la WERTebració escolar, setena Ley d’enginyeria social infantil en 30 anys

La setena llei educativa en tres dècades ha suscitat nombroses crítiques entre la comunitat educativa, les autonomies no populars i fins i tot alguns barons del PP. No obstant això, la secretària general del partit al govern, María Dolores de Cospedal, va defensar ahir que la Lomce servirà per “vertebrar” Espanya. També va opinar que els docents han d’ensenyar “no només continguts, sinó també a estimar i defensar el seu país”...

És una llei més d’educació, la setena des de la transició. Van començar amb la Loece el 1980, i després van venir LODE, Logse, Lopeg, LOCE i LOE. Ara toca el torn a la Lomce per satisfer el desig del Govern central de deixar la seva empremta ideològica. De fet, es recuperen alguns elements com els itineraris de l’ESO, la revàlida i la religió avaluable i computable que ja eren a la LOCE, aprovada el desembre del 2002 pel Govern d’Aznar, però que no va arribar a implantar-se pel retorn del PSOE al poder. Això sí, aquesta llei neix impregnada d’un to recentralitzador tant en el model de les revàlides com en la monopolització dels continguts de les matèries instrumentals...

En compliment del programa electoral del PP, Wert desatén les queixes del Consell d’Estat –òrgan consultiu– i sentencia la desaparició d’educació per a la ciutadania. Des del ministeri argumenten que la matèria sobre llibertats i drets humans, presents en la majoria dels països europeus, serà substituïda per continguts transversals en diverses assignatures del currículum...

Pel que fa a l’assignatura confessional, no només es recupera una matèria alternativa per als diferents nivells educatius fins a l’ESO. A diferència del que ha passat durant més de 20 anys, tant la qualificació de religió com la seva alternativa –valors culturals i socials, a primària, i valors ètics, a secundària– comptaran per calcular la nota mitjana, per repetir curs i per sol·licitar una beca. Els bisbes espanyols havien demanat amb insistència l’equiparació acadèmica a altres assignatures. Com l’educació física, tant religió com valors, quedaran excloses de les matèries que examinaran les revàlides.

Tanmateix, atenent la recomanació del Consell d’Estat, la Lomce preveu ara que els alumnes puguin matricular-se alhora de religió i de l’assignatura de valors. El que no han pogut aclarir des del ministeri és com s’articularà aquesta compatibilitat a la pràctica.

Wert va revelar que la memòria econòmica de la llei, fortament qüestionada per la seva escassa quantia, no augmentarà. Segons el ministre, esperen finançar amb partides comunitàries fins a la meitat del que han previst com a aportació del Govern central (407 milions en tres anys). En canvi, les comunitats no podran beneficiar-se d’aquests ajuts i els correspondrà desemborsar, com a mínim, 334 milions a l’any. D’aquesta manera, Educació diposita les seves esperances a aconseguir que el Fons Social Europeu financi els canvis de la reforma que tenen a veure amb l’FP...

El que crida més l’atenció de la llei, per la novetat, és l’experiment de Wert per provar de trencar l’esquema educatiu d’immersió lingüística de Catalunya. El ministre crea una bossa de cinc milions d’euros per a aquells alumnes catalans que vulguin anar a un centre privat amb línia d’ensenyament en castellà. Mitjançant una triangulació, el ministeri pagarà l’escola, i després restarà la quantitat a la Generalitat dels diners que li transfereix per a educació...

Cap escola privada no concertada té el castellà com a única llengua vehicular a Catalunya, com ja ha manifestat en més d’una ocasió l’associació que les agrupa. Sí que hi ha centres que han apostat pel trilingüisme, amb una presència similar de català, castellà i un altre idioma estranger –principalment anglès o francès–. Però això ja passa en alguns centres concertats. I a l’escola pública també hi ha exemples de centres que donen més hores de castellà perquè la seva realitat social ho requereix –escoles ubicades en zones de majoria catalanoparlant–. Les escoles tenen llibertat per prendre aquestes mesures. A Catalunya els centres privats no concertats són minoria i gairebé tots estan ubicats a l’àrea de Barcelona. Molts tenen com a principal llengua vehicular un idioma estranger i es consideren centres d’elit. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va explicar ahir que en una de les primeres reunions que van mantenir, el Ministeri d’Educació pensava que les escoles concertades de Catalunya ensenyaven en castellà. “Em sorprèn el desconeixement que tenen de la nostra realitat”, va dir Rigau.

18-V-13, A. R. de Paz/J. Playà