política lingüística nacionalista, i antidemocràtica, per a Catalunya
Si la família d’un alumne reclama que el seu fill rebi l’ensenyament en castellà, el professor haurà d’impartir les classes en aquesta llengua a tots els alumnes del grup. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha escrit un altre capítol en la batalla juridicopolítica que envolta la immersió lingüística. En una interlocutòria del 6 de març diu que l’atenció individualitzada en castellà s’ha de substituir per classes generalitzades en aquesta llengua. Ara, si la família d’un estudiant ho sol·licita, l’alumne rep les explicacions del professor en castellà de manera individual, però només durant l’etapa d’educació infantil. La nova interlocutòria del TSJC assenyala que amb això no n’hi ha prou. “El sistema s’ha d’adaptar a tota la classe de què forma part aquest alumne. L’acord afecta l’alumne i també els companys”, assenyala. El TSJC basa la seva decisió en la sentència del Tribunal Suprem del 12 de juny del 2012, que es pronuncia en aquest sentit.
D’altra banda, els altres companys de classe i les seves famílies es podrien veure perjudicats, ja que l’opció d’una sola família prevaldria sobre la resta. Aquí el TSJC indica que no hi ha cap norma que garanteixi el dret “a rebre l’ensenyament exclusivament en una de les llengües oficials”. És a dir, interpreta que no hi ha base legal per blindar la immersió lingüística.
La qüestió que no aclareix el tribunal és en quina proporció el castellà ha de ser també llengua vehicular a Catalunya. Aquí segueix la doctrina del Tribunal Suprem i assenyala que és la Generalitat de Catalunya la que ha de decidir la llengua en què es donen les classes en funció de “l’estat de normalització lingüística assolit per la societat catalana”. I amb això arriba un altre conflicte. Una família podria sol·licitar que el seu fill rebi les classes en castellà, cosa que, segons el TSJC, afectaria tots els companys de l’alumne, però la Generalitat també podria decidir que totes les classes siguin en català perquè la normalització lingüística ho requereix. Què passaria llavors?
La nova interlocutòria del TSJC respon als recursos interposats per diverses famílies i la Generalitat de Catalunya a una altra interlocutòria del 3 de gener. Les famílies demandants, deu en total, volien que el castellà també sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya de manera “proporcional”: 50% d’hores en castellà i 50% en català. El TSJC ho rebutja i assenyala que la proporció l’ha de fixar la Generalitat. Però els dóna la raó en la qüestió de l’atenció individualitzada, un aspecte que la interlocutòria del 3 de gener no deixava clar. El tribunal també rebutja el recurs de reposició de la Generalitat, que qüestionava diversos aspectes de la interlocutòria del gener.
La resposta de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va ser ahir contundent: va afirmar que no executarà la resolució del TSJC tal com està plantejada i va anunciar que la conselleria ja ha interposat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Rigau es va mostrar confiada que el recurs interposat prosperarà i va defensar que el canvi proposat pel TSJC “no és possible perquè xoca amb una llei orgànica, la LOE, i una llei del Parlament, la llei d’Educació de Catalunya”. La Generalitat té diversos fronts oberts quant a la immersió lingüística. A banda de la via judicial, amb les diverses interlocutòries i sentències que es van coneixent a poc a poc, hi ha la nova llei d’Educació que prepara el ministre José Ignacio Wert, la Lomce. Aquesta llei pretén introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles i que siguin les famílies les que escullin l’idioma en què aprenen els seus fills. Això posaria fi al sistema d’immersió lingüística que Catalunya va posar en marxa fa trenta anys. Mentrestant, el degoteig de sentències es preveu que serà llarg. L’entitat Convivència Cívica Catalana, que ha impulsat i assessorat les famílies demandants, afirma que hi ha 112 processos judicials oberts sobre la immersió lingüística i 1.200 sol·licituds en la via administrativa. Aquesta entitat confia que el recurs de la Generalitat “no prosperarà”, segons el seu advocat, Ángel Escolano. Les escoles afectades per la interlocutòria del TSJC són deu, on les famílies demandants escolaritzen els seus fills. Cinc són a la província de Barcelona, tres a la de Tarragona i dues a la de Girona. Escolano afirma que, si el dictat del TSJC tira endavant i si la conselleria es negués a acatar la interlocutòria, estarien disposats fins i tot a sol·licitar la intervenció dels centres escolars en què s’escolaritzen aquests alumnes. El procés judicial sobre la llengua vehicular a Catalunya va començar el 2003, quan tres famílies van demanar l’ensenyament en castellà en totes les etapes. A poc a poc s’hi uneixen més pares, tots acompanyats per Convivència Cívica Catalana, una entitat lligada a sectors del PP. Segons dades d’Ensenyament, només 17 famílies han sol·licitat l’atenció en castellà per als seus fills aquest curs.
11-IV-13, M. Gutiérrez, lavanguardia