la Primavera Àrab, un concepte creat per al nostre consum d’entertainment mediàtic

Una onada de violència sacseja els carrers del Caire, Trípoli o Damasc, el que empitjora les agressions, violacions i assetjaments sexuals, que es practiquen cada vegada amb més freqüència i impunitat. Uns quants realistes i escèptics van pronosticar el triomf dubtós de la primavera àrab que tant vam aplaudir: enderrocaran les sàtrapes, però portaran al poder els integristes enfebrats, que aplicaran la interpretació més conservadora de l’Alcorà. Ja han sorgit les veus d’aquelles dones que diuen que amb Mubarak o Zin al-Abidin Ben Ali vivien millor.

Mentrestant, les ciberheroïnes que van prendre la metxa fa dos anys a Twitter o les que ara s’atreveixen a protestar amb els pits a l’aire a Facebook continuen exposant-se per la llibertat de les dones amb el suport de moviments feministes de Nord a Sud, més actius que mai.

Occident, capcot, massa entotsolat en la crisi, mira aquest paisatge de lluny, desentenent-se del fracàs, malgrat que fa ben poc celebrés com a pròpia la victòria de les multituds i els tuitaires que havien de marcar un final d’època.

17-IV-13, Joana Bonet, lavanguardia