l’Índia i la Xina refreden les tensions frontereres

“Pau i tranquil·litat a la frontera”, va afegir el primer ministre indi, Manmohan Singh, són les condicions per al progrés mutu. La incursió de 50 soldats xinesos 10 o 20 quilòmetres més enllà de la línia de control efectiu –a ulls de l’Índia–, a Ladakh, va provocar una pugna diplomàtica de diverses setmanes, resolta fa pocs dies amb la retirada de les tendes de campanya xineses i el desmantellament dels búnquers indis. L’anomalia que suposa que 4.000 quilòmetres de línia fronterera no estiguin demarcats va provocar 250 incidents menors al llarg de l’any passat. Més enllà dels brindis a l’amistat –Singh, de fet, és abstemi– la frontera comuna roman tancada i barrada.

En qualsevol cas, el nou cap del Govern de la Xina ha volgut tenir un gest amb el seu veí més populós i ha subratllat els calorosos records de la seva anterior visita, fa 27 anys. Tanmateix, de l’escorament d’aquella Índia cap a l’URSS només en queda la preferència per l’equipament militar rus. Tampoc el Partit Comunista Xinès no és ni remotament el que era. El que segueix igual és el litigi fronterer.

Els territoris en disputa són bàsicament dos. Aksai Chin, un erm gelat més gran que Catalunya, sota control xinès, al nord del Caixmir; i el que la Xina ha rebatejat com el Tibet del Sud, i l’Índia com Arunachal Pradesh, sota control indi.

La major part dels mitjans de comunicació indis defensen la frontera himalaiana heretada de l’imperi britànic amb un fervor mereixedor de millor causa. El cas és que la Xina va oferir en dues ocasions, la darrera el 1980, reconèixer com a frontera la línia de control efectiu derivada de la guerra del 1962. L’Índia va rebutjar llavors el que ara acceptaria sense dubtar.

Mentrestant, una Xina més forta ha tancat els seus litigis fronterers terrestres amb tots i cadascun dels seus veïns, inclosos Rússia i el Vietnam. Amb l’Índia no ha estat així a causa del Tibet i del refugi donat al Dalai-lama, a qui l’analista Brahma Chellaney ha qualificat com “el principal actiu estratègic de l’Índia”.

Per això ahir, diverses estacions de metro properes al centre burocràtic de Nova Delhi van ser clausurades per dificultar les protestes dels tibetans residents a Delhi. Es pot recordar que l’exèrcit indi compta amb un regiment de mercenaris tibetans, mentre que la Xina havia armat i entrenat en el passat diversos grups guerrillers secessionistes del nord-est de l’Índia.

21-V-13, J.J. Baños, lavanguardia