el nostre sistema escolar condemna al fracàs als qui més poden aportar
Julian Jones, politòleg i exprofessor d’universitat en Maryland, no coneixia els centres per a joves amb talent fins que la seva filla li va explicar que hi volia fer un curs d’estiu. El programa li va interessar tant que en va passar a formar part. Segons Jones, si els alumnes amb alta capacitat desenvolupen, el talent tota la societat guanya en innovació i creativitat. Julian Jones, ahir a Blanquerna, es va reunir amb la Fundació Javier Berché.
El 3% de la població té altes capacitats intel·lectuals, però aquesta habilitat passa moltes vegades desapercebuda, o camuflada sota altres etiquetes, com el fracàs escolar. La Fundació Javier Berché, pediatre i psiquiatre especialitzat en nens amb alta capacitat i talent excepcional, ajuda a aquests alumnes i les seves famílies perquè aprenguin a gestionar i desenvolupar el seu potencial. Ara volen fer un pas més i crear un Centre per a Joves amb Talent –CTY en les sigles en anglès– inspirat en el que la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) va fundar fa ja 30 anys. Julian Jones, director de relacions i estudis internacionals d’aquest CTY, va explicar ahir a Blanquerna-URL en què consisteix el centre i com funciona. Els joves amb gran talent, insisteix, naturalment també necessiten ajuda.
Quin és l’objectiu del CTY de la Universitat Johns Hopkins? Detectem joves en edat escolar molt brillants; els fem exàmens per comprovar si tenen alta capacitat intel·lectual i, si els passen, els oferim una sèrie de programes i cursos fora de l’escola que en nodreixen el talent, l’augmenten i els donen suport. A més, també investiguem sobre aquests joves extremadament brillants, sobre com desenvolupar la intel·ligència per al benefici de la societat, sobre com actuar perquè no es perdi.
Què consideren com a talent excepcional? Hi ha molts tipus de talent. Hi ha l’anomenada intel·ligència emocional, la intel·ligència connectada a la música... Nosaltres estem interessats en els nens que estan dotats intel·lectualment. En els que pensen bé i ràpid. Per entrar en els nostres programes els alumnes han de passar una prova: els fem exàmens amb preguntes de cursos superiors al que estudien. També tenim un tipus de test en el qual no és necessari tenir cap coneixement previ i que mesura la capacitat intel·lectual innata.
En què consisteix? En identificar formes i espais, recordar-los i relacionar-los.
Per què van crear els CTY? Perquè hi ha molt pocs nens amb alta capacitat a les escoles, suposen sols un 3%, i cap escola no pot oferir-los classes especials i reptes que els motivin. Nosaltres els fem classes complementàries. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, va ser estudiant de CTY. Cap escola no li oferia el que necessitava en termes d’estimulació, reptes o interès. El cofundador de Google Sergey Brin també va ser estudiant de CTY abans d’anar a la universitat.
Aquests alumnes no estan ben atesos a l’escola? Hi ha un buit amb els alumnes que tenen una intel·ligència molt per sobre de la mitjana. Són molt pocs i no se n’ocupen. A les escoles també tenen por que se’ls critiqui per donar-los una atenció especial.
Els CTY només existeixen als Estats Units? Ja no. Els últims cinc anys ha crescut l’interès per aquest model. Hem ajudat a crear uns deu CTY a tot el món. Es tracta de seus independents adaptades a cada país, nosaltres només els hem assessorat. Als Estats Units hi ha 24 CTY en universitats d’elit, com Princeton, Stanford o Berkeley. La Fundació Javier Berché ens ha demanat suport per crear el propi CTY a Barcelona.
Les famílies han de pagar perquè els fills realitzin les proves i els cursos. I si no tenen recursos? Una de les qüestions més importa dels CTY als Estats Units és que el centre ha d’estar obert a qualsevol jove capacitat, independentment del nivell econòmic. Hem creat un potent programa de beques finançat per filantrops, fundacions i companyies. Qualsevol persona prou intel·ligent pot entrar al CTY.
Col·laboren amb les escoles? Sí, les escoles i instituts ens recomanen els seus millors estudiants. Els envien perquè facin les proves. És el que anomenem recerca de talent. Es tracta d’un procés que es fa a nivell nacional.
Sovint s’identifica la persona amb alta capacitat amb algú molt bo en matemàtiques. Tenen programes per a persones amb talent en humanitats o ciències socials? Disposem de programes d’estiu i en línia que cobreixen tot l’arc de coneixements. Els nens i joves poden fer un curs d’escriptura creativa amb nosaltres, de relacions internacionals o de macroeconomia... La majoria d’aquests cursos no estan disponibles a les escoles convencionals. Com a politòleg que sóc, un dels meus cursos favorits és el d’“utopies i distopies”.
Qui tria els cursos per a cada alumne? Són ells mateixos que escullen, ningú no els diu el que han d’estudiar. Trien cursos que coincideixen amb els seus interessos i que els conviden a pensar més enllà del que troben a la seva escola.
Qui fa les classes? Professors universitaris, però en aquests cursos el professor només és un guia. Són els alumnes els qui s’ensenyen els uns als altres i comparteixen idees.
Els alumnes amb alta capacitat poden fracassar a l’escola si no se’ls atén adequadament? Així és. Fins i tot corren el risc de desenvolupar problemes de comportament, perquè s’avorreixen. Cal aconseguir que arribin fins on ells vulguin, treure’ls els límits.
23-IV-13, M. Gutiérrez, lavanguardia
> dossier model de política educativa per a la superdotació <