present polític del passat històric europeu

Totes les esglésies presents a Ucraïna van anunciar ahir una històrica crida a la reconciliació per posar fi a la disputa que des de la Segona Guerra Mundial divideix ucraïnesos i polonesos arran de les matances ètniques que es van fer en plena contesa.

“Exhortem els polonesos i ucraïnesos a dir una vegada més: perdoneu-nos com nosaltres us perdonem a vosaltres (...) Hem de dir-ho, hem d’ensenyar-ho als fills i néts, i així hem d’obrar tots en conseqüència”, va dir el Consell Eclesial de Volínia, que integren vuit jerarques de diferents confessions, des de l’ortodoxa fins a la grecoromana passant per la uniata grecocatòlica i la protestant.

La declaració fa referència a un dels capítols més tràgics de la història comuna. El febrer del 1943, quan Ucraïna i Polònia estaven ocupades pel Tercer Reich, els nacionalistes clandestins que lluitaven per independitzar Ucraïna de l’URSS, l’Alemanya nazi i Polònia, van fer una neteja ètnica a les terres de Volínia, limítrofes amb la Polònia d’abans de la guerra, on des de feia segles vivia una nombrosa minoria polonesa (350.000 persones) que consideraven el principal element social opressor i enemic de la lluita independentista. Els guerrillers de l’exèrcit clandestí ucraïnès UPA van assassinar a Volínia més de 100.000 polonesos. En la revenja dels guerrillers anticomunistes polonesos van morir milers d’ucraïnesos.

Els polonesos d’Ucraïna pertanyien a l’Església catòlica llatina, mentre que els ucraïnesos de la part occidental eren fidels de l’Església grecocatòlica, d’obediència romana però ritu bizantí, i de marcat caràcter nacional.

Acabada la guerra, bona part d’Ucraïna va quedar annexada a l’URSS. Els guerrillers independentistes van ser derrotats i centenars de milers de camperols ucraïnesos, deportats.

Quan va desaparèixer la Unió Soviètica el 1991, Polònia i Ucraïna van intentar la reconciliació, però van xocar repetidament amb la resistència dels nacionalistes dels dos bàndols. Ni els presidents dels dos estats ni el papa polonès Joan Pau II no van aconseguir desarmar aquestes passions enfrontades.

30-IV-13, M. Stasinski, lavanguardia