Pakistan, l’ou -nuclear- de la serp terrorista

Dos motoristes van cosir ahir a trets a Islamabad el superfiscal Chaudhry Zulfikar Ali i, amb ell, la instrucció de dos dels casos potencialment més radioactius per a l’exèrcit del Pakistan. Zulfikar tenia al seu poder els informes de l’assassinat de Benazir Bhutto –en el qual va imputar l’exgeneral Musharraf– i de l’assalt terrorista a Bombai del 2008, en el qual s’investiga set militants de l’organització Lashkar-i-Taiba, apadrinada al seu dia pels uniformats en la guerra asimètrica amb l’Índia.

Zulfikar Ali va ser assassinat a la sortida de casa seva, quan es dirigia amb cotxe al jutjat on s’anava a dilucidar la petició de fiança de Musharraf. Les amenaces de mort s’havien disparat des de l’inici del procés. Una vianant va caure morta per les bales, mentre que un dels guardaespatlles, que va respondre al foc dels pistolers, va ser ferit. Les dotze bales incrustades al cos del fiscal especial marquen una línia vermella i envien un senyal per al pròxim govern. L’actual cap de l’exèrcit, Parvez Kayani, va advertir fa pocs dies que “la revenja no és el camí”. L’antecessor –l’home que el va anomenar–, Pervez Musharraf, és sota arrest domiciliari a la seva mansió d’Islamabad.

L’exgeneral colpista va veure fa pocs dies com el Tribunal Superior de Peshawar l’inhabilitava per a la política per tota la vida per haver suspès la Constitució en dues ocasions. Ahir mateix el partit creat al voltant de Musharraf, privat del cap de llista, va anunciar el boicot a les eleccions, fet que li evitarà més vergonyes, en vista de la indiferència que ha suscitat el seu retorn al país després de quatre anys.

Encara que el general Kayani ha complert la paraula de deixar l’arena política als partits i, per primera vegada a la història del Pakistan, un partit elegit democràticament passarà el testimoni a un altre igualment sorgit de les urnes, la campanya dista molt de ser pacífica.

Al voltant de vuitanta persones han estat assassinades des de que va començar. Un candidat del partit dels immigrants indis, MQM, a Karachi, va ser assassinat ahir al costat del seu fill de sis anys, amb poques hores de diferència respecte a l’assassinat d’un líder paixtu de la ciutat.

Paixtus i mohajirs es disputen el poder a la ciutat pakistanesa més gran. L’home amb més posibilitats de presidir el govern, Nawaz Sharif, no ha gosat fer cap míting a Karachi, per temor d’atemptats suïcides.

Per la seva banda, el teòric president del Partit Popular del Pakistan, el jove Bilawal Bhutto Zardari, és fora del país i hi no tornarà fins després de les eleccions. Fins i tot el popular Imran Khan, antiga estrella del criquet, s’ha posat l’armilla antibales, malgrat que els talibans –amb qui sempre s’ha mostrat conciliador– haurien promès respectarne els mítings, els únics multitudinaris.

A finals del 2007, Benazir Bhutto va ser assassinada al final d’un míting a Rawalpindi, al cap de pocs mesos de tornar de l’exili. El crim va alçar el seu Partit Popular del Pakistan i, de retruc, va col·locar el seu vidu, Asif Ali Zardari, com a president.

Per honrar la dona, el Govern del Pakistan va impulsar una investigació de l’ONU que va assenyalar el general Musharraf com a responsable indirecte de la mort per no haver-li proporcionat la seguretat que sí que tenien altres expremiers que ni tan sols no estaven amenaçats.

4-V-13, J.J. Baños, lavanguardia