TConstitucional vs Parlament.cat: quina legitimitat ha de prevaldre, la Judicial o la Legislativa?

Ja estava previst en l’ordre del dia del ple, però la creació de la comissió sobre el dret a decidir es va acabar convertint en la primera resposta del Parlament a la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre provisionalment la declaració de sobirania del 23 de gener. De fet, la resolució de l’alt tribunal va marcar el desenvolupament del debat des del primer moment i, en funció del seu contingut, PP i C’s van intentar que ni tan sols no es discutís la iniciativa, que finalment va resultar aprovada per 106 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) del total de 135 (el 78,5%). Els 19 diputats del PP, per la seva part, no van participar en la votació i els 9 de C’s van votar en contra.

El PP va argumentar que, en la mesura que la comissió es derivava de la declaració de sobirania, el Parlament cometria un “acte de desacatament i insubmissió” al mateix Tribunal Constitucional i a la mateixa Constitució –en paraules d’Enric Millo– si debatia i aprovava la creació de la comissió i que, per aquesta raó, no pensava participar “en un fet clarament il·legal”. Els 19 diputats populars, per evidenciar la seva protesta, van abandonar l’hemicicle, amb Alicia Sánchez-Camacho al capdavant, que va anunciar que la seva formació estudiava la impugnació de la creació de la comissió, és a dir, demanar al Govern espanyol que també la recorri davant l’alt tribunal. C’s va compartir plenament la tesi del PP, però els seus 9 diputats van romandre als escons i van ser els únics que van votar en contra.

La majoria parlamentària favorable a l’exercici del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya va defensar la legitimitat del Parlament, que va situar en el mandat de les urnes del 25-N, per crear la comissió “digui el que digui el Tribunal Constitucional”, va resumir Dolors Camats (ICVEUiA), i va reafirmar que, en qualsevol cas, el procés de “radicalitat democràtica” cap a la consulta no tenia marxa enrere. “Quin demòcrata s’hi pot oposar?”, es va preguntar retòricament Marta Rovira (ERC), mentre Quim Arrufat (CUP) opinava que “impedir de poder parlar no és surrealista, és una dictadura”, i Jordi Turull (CiU) subratllava que “aquí hi ha una decisió presa que no té marxa enrere, que és que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur”.

El PSC també va secundar la creació de la comissió, tot i que Maurici Lucena va voler distingir entre l’“acceptació del dret a decidir com a principi democràtic” i la “forta divisió que el debat nacional produeix en la societat catalana i que ja és fractura”. Una posició que li va valer retrets dels dos cantons: PP i C’s li van recriminar que fos “còmplice” del “projecte independentista” d’Artur Mas i ICV-EUiA va avisar que “avui no és el dia dels matisos” entre els partidaris del dret a decidir, sinó de “traçar una línia divisòria entre els que defensen la democràcia i els que no”.

9-V-13, J. Gisbert, lavanguardia

El Tribunal Constitucional (TC) va decidir ahir –per majoria però sense unanimitat dels magistrats– admetre a tràmit el recurs del Govern central contra la declaració sobiranista del Parlament, que automàticament va quedar suspesa cautelarment. És la primera vegada que el TC procedeix contra una declaració política, considerant que aquesta en si mateixa té efectes jurídics.

La suspensió afectarà qualsevol altra norma o disposició que pugui fonamentar-se en la resolució del Parlament del 23 de gener passat, que és el text al qual fa referència la providència del Constitucional.

En la proposta suspesa es parlava del poble català com un “subjecte polític i jurídic sobirà”, una accepció en la qual es va sustentar la impugnació de l’Advocacia de l’Estat, que també ha tingut en compte l’article 161 de la Constitució, que estableix que “el Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes”. La ponent del recurs del TC serà la magistrada Adela Asua, proposada al seu dia pel Parlament basc quan PSE i PP sumaven majoria.

No hi ha cap termini concret perquè el Constitucional resolgui sobre el fons del recurs. El TC, d’entrada, ha donat al Parlament de Catalunya un termini de 20 dies per formular al·legacions contra la impugnació.

El Parlament va pretendre fer aquestes al·legacions abans que el Constitucional decidís sobre l’admissió o no a tràmit del recurs presentat per l’Executiu, però com que no hi havia precedents de la impugnació d’una declaració, tampoc no n’hi havia que es fessin al·legacions abans de l’admissió a tràmit, de manera que no va poder oposar-se a la iniciativa del Govern central.

La Generalitat considera que des del començament del plet ha jugat, doncs, amb desavantatge, ja que els recurrents van poder expansionar-se en els seus arguments i el Parlament ni tan sols no va poder exposar els seus. Ara tindrà aquesta oportunitat, però quan la declaració –i, per tant, totes les normes que en puguin derivar– ja ha quedat suspesa.

La batalla següent es produirà entorn de les normes que tinguin o puguin tenir origen en la declaració sobiranista, com la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional o la Comissió d’Estudi sobre el Dret a Decidir, creada precisament ahir amb el suport d’una majoria superior al 78%. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va dir ahir que no hi ha resolucions, ni executives ni parlamentàries, “que no siguin conformes” amb la Constitució.

9-V-13, J.M. Brunet/I. Ellakuria, lavanguardia