la Casta que manté els seus privilegis elimina els ajuts a les persones amb dependències
El Govern d’Espanya va enviar a la Comissió Europea un document amb noves retallades, entre les quals figura la reducció a zero de l’aportació de l’Estat en matèria de dependència. Enmig d’un pont de cinc dies a Madrid, que sempre agafa el personal més relaxat d’ànim, l’Executiu va publicar al seu web la disposició aprovada en l’últim Consell de Ministres, sense que s’explicités en la conferència de premsa. Unamuno deia que el periodisme mata la literatura i aquest govern sembla que vol comunicar malament perquè sigui directament la novel·la la que un dia pugui explicar el seu relat.
Hi ha qui ha escrit que l’Executiu ha decidit retallar al capítol de dependència –més de 1.100 milions– perquè un avi amb alzheimer o una àvia amb caminador difícilment tirarà ous davant del ministeri. Però pot ser que en aquest afany retallador el Govern ja ha decidit que, una vegada rebaixades les tres potes de l’Estat de benestar (sanitat, educació i pensions), ara li tocava a la quarta. La ministra Ana Mato –aquella que des que no pot carregar a la butxada d’altres el cost del confeti a les festes familiars també ha decidit estalviar en serpentines– segurament pensa que aquesta despesa va ser un invent de Zapatero i si el país ha decidit prescindir d’ell també ella podrà suprimir l’aportació a una de les seves disposicions estrella. Tan fàcil que seria eliminar el Ministeri de Sanitat, quan la major part de les seves competències estan traspassades a les comunitats autònomes, i s’estalviarien així un dineral!
Els columnistes de capçalera del Govern afirmen que aquest ha volgut presumir de rigor davant les autoritats de Brussel·les. Però un creu que sobretot ho haurà fet de rigor mortis amb aquesta mesura, perquè és una manera de debilitar els més febles. A més, resulta una manera de castigar un sector que ofereix ocupació –més d’un quart de milió de llocs de treball segons el llibre blanc publicat per l’Imserso– i dóna estabilitat al sistema. Certament, la llei de l’anterior Govern socialista va néixer sense planificació ni pressupost, carregant les comunitats autònomes amb bona part del seu finançament, però va resultar un avenç social. Aquest retrocés comportarà una despesa més gran de les famílies amb persones dependents i portarà a situacions insostenibles a les que no disposen del seu suport.
La crisi s’està acarnissant en els més fràgils del sistema i en aquells que tenen menys recursos. No es pot justificar una destralada com aquesta dient que és “una mesura dolorosa però que contribuirà a sortir de la crisi” com ha declarat una dirigent del Partit Popular. Que era dolorosa ho sabíem i dir que ens ajudarà a superar la conjuntura és una broma. Perquè la crisi que patim comença a ser moral. I algunes decisions del poder fan que envermellim d’indignació i de vergonya.
5-V-13, M. Carol, lavanguardia
