els llibergents es fan sentir (per a..?)

El sector liberal de CDC, organitzat amb el nom de Llibergència –contracció de llibertat i convergència–, ha decidit passar ideològicament a l’ofensiva. Aquesta setmana ha elaborat un manifest – Per la reactivació econòmica i la regeneració política. La resposta liberal– que, a partir de la constatació que “la manca d’unes estructures d’Estat adequades per donar resposta als reptes que emanen de la crisi ens obliga a mobilitzar les millors energies del país”, dibuixa el model de societat que entén que hauria de tenir la Catalunya del futur. Un model basat en tres eixos –una alternativa econòmica fonamentada en la iniciativa de les persones, una alternativa regeneracionista a favor d’una democràcia de qualitat i una alternativa que reformi les administracions– que reconeix la necessitat que Catalunya tingui “un Estat a favor seu” i defensa, en aquesta direcció, el ple exercici del dret a decidir com a “principi irrenunciable en un marc democràtic”.

El document proposa deu punts de debat sobre l’articulació de la societat a la Catalunya sobirana. Els liberals de CDC dediquen una atenció especial a l’àmbit econòmic, sobre el qual consideren que les polítiques desplegades al llarg dels darrers temps “tenen ben poc de liberals” i subratllen que no estan a favor ni d’incrementar els impostos –que justament és un dels components del pacte de governabilitat entre CiU i ERC– ni de la intervenció pública en el sistema financer. Una situació davant la qual plantegen com a alternativa l’“articulació d’una hisenda pública catalana” que permeti reduir “la càrrega tributària sobre els ciutadans, que actualment representa un llast molt seriós per al consum i la inversió”. En el camp polític, a més de l’aposta pel dret a decidir, defensen una regeneració democràtica àmplia amb mesures com una nova llei de finançament dels partits, un registre de lobbies, llistes electorals obertes, la limitació de mandats o una llei de referèndums. I en el terreny administratiu advoquen per redimensionar el conjunt d’administracions de manera que no envaeixin l’espai propi de la iniciativa privada i per simplificar la normativa de manera dràstica. El manifest, que també defensa la llibertat individual, la diversitat social, l’educació i la sanitat com a pilars bàsics de la societat del benestar, no està, tot i així, aprovat definitivament i queda pendent d’esmenes en els capítols sobre el control dels abusos del sistema bancari i financer i la supressió d’ajuts públics a associacions i entitats.

Llibergència va néixer l’any 2009 promoguda per dirigents destacats de CDC com David Madí –avui retirat de la política–, Jordi Vilajoana, Antoni Fernández Teixidó, Feliu Guillaumes, Carles Llorens, Marc Guerrero. Josep Ramon Dueso, Roger Albinyana o Jordi Xuclà, als quals posteriorment s’han anat afegint altres noms fins a superar els tres-cents membres. Actualment els més actius són els que precisament no tenen responsabilitats al Govern.

27-IV-13, J. Gisbert, lavanguardia