els nous Joves Turcs prenen el carrer contra el soldà Erdogan
#occupygezi, primavera turca a la plaça Taksim d’Estambul (i arreu)
Residentes del entorno de la plaza Taksim de Estambul colocaron el sábado en sus ventanas refrigerios para los manifestantes (té, agua, leche, limones), no solo para combatir la sed, sino también para contrarrestar los efectos del gas lacrimógeno utilizado por la policía. La imagen que encabeza esta entrada, publicada en Demotix, fue captada por la fotógrafa Fulya Atalay. Más fotos suyas de las protestas de estos días, aquí, y más fotos de las manifestaciones en Turquía, aquí, aquí o aquí.
http://recortesdeorientemedio.com/2013/06/03/solidaridad-en-estambul/
Erdogan va declarar a La Vanguardia el març del 1995, al cap d’un any d’arribar a l’alcaldia d’Istanbul al capdavant d’una candidatura islamista, que “Turquia és en el corrent de l’islam, la nostra identitat és l’islam, la nostra filosofia és l’islam”. Quatre anys després va ser empresonat per haver recitat un poema religiós en un míting. La presó, on va passar quatre mesos, va ser el seu trampolí. Allà va crear el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), amb el qual va guanyar les eleccions del 2002. D’aleshores ençà ha estat reelegit dues vegades, l’última el 2011. Aquell islamista moderat que el 1995 mirava a Europa amb un somriure avui és un home que aspira a modelar la Turquia del segle XXI i a ser tan important en la història turca com Mustafa Kemal, fundador de la república el 1923. Té a favor el gran creixement econòmic dels últims anys, la submissió de l’exèrcit i la fi del terrorisme kurd. En contra, tanmateix, té l’essència mateixa del kemalisme secular i la pugna social d’una de les ciutats més vibrants d’Europa. La mesquita que vol construir a la plaça Taksim impedirà la venda d’alcohol a bona
part de l’avinguda Istiqlal, la medul·la de l’Istanbul més obert i cultural. Però la cultura, l’art contemporani, no li interessen gens. Té l’afany d’aconseguir una classe mitjana que visqui en pisos públics, modesta, amb molts fills, educada però no culturitzada, i encara menys amb idees pròpies. Per fer-ho ha emmordassat la premsa –Turquia és el país del món amb més periodistes empresonats– i desconnectat la xarxa 3G per impedir que els activistes expliquin el que passa. Aquest bloqueig informatiu –la televisió emet documentals de pingüins durant les protestes nocturnes– ha de servir-li per mantenir el tipus a les municipals d’aquest any i assegurar l’aprovació d’una nova Constitució el 2014. Erdogan vol canviar la república laica parlamentària d’Atatürk per una d’islamista i presidencialista, i ell vol ser, el 2015, el primer president d’aquesta nova Turquia. La seva idea és ocupar el poder fins al 2025.
4-VI-13, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia
La batalla continua. Els manifestants turcs estan decidits a donar una lliçó al Govern del primer ministre Recep Tayyip Erdogan. Una lliçó que li costi d’oblidar. I per això ahir, per quart dia consecutiu, van tornar les protestes antigovernamentals i els aldarulls a Turquia mentre Erdogan mantenia l’agenda i aterrava al Marroc, primera escala d’una gira pel Magrib....
La protesta dels activistes, que ahir a la nit van tornar a omplir la plaça Taksim d’Istanbul, té un caire clarament social i cultural, a més de polític, però res a veure amb el moviment kurd. La queixa principal és contra l’autoritarisme d’Erdogan, acusat d’imposar una agenda islamista en una república laica...
El centre d’Istanbul va tornar a ser un focus de concentracions. Diverses barricades tallaven el trànsit a les principals vies que recorren la riba del Bòsfor. El barri de Besiktas tornava a ser un formiguer.
Els quatre dies de protesta han causat la primera víctima mortal. Hi ha centenars de ferits i 2.000 detinguts en ciutats de 67 províncies, una dada que dóna una idea ben clara de l’amplitud de la protesta. A més d’Istanbul, ahir van tornar-hi a haver disturbis a Ankara, Esmirna, Antalya, Adana i Kocaeli.
La Borsa d’Istanbul es va desplomar. Va perdre un 10,5% en la pitjor jornada que es recorda. La lira també va caure i la seva cotització amb les principals divises era la pitjor dels últims 16 mesos...
Els manifestants són, majoritàriament, joves d’esquerra. També hi ha nacionalistes i secularistes, kemalistes de primera hora. Tampoc no hi falten els fills de la burgesia laica d’Istanbul, que veuen amb molta preocupació com les lleis d’inspiració islamista els afecten en la vida quotidiana. El Parlament, per exemple, acaba d’aprovar la prohibició de vendre alcohol a partir de les deu del vespre.
Erdogan ha manifestat que tira endavant el pla de reformar Taksim, on construirà una mesquita, un centre comercial i la rèplica d’una antiga caserna otomana. No està clar què passarà amb el parc Gezi. La seva anunciada eliminació va ser el detonant de les protestes.
Erdogan, amb molt suport polític a Anatòlia, se sent fort. No només ha guanyat tres eleccions seguides, sinó que ho ha fet cada vegada amb més vots. A les del 2011 va vorejar el 50%. La seva popularitat descansa en l’auge econòmic. El poder adquisitiu s’ha triplicat aquesta última dècada. La corrupció que va assolar els seus rivals polítics sembla controlada sota el seu mandat. “El fet que hagi guanyat tres eleccions seguides, a més de dos referèndums, indica com la gent ha acceptat el Partit de la Justícia i el Desenvolupament”, va recalcar Erdogan. Mentrestant, el president Abdul·lah Gül intentava calmar els ànims alhora que apel·lava al sentit comú d’Erdogan: “Democràcia no només és guanyar eleccions. Les manifestacions pacífiques en són part. El missatge dels que protesten ha estat rebut. Es farà el que calgui”.
Aquesta crida no va frenar els activistes. Al centre comercial d’Ankara, al barri Kizilay, ahir hi tornava a haver gasos, barricades en flames i llançament de pedres. Altres protestes pacífiques van tenir com a objectiu una cadena de televisió i un centre comercial. Un dels joves manifestants va quedar ferit del cap i es troba en un estat de mort cerebral, segons els metges.
Un altre jove, Mehmet Ayvatas, 19 anys, ha estat la primera víctima mortal. Va morir ahir de matinada quan intentava aixecar una barricada al barri d’Ümraniye, a la part asiàtica d’Istanbul. Un vehicle es va abalançar contra ell i els seus companys i el va envestir...
Hi ha un so que es repeteix aquests dies a Istanbul, que es pot sentir pertot arreu. Centenars de mestresses de casa recollides en la seguretat de les seves llars, en barris de tota classe i condició, s’acosten a les seves finestres o balcons i utilitzen una arma conceptual carregada de futur: la cassola.
Amb coberts de metall –o millor encara, de fusta (per no fer-lo malbé)– colpegen l’estri amb ritme. I així donen suport a les protestes. Un altre mètode molt usat, una vegada entrada la nit, és el d’apagar i encendre els llums de casa de intermitentment. Una altra manera de resistir.
Cassolades i interrupcions de la llum són un fidel reflex del suport popular de què disposa el moviment de protesta dels indignats turcs. Un altre mètode senzill és fer sonar el clàxon al pas dels manifestants....
Però la violència no va arribar per part dels manifestants fins que el parc Gezi, el símbol de les protestes, va tornar a ser desallotjat amb gasos i pura força bruta la nit de divendres a dissabte. Va ser llavors quan el moviment es va radicalitzar.
En primer terme, la mobilització del parc Gezi era sobretot la d’un grup de turcs blancs –és a dir, de tradició laica, de bona educació i millors famílies– i pacifistes convençuts. Amb ganes i molt temps per dedicar-se a la causa del medi ambient.
L’ecologisme guanya ràpidament adeptes a Turquia, però fins ara ha estat un moviment minoritari. En tot cas, els iniciadors de la protesta han utilitzat les xarxes socials amb facilitat –en especial, Twitter– i han sabut, de manera espontània i a poc a poc, aconseguir un ampli suport social.
4-VI-13, R. Ginés, lavanguardia