Emma Bonino, Ministra d’Afers Exteriors d’un Govern d’excepció
> Emma Bonino official WebSite <
El fins ara vicesecretari del Partit Demòcrata (PD), Enrico Letta, ha acceptat aquest disabte l'encàrrec de primer ministre d'Itàlia i ha presentat la seva llista de ministres al cap de l'Estat, Giorgio Napolitano...
La llista del nou gabinet està formada per 21 ministres, entre ells vuit sense cartera, i en ella s'inclouen persones de les principals forces polítiques italianes...
Per a Exteriors, Letta ha confiat en l'excomissària europea Emma Bonino, de 65 anys, activista a favor dels drets humans, amb àmplia projecció internacional i qui a Itàlia ha ocupat càrrecs com els de vicepresidenta del Senat i ministra per al Comerç Internacional i les Polítiques Europees a l'Executiu progressista de Romano Prodi.
27-IV-13, efe, rtve
Enrico Letta va tancar ahir el pacte amb Silvio Berlusconi i va anunciar després, a Itàlia i a Europa, la primera gran coalició que governarà el país des del 1947. Caldrà veure quina estabilitat tindrà aquest pacte d’àmplia base, si resistirà la difícil gestió de la crisi econòmica i les inevitables tensions internes entre uns socis que mantenen importants diferències.
El nou govern, d’un perfil molt centrista i amb abundant presència de catòlics, jurarà avui al Quirinal i se sotmetrà dilluns i dimarts a la confiança de la Cambra de Diputats i del Senat. El president de la República, Giorgio Napolitano, impulsor i àrbitre de l’acord, va insistir que “era i és l’únic govern possible”, en l’interès d’Itàlia i del seu paper internacional. Letta va expressar la seva “sòbria satisfacció”
L’imminent primer ministre, de 46 anys i procedent de l’àmbit democristià, representa el Partit Demòcrata (PD), del que és vicesecretari. Hi haurà uns altres vuit ministres de la mateixa formació política, que és la més representada al Parlament.
El Poble de la Llibertat (PdL), el partit de Berlusconi, és present al govern per mitjà del seu secretari, Angelino Alfano, que en serà viceprimer ministre i titular de la cartera d’Interior. A la pràctica, les decisions principals les prendrà el tàndem Letta-Alfano. És imprescindible que aquest eix funcioni. El PdL tindrà quatre carteres més.
Completaran l’equip tres ministres d’Opció Cívica, el grup centrista fundat pel cap del Govern sortint, Mario Monti, un de militància radical –l’excomissària europea Emma Bonino– i quatre membres tecnòcrates. Entre aquests últims destaca la presència d’Anna Maria Cancellieri a Justícia –ara ocupa Interior– i de Fabrizio Saccomanni, director general de la Banca d’Itàlia, a Economia i Finances. En total hi ha set dones, un rècord històric, com va subratllar Letta.
En la negociació es va acabar descartant la presència dels que en l’argot polític italià anomenen els big (els grans). Un d’aquests possibles big era l’exprimer ministre Massimo D’Alema, a qui s’atribuïa una gran ambició per ocupar la cartera d’Afers Exteriors. També va sonar amb insistència el nom d’un altre excap de govern, Giuliano Amato, per a Economia. Finalment, Berlusconi va tenir molt a dir en aquestes decisions. Va considerar que si el govern incloïa personalitats d’un perfil polític tan alt, pesos pesants del passat, era lògic que ell mateix també n’assumís una cartera. Aquest escenari es va acabar descartant. Es va optar pel que algú va definir com un “govern júnior”, un equip que projectés al país una imatge rejovenida, sense els dinosaures polítics del passat i sense certes hipoteques.
Durant el regateig, Berlusconi va provar d’imposar com a ministre d’Economia i Finances un home que li és molt pròxim, l’exministre Renato Brunetta. Però aquest personatge, molt euroescèptic en els últims temps i molt crític de la política que impulsa Alemanya a Europa, despertava fortes resistències al PD. I es va optar per un perfil més neutral, però tècnicament competent, com el de Saccomanni.
L’adjudicació d’Afers Exteriors a Bonino va causar certa sorpresa. És un personatge que no agrada al Vaticà però que gaudeix de molt bona imatge internacional. A Espanya se la coneix bé de la seva època com a comissària a Brussel·les. Va tenir molt de protagonisme durant la disputa pesquera, la guerra de l’halibut, que va enfrontar Espanya –i a la UE– amb el Canadà, cap al 1995. Se la considera una figura molt competent, amb un ampli coneixement del món àrab i, alhora, ben vista a Israel.
Ha cridat l’atenció que no hi hagi presència de ministres del PD procedent de la tradició comunista. Hi predominen, en canvi, els exdemocristians. Aquest aspecte constitueix, sens dubte, un pont cap als homes de Berlusconi. Un exemple de síntesi és el ministre de Defensa, Mario Mauro, exvicepresident del Parlament Europeu, que fins al gener passat va ser militant del PdL però es va passar a Opció Cívica.
Un dels noms que Berlusconi va vetar va ser el de Mario Monti. L’encara primer ministre en funcions n’ha quedat fora. Pel perfil que té, hauria pogut assumir les carteres d’Afers Exteriors o d’Economia, però el ressentiment d’il Cavaliere i de tot el PdL era massa fort. Berlusconi no li perdona que hagués abandonat la neutralitat i es llancés a la política, presentant-se a les últimes eleccions. Malgrat que només va obtenir resultats modestos, aquests vots possiblement van privar el PdL d’una victòria, ja que el partit conservador va quedar a unes dècimes del PD.
L’hora de la veritat de Letta arribarà en les votacions al Parlament. Està garantit que en rebrà la confiança, però caldrà veure els números concrets, sobretot al seu partit. Al PdL hi ha molt mal humor per com s’han gestionat les coses durant les últimes setmanes. El pacte amb Berlusconi, el gran enemic, el caiman, és una píndola molt amarga. Un sector de militants no ho pot comprendre, no accepta aquest preu de la realpolitik. Alguns estimen que fins a 50 diputats del PD pot ser que no votin la confiança, exterioritzant així el malestar i col·locant-se en posició combativa de cara al congrés que organitzarà el PD per renovar-ne la cúpula.
Ahir es va donar a conèixer la llista de ministres, però no se sap quins compromisos hi ha hagut respecte al programa. Berlusconi insistia a eliminar el polèmic impost immobiliari i restituir als contribuents l’import pagat el 2012. L’acord es posarà a prova quan es dissenyi la nova llei electoral o la reforma institucional que ha d’eliminar el nombre de parlamentaris i reduir el cost de la política.
Sobre la nova etapa pesa una circumstància no estrictament política: els problemes judicials de Berlusconi. És significatiu que la cartera de Justícia hagi recaigut en Anna Maria Cancellieri, una persona sense perfil polític.
Ningú a Roma no dubta que, si hi ha sentències condemnatòries en els processos encara oberts contra Berlusconi, la coalició de govern se’n ressentirà.
Il Cavaliere provarà d’utilitzar totes les palanques possibles per evitar anar a la presó o ser inhabilitat per ocupar càrrecs públics. Oficialment no s’ha negociat sobre una via de sortida per a Berlusconi, però hi pot haver hagut algun tipus de pacte implícit.
La Lliga Nord va tornar a mostrar els seus reflexos d’intolerància en anunciar una “oposició total” a la ministra d’Integració, Cécile Kyenge Kashetu –nascuda a la República Democràtica del Congo i primera ministra negra– per voler canviar la política d’immigració.
28-IV-13, E. Val, lavanguardia
EMMA BONINO Nata a Bra nel ‘48, laureata alla Bocconi, radicale. Un vastissimo movimento d’opinione l’avrebbe voluta presidente della Repubblica. Sará invece ministro degli Esteri. Emma Bonino è uno degli esponenti politici italiani più conosciuti e apprezzati nel mondo. Commissario europeo dal ‘95 al ‘99, ministro delle Politiche europee dal 2006 al 2008, vicepresidente del Senato fino al 2013. Ha attraversato il pianeta in decine e decine di missioni, parla sette lingue fra cui l’arabo. Candidata in politica sia nel centrodestra sia nel centrosinistra. Ha perso le regionali nel Lazio per pochi voti e un non convinto sostegno del centrosinistra. Prese 15 voti per il Colle all’epoca di Ciampi, era tra i nomi proposti dai 5Stelle in queste presidenziali. Laica, protagonista di storiche battaglie civili, sostenitrice dell’emancipazione femminile nel mondo. Contro l’infibulazione, il femminicidio. Donna di grandissima esperienza e ruvida passione.
28-IV-13, larepubblica
Emma Bonino sworn in as new Foreign Minister of Italy
]" href="http://www.aldeparty.eu/sites/eldr/files/styles/xx800/public/news/8987/emma_bonino.jpg">
Emma Bonino, of ALDE Party member Radicali Italiani, was sworn in as the new Minister for Foreign Affairs of Italy in the government led by the country’s new Prime Minister Enrico Letta.
Mrs Bonino, a former Italian senator and European Commissioner, Member of the European Parliament and Italy’s Europe and Trade minister, has been a tireless campaigner for women's and human rights and an outward-looking Europe as well as a long-term champion of European liberal values.
European Liberal Democrats would like to wish her the best of luck in her new role.