paguem (o ens expolien?...) impostos suecs amb serveis africans?
Es difícil pagar impostos quan no se sap per a què serveixen. I més difícil encara quan la impressió dominant és que les càrregues fiscals amb prou feines beneficien la societat. Tot i així, així és com veuen les obligacions tributàries bona part dels espanyols, fins a compondre un marc de percepcions que que s’adirien amb els qui no dubten a predicar que “els impostos són un robatori” i que cal donar “tot el poder al mercat”.
De fet, la contrapartida als impostos –és a dir, la prestació de serveis públics– tampoc desperta segons l’opinió pública espanyola sensacions gaire positives. Per exemple, segons el CIS, més de la meitat dels ciutadans pensa que l’ensenyament públic funciona malament (davant un terç que creu que sí), i set de cada deu té la mateixa percepció negativa de la justícia (mentre que només un 12% considera que funciona correctament). Les posicions estan més equilibrades respecte a l’assistència sanitària o la seguretat ciutadana, però amb opinions crítiques que apleguen més del 45% dels consultats.
Ara bé, el més rellevant d’aquestes percepcions és la seva evolució recent. I, en vista dels indicadors, sembla indiscutible que la prolongació de la crisi econòmica contribueix a accentuar fins a nivells de veritable risc social el pessimisme i les decepcions sobre el paper de l’Estat. El 2010, per exemple, un 60% dels espanyols (onze punts més que avui) considerava que la sanitat funcionava satisfactòriament, davant un 38% que en criticava el funcionament (deu punts menys que ara). I les percepcions positives s’imposaven també a les negatives respecte a serveis públics com l’ensenyament o la seguretat ciutadana, en una correlació que amb prou feines havia variat al llarg de l’última dècada i que ara registra un canvi radical.
Les mutacions segons l’opinió pública arriben, però, a conceptes i actituds que sustenten l’actual Estat social definit per la Constitució espanyola. Per exemple, el pacte col·lectiu que sosté l’Estat de benestar amenaça ruïna si els ciutadans que consideren els impostos com una cosa “necessària perquè l’Estat presti serveis” sumen menys de la meitat dels espanyols. I el risc de fallida és encara més gran si, en paral·lel, gairebé el 40% dels consultats no sap “per a què” serveixen les càrregues tributàries. És més: el grup que concep els impostos com un “mitjà de distribuir la riquesa” ja ha caigut per sota del 10%.
Alhora, les opinions sobre la utilitat social dels impostos han assolit el nivell històric més baix. Els ciutadans que creuen que la societat es beneficia de les càrregues fiscals suposen avui menys del 30%, onze punts per sota del percentatge de fa tres anys. I el més significatiu és que fins al 2010 les magnituds amb prou feines s’havien modificat amb relació, per exemple, als paràmetres del 1995. Llavors, al voltant del 40% pensava que la societat es beneficiava dels impostos, davant un 50% que creia el contrari. Avui, els qui consideren que la societat no es beneficia dels impostos superen el 66%.
A partir d’allà, hom pot preguntar-se si aquesta imatge d’“impostos suecs i serveis africans” s’ajusta exactament a la realitat. O si la falta de prou referències no condueix els ciutadans a jutjar amb un excés de severitat els serveis i infraestructures que presta l’Estat espanyol. Aquest desconeixement s’aprecia a l’indicador que compara la pressió fiscal amb Europa. En concret, són majoria els que creuen que els espanyols paguen més impostos que la resta d’europeus (34,3%), al costat d’un 28% que no ho sap, un 16,7% que considera que paguen els mateixos, i només un 18% que jutja que en paguen menys. La realitat, en canvi, és que Espanya és dels països europeus amb menor pressió fiscal (un 32% del PIB, davant més del 38% en el conjunt de la Unió Europea, i una mica més del 35% a la Gran Bretanya, el 45% a Suècia o el 47% a Dinamarca). Fins i tot, i malgrat la pujada de l’IVA, Espanya se situa entre els països europeus amb menys càrrega impositiva sobre el consum.
Una altra cosa és que els impostos hagin pujat a Espanya més ràpidament arran de la crisi, amb especial accent en l’IRPF, que registra avui tipus similars als del centre o nord d’Europa. Per això la comparació entre la magnitud de la pressió fiscal espanyola i la de la resta de la Unió Europea ofereix ara un saldo inèdit en les percepcions crítiques de la ciutadania.
Tot i així, la pregunta sobre la quantia general de la pressió tributària brinda avui els mateixos paràmetres que fa deu anys: un 66% considera que a Espanya es paguen molts impostos i un 27% creu que es paguen “regular”. L’evolució de la crisi i la magnitud final dels ajustos determinaran l’evolució d’aquests indicadors, tan decisius per definir les preferències dels espanyols sobre el perfil futur de l’Estat de benestar.
28-IV-13, C. Castro, lavanguardia