Catalunya cañí -111: què vol fer amb ella el Comissari de Cultura Ferran Mascarell?
22/III/2012. El Departament de Cultura crea la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. Al cap d’uns mesos, es produeix un relleu en la direcció general de promoció i cooperació cultural i canvia l’equip.
28/IX/2012. S’inaugura al barri de Sant Andreu el Centre d’Art Contemporani de Barcelona, Fabra i Coats, un equipament molt reivindicat pel sector i que substitueix el projecte inicial del Canòdrom.
31/XII/2012. Tanca el centre de Mataró, Can Xalant.
31/IV/2013. Rosa Pera, primera directora del Centre d’Art Bòlit de Girona, cessa del seu càrrec.
18/XII/2013. L’equip que dirigeix el Centre d’Art de Tarragona presenta la seva última exposició i comença entre artistes i ciutadania una campanya de recollida de firmes per reclamar-ne la continuïtat.
El Centre d’Art de Tarragona va inaugurar fa uns dies entre aplaudiments i xiulets la seva última exposició, Monuments, de Mireia Sallarès. Els aplaudiments, per als directors del centre. Els xiulets, per a la regidora de Cultura, que ja ha anunciat que no els renovarà el contracte i que el centre d’art contemporani passarà a ser de gestió municipal, encara que no hi ha cap projecte a sobre la taula. El Centre d’Art de Tarragona forma part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, que la Generalitat va presentar l’any passat. Tanmateix, mai no va començar a teixir-se. I pel camí, algunes sales han tancat, d’altres han canviat la seva gestió i totes han hagut de reduir activitat per falta de recursos.
El març del 2012, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va reunir els directors de vuit centres d’art contemporani de Catalunya i els regidors de Cultura de cada ciutat (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Amposta, Tarragona, Lleida, Barcelona, Mataró, Girona i Vic). L’objectiu era prioritzar l’activitat en aquestes sales i impulsar-ne la coordinació. Mascarell va comprometre 946.000 euros per a aquell mateix any i 1,1 milions per al 2013. Però tot va començar i va acabar en aquella roda de premsa: la Generalitat deu als Ajuntaments (propietaris i, en la majoria dels casos, gestors dels centres) les tres últimes anualitats i el futur dels centres d’art contemporani de Catalunya ha quedat en mans de la sensibilitat i disponibilitat pressupostària de cada Ajuntament.
El primer centre que va caure va ser el de Mataró: Can Xalant va tancar portes el desembre de l’any passat. “Estem vivint una involució en l’àmbit de la cultura i es dóna el poder màxim als polítics”, manté Pep Dardanyà, director del centre ara tancat. La seva visió la comparteix el president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), Joan M. Minguet, el qual insisteix que a la falta de recursos s’hi suma la manca de voluntat política: “Entenc que un Ajuntament dubti del paper que tenen aquests centres i que els polítics que es dediquen a la cultura no entenen les pràctiques artístiques contemporànies, però si la Generalitat no ho dóna a entendre, on podran desplegar les seves obres els artistes?”.
Cadascun dels vuit centres que integraven la xarxa té la seva pròpia casuística però els seus directors coincideixen en una cosa: la falta de recursos està condicionant, en el millor dels casos, la programació. L’Ajuntament de Girona va prescindir de la directora del seu centre d’art a l’abril i ara tot el personal de Bòlit és municipal. La nova directora, Carme Sais, explica que, atesa la falta de recursos, la programació del 2013 es dilatarà durant dos anys.
A Tarragona, la regidora de Cultura, Carme Crespo, atribueix als impagaments de la Generalitat el replantejament de la gestió del Centre d’Art i busca una estructura més “flexible” amb els recursos propis de la regidoria. Tanmateix, els actuals responsables del Centre, Cèlia del Diego i Jordi Ribas (Progess SL), no han tingut ni l’oportunitat de plantejar altres condicions de gestió. La situació d’agonia (malgrat que té una exposició oberta fins al 28 de juliol) del Centre d’Art de Tarragona ha mobilitzat cinc associacions d’artistes, l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural, que avui lliuraran un manifest a l’alcalde de Tarragona reclamantne la continuïtat.
“Sempre hem dit que el Departament de Cultura dóna suport als municipis que tenen convicció i compromís, però si un Ajuntament té altres prioritats, no l’obligarem”, diu Conxita Oliver, coordinadora de la Xarxa, i que insisteix que “desgraciadament la situació econòmica és la que és i per llei els Ajuntaments són els últims a cobrar, però el nostre compromís és ferm”. Malgrat això, no s’ha impulsat la feina en xarxa i a la difícil situació financera s’hi sumen també els canvis a la conselleria. El director general de Promoció i Cooperació Cultural quan es va presentar la Xarxa era Jordi Cabré i, mesos més tard, va assumir el lloc Jordi Sellas amb un nou equip.
“Els recursos que es destinen a les arts visuals sempre han estat pocs, sempre s’ha hagut de treballar amb molta voluntarietat i amb pocs diners; mirant els pressupostos, les produccions d’art contemporani són gairebé un miracle”, opina Toni Perna, director de Tecla Sala (l’Hospitalet). “On són les polítiques culturals?”, es pregunta la directora de La Panera, Gloria Picazo, obligada a fer malabars pressupostaris: “Encara no sabem de quants diners disposarem aquest any... i l’Ajuntament ja en fa tres que avança l’aportació de la Generalitat”. Blai Mesa, director de Lo Pati (Amposta), proposa plantejar “un pla B, per si s’acaba l’ajuda pública a aquests centres...”. Ara per ara, Lo Pati continua endavant i prepara una gran exposició amb obres cedides pel Macba i el MNAC, que inaugurarà el proper juny.
28-V-13, S. Sans, lavanguardia
