"Federalisme per a enfortir Europa", Emma Bonino

> "Unión Europea: en defensa de una federación “lite”", Emma Bonino & Marco de Andreis <
- "El necesario federalismo de la Unión Europea", Emma Bonino et al.
- "Una Federación ligera, la vía hacia una Unión Europea eficaz", Emma Bonino
- "Making the case for a ‘federation lite’, Emma Bonino & Marco de Andreis

Gràcies a les seves perspectives d'unir-se a la UE, tota l'àrea dels Balcans s'ha tornat més estable i segura, però, lamentablement, aquest magnetisme virtuós ja no exerceix la mateixa influència sobre els nostres propis ciutadans.

La UE es percep cada vegada més associada a les polítiques d'austeritat que condueixen a la recessió, la desocupació i la desesperació social. I, el que és més preocupant, hi ha senyals que la crisi actual no es limita a l'esfera econòmica del bloc, sinó que també impacta en els seus valors més fonamentals.

A tota Europa veiem una intolerància creixent, un suport cada vegada major als partits xenòfobs i populistes, discriminació i debilitament de l'imperi de la llei i poblacions senceres d'immigrants indocumentats, pràcticament sense drets, castigats pel seu estatus més que per les seves conductes individuals.

La nostra comunitat inclusiva i oberta està amenaçada per accions destructives que duen a terme grups nacionalistes i demagògics. Però ells no són els únics que infligeixen danys a la UE.

En alguns països, inclosa Itàlia, veiem massa violacions a l'Estat de dret i i als tractats internacionals i europeus, un sistema judicial poc confiable, condicions inhumanes i degradants a les presons, seriosos atropellaments als drets humans i casos greus de no rendició de comptes.

Com podem predicar el respecte als valors universals a l'exterior si estem entre els països més condemnats per la Cort Europea de Drets Humans?

És del nostre vital interès reaccionar davant totes aquestes tendències alarmants.

Per defensar la construcció europea, necessitem redescobrir la seva missió. Els seus pares fundadors van haver de deixar de costat tot un món de prejudicis i temors. A partir de les seves tràgiques experiències, sabien que construir fortaleses i murs sota la disfressa de garantir la pau i la seguretat era una il·lusió.

Van triar la integració i van rebutjar les barreres. Van entendre que totes les llibertats estan estretament vinculades: un no pot voler el lliure comerç i obstaculitzar la lliure circulació de les persones.

Grups nacionalistes i demagògics propaguen temors i prejudicis per tota Europa, explotant el malestar i la desesperació social d'els qui estan sense ocupació i no tenen fe en el seu futur.

Com va emfatitzar el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi: “És de particular importància en aquesta conjuntura enfrontar l'elevada desocupació de llarga durada i el juvenil”. Aquesta és una missió fonamental del nou govern italià. El flux de dades encara és depriment, i ens urgeix a adoptar noves mesures en coordinació amb els nostres socis i en ple respecte dels nostres compromisos fiscals.

No obstant això, crec que l'opció no és simplement entre ajust fiscal i malbaratament, i que tampoc es pot abordar el temor i el disgust amb Europa solament a través de mesures econòmiques o d'enginyeria financera. Cap solució és creïble sense una dimensió política i sense acompassar tota l'arquitectura europea.

Necessitem un nou assoliment: una solució federal.

He invertit molt temps, passió i energia a recolzar la creació d'una Europa federal, no per motius ideològics sinó simplement perquè no conec un altre sistema capaç de permetre que 500 milions de persones –de diferents nacions, cultures, religions i que parlen una multiplicitat d'idiomes– visquin juntes en llibertat i diversitat al segle XXI.

Federalisme no significa que el govern central europeu hagi de convertir-se en un Leviatán, com descriuen les aterridores paraules dels eurofóbicos.

Fa un parell d'anys vaig proposar una “federació lleugera”, un model institucional que absorbís no més de cinc per cent del producte intern brut europeu per finançar funcions governamentals específiques com la política exterior i de seguretat, recerques científiques, xarxes transeuropees i seguretat de les transaccions comercials, entre unes altres.

Per exemple, com poden els governs europeus brindar una seguretat adequada amb menys recursos financers? Solament un sistema europeu de defensa compartida, amb Forces Armades comunes i integrades, ens permetrà sortir del racó al que ens confinen les severes restriccions pressupostàries.

Els governs europeus són reticents a donar passos decisius cap a aquest objectiu. Les conseqüències d'aquesta reticència són iniciatives fragmentades, malbaratament de recursos i una disminució de la influència europea en l'escenari mundial.

El mateix s'aplica a la recerca científica, un àrea on sovint els programes nacionals són massa petits per ser productius i competir reeixidament amb els enormes projectes de les altres potències mundials.

Les eleccions parlamentàries europees de 2014 seran una prova significativa. Si volem impedir el perill que els partits populistes estiguin sobrerrepresentats, necessitem posar l'Europa federal a l'escenari central de la campanya electoral.

Les famílies polítiques pro europees haurien de presentar el seu propi candidat a la presidència de la Comissió Europea (òrgan executiu del bloc) i agendes polítiques per al futur de la UE, posant èmfasi en què una solució federal estalviarà recursos financers significatius.

D'aquesta manera, la perspectiva federalista pot assumir un significat concret per a tota la ciutadania, evitant el risc que la percebin com una qüestió jurídica abstracta.

En 2014, exactament un segle després de l'assassinat de (l'arxiduc d'Àustria i hereu al tron de l'Imperi Austro-Hongarès) Franz Ferdinand a Sarajevo, que va conduir a la destrucció d'Europa, tindrem una altra oportunitat de donar ímpetus al projecte federal, sota la presidència italiana de la UE.

I després de 2014, una avaluació dels tractats pot donar a la ciutadania europea una sensació de propietat més potent de les seves institucions comunes, i garantir una millor coexistència entre els països de l'eurozona i els altres estats membre.

Si Europa no soluciona els seus problemes de recessió i populisme, podem perdre tot el que aconseguim des dels anys 50, sense que puguem estimar quant portarà recuperar el mateix nivell de democràcia, prosperitat i estabilitat que vam tenir.

Però si adoptem una nova visió, comprometem als nostres pobles i unim als nostres governs, podem començar una nova fase en la qual impulsem el creixement i fomentem la legitimitat democràtica i la influència mundial.

*Emma Bonino és la ministra de Relacions Exteriors d'Itàlia.

http://periodistas-es.com/el-federalismo-puede-fortalecer-el-magnetismo-de-europa-6349