els espanyols, els europeus menys informats, menys participatius i que volen més Estat
Estudi internacional de la Fundació BBVA Values and worldviews, un informe que examina les percepcions, actituds i valors de 15.000 ciutadans de més de 18 anys d’una desena de països europeus recollides entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013.
Poc informats i encara menys participatius
La desconfiança dels espanyols en el sistema té el seu origen, principalment, en la crisi. Però, quina vinculació té el ciutadà amb el propi sistema? La realitat és que, segons es desprèn de l’estudi, els espanyols són els europeus menys informats (llegir els diaris és un indicador del vincle amb els assumptes públics), molt allunyats de països com Suècia, Dinamarca, els Països Baixos o Alemanya. Espanya comparteix amb Itàlia, la República Txeca o Polònia l’escàs associacionisme (vincle amb l’esfera pública), amb un 29%, davant els del nord, que assoleixen entre el 70% i el 90%. I la seva escassa participació en la defensa de causes públiques. Espanya només destaca per participar en manifestacions i vagues al carrer en protesta per la situació de crisi.
Ni els partits, ni els polítics ni la democràcia
Els espanyols són els europeus, junt amb els polonesos, amb menys afiliats a partits polítics. El que no implica que un 44,3% simpatitzi amb alguna formació, sobretot els majors de 65 anys que es declaren de dretes. Com més joves, el vincle amb els partits polítics i els seus representants és menor. Aquesta distància amb els partits es tradueix que els espanyols (junt amb els italians) són els europeus que valoren menys el funcionament de les seves democràcies, entre altres qüestions, perquè creuen que no tenen influència en les decisions polítiques.
L’atur i els assumptes econòmics
A tots els països predomina la percepció que l’economia internacional passa una crisi greu, però la intensitat de la percepció de la gravetat varia entre països. Els italians i els espanyols tenen una percepció més accentuada de la gravetat de la crisi econòmica, sobretot, nacional: més de la meitat la percep com a “molt greu” (a Espanya, 7 de cada 10 persones). Aquest percentatge se situa entorn del 10% a Suècia i Alemanya.
Els principals responsables de la crisi i les mesures
Els europeus distribueixen la responsabilitat de la crisi en un ampli conjunt de grups i institucions, entre els quals destaquen els polítics, els bancs, els governs nacionals, els dirigents de la Unió Europea, les companyies financeres i les agències de qualificació. Els espanyols destaquen de la mitjana europea per adjudicar més responsabilitat en la crisi a les empreses constructores. Pel que fa a les mesures, el 39% dels europeus s’inclina per fer ajustos a fi de quadrar els comptes públics, mentre que el 40% considera que és millor mantenir o bé augmentar la despesa per estimular el creixement. Els espanyols volen que creixi la despesa pública en sanitat (78%); en consideració a discapacitats (75%), gent gran (73%) i aturats (69%); en educació (65%) i en investigació científica (62%).
Menys despesa en lleure i alimentació i menys estalvi
Els espanyols (73%) són els europeus que es declaren més afectats personalment per la crisi. Els txecs, italians, britànics, polonesos, francesos i, en menor mesura, els holandesos se senten “molt” o “bastant” afectats per la crisi econòmica. La majoria dels europeus –i de nou, els espanyols els que més– han desenvolupat nous hàbits de consum davant la crisi. En concret i entre els espanyols, les mesures adoptades són comprar productes de marca blanca (75%), reduir les despeses en lleure (73%) o reduir la despesa en aliments (53%). A més, un 51% va haver de recórrer als seus estalvis per cobrir despeses de la llar.
Hi ha la percepció àmpliament compartida a Europa que l’Estat ha de tenir un paper molt actiu en el control de l’economia i l’Estat de benestar: predomina clarament la preferència per un ampli sistema de seguretat social, encara que això suposi pagar impostos alts (les rendes altes), abans que un sistema de seguretat social limitat amb impostos baixos. A Espanya s’accentua aquesta preferència (el 81 per cent davant el 66 per cent a Europa), segons l’estudi internacional de la Fundació BBVA Values and worldviews.
La responsabilitat que atribueixen a l’Estat supera els serveis propis de l’Estat de benestar. La preferència per un paper actiu de l’Estat en l’economia es plasma en la responsabilitat que se li atribueix en un conjunt ampli de serveis (cobertura sanitària i pensions) i en el control d’algunes qüestions econòmiques (beneficis a empreses, preus, etcètera). Els espanyols destaquen per una demanda més estesa que la mitjana europea.
Existe la percepción ampliamente compartida en Europa respecto a que el Estado debe tener un papel muy activo en el control de la economía y el Estado de bienestar: predomina claramente la preferencia por un amplio sistema de seguridad social, aunque ello suponga pagar impuestos altos (las rentas alta), antes que un sistema de seguridad social limitado con impuestos bajos. En España se acentúa esta preferencia (el 81% frente al 66% en Europa), según el estudio internacional de la Fundación BBVA Values and worldviews. La responsabilidad que le atribuyen al Estado excede los servicios propios del Estado de bienestar. La preferencia por un papel activo del Estado en la economía se plasma en la responsabilidad que se le atribuye en un conjunto amplio de servicios (cobertura sanitaria y pensiones) y en el control de algunas cuestiones económicas (beneficios a empresas, precios, etcétera). Los españoles destacan por una demanda más extendida que el promedio europeo.
5-IV-13, C. López, lavanguardia