Espanya cañí -113: valencià, lapao, lapapyp... quan els Governs fan enginyeria lingüística (III)

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües...

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny  de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya...

La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

Maite Moret, PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?
Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat.
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.

http://sapeira.blogspot.com.es/

Mig centenar d'alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L'acte l'havia convocat l'alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.

S'hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE, CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d'ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l'alcalde i que durant