necessària i urgent reforma de l’administració, amb avaluació de rendiment
Girar l’administració com un mitjó perquè s’ajusti a les necessitats de Catalunya com un guant. Aquesta és la pretensió de la reforma de l’administració catalana prevista per la conselleria de Governació que dirigeix Joana Ortega. La proposta de la comissió d’experts formada per Guillem López Casasnovas, Francisco Longo, Carles Ramió, Joan Ramon Rovira i Josep Valor assenyala vicis instal·lats i proposa canvis profunds que trobaran resistències i requereixen pactes més enllà de la determinació del Govern de torn.
El punt de partida
Ni oberta, ni transparent
L’anàlisi dels experts parteix del convenciment que l’administració de la Generalitat peca de “cert mimetisme del model heretat de l’administració de l’Estat” amb inèrcia “incrementalista” en el seu desenvolupament posterior. Entre les mancances: un dèficit de professionalització de la gerència pública; feble autonomia d’aquests gestors, “sovint limitats per una allau de controls burocràtics protagonitzats per tecnoestructures centrals hipertrofiades”; es relega l’avaluació dels resultats i escassegen els incentius a l’eficiència. S’afegeix que l’arquitectura institucional fragmentada fàcilment pot generar duplicitats i impedeix una visió institucional global que dificulta la coordinació.
Així mateix, l’informe dels experts subratlla que la col·laboració publicoprivada a la producció de serveis públics és baixa i l’externalització de serveis es practica “de forma reactiva, per defugir de les restriccions d’un marc administratiu excessivament rígid, amb criteris poc clars i sovint sense que quedi clar que els seus beneficis superen els potencials perills o inconvenients”. Critiquen també la gestió dels recursos humans, “amb un predomini de les lògiques legals i sindicals”, un model d’ocupació pública sense mecanismes de progressió ni d’incentius i amb “absoluta absència d’avaluació del rendiment”. A més, el sistema retributiu, s’afegeix, “conté desigualtats flagrants per a funcions similars i d’anàleg nivell de responsabilitat al sector privat. La conclusió és clara: la reforma del sector és “necessària i urgent”.
Nova organització
Menys conselleries, agències de gestió professional
Es proposa un codi ètic de la funció pública i un pla de formació de directius i la plantilla. La meta seria un sistema descentralitzat amb una alta direcció pública professional. Així, es proposa reduir conselleries per limitar la fragmentació en la direcció de polítiques i deixar la gestió sectorial en secretaries.
També compactar en una única àrea funcional les responsabilitats pressupostàries i de recursos humans i institucionalitzar un alt òrgan d’assessoria del president per a l’anàlisi i control transversal dels departaments. La proposta dels experts passa per separar les responsabilitats polítiques de la conselleria de l’agent a qui correspon l’execució de les seves polítiques, amb l’objectiu d’allunyar-lo el màxim possible de les contingències del cicle politicoelectoral.
Al costat de sistemes de supervisió i rendició de comptes dels gestors públics, així com de reconeixement per compliment d’objectius, l’informe planteja que òrgans de govern d’aquestes agències reduïts i constituïts per professionals “sense utilitzar criteris polítics, de quota o de representació d’interessos”. Els experts proposen que es fixin mecanismes d’accés al càrrec i avaluació dels directors executius i els seus equips.
L’alta direcció pública i col·laboració publicoprivada
L’informe també planteja la professionalització dels alts càrrecs directius combinant els criteris d’idoneïtat amb els de confiança i establir un sistema d’accés que, en el cas de subdirectors generals, inclogui processos competitius de selecció i proposta de ternes, amb publicitat dels procediments i obertura a candidats procedents tant de l’administració de la Generalitat com de l’empresa privada.
Per regla general, es recomana subscriure acords sobre el contingut del mandat i mode d’avaluació d’objectius, així com avaluacions periòdiques, compensacions, retribucions variables i fins i tot sotmetre el càrrec a un termini determinat.
Sobre la col·laboració publicoprivada, l’informe considera necessari avaluar tots els àmbits susceptibles d’externalització i fixar uns estàndards mínims de qualitat dels serveis. “Internalitzar la intel·ligència i externalitzar el tràmit”.
Gestió del personal
Més flexibilitat, menys “funcionaris”
L’informe dels experts es planteja la creació d’una instància pressupostària independent que validi projectes, faci projeccions i visi la memòria econòmica de cada llei. Els experts també recomanen restringir les operacions financeres amb període de carència o amb amortitzacions a llarg termini.
Així mateix es proposa de limitar la consideració de funcionari als llocs que requereixen de l’exercici de l’autoritat administrativa. La resta d’actuals funcionaris i empleats públics se sotmetrien al règim de contractació laboral de cada sector, sou inclòs.
Els experts posen sobre la taula un disseny flexible dels llocs de treball, mecanismes de mobilitat funcional i geogràfica, i controls d’accés i avaluació partint de competències. També excloure l’antiguitat com a element de promoció i instal·lar compensacions monetàries i/o en espècie, amb la generalització de les retribucions variables.
La relació de la Generalitat amb els sindicats tampoc no queda exempta de crítiques. Es planteja reformular el marc de relacions laborals per corregir situacions on els sindicats de la funció pública “han assolit posicions que impliquen una extralimitació al seu paper de representació dels interessos que els corresponen”.
12-V-13, I. Garcia Pagan, lavanguardia