecanismes de blindatge. El cert és que un govern i un sistema que salven el forat dels bancs però no salven les seves víctimes més vulnerables cauen en la més absoluta baixesa. Perquè podem esgotar el diccionari de sinònims, però les preferents van ser, sense embuts ni circumloquis, una bruta i sonora estafa.
4-VI-13, Pilar Rahola, lavanguardia