nefanda i execrable abscència de política educativa (substituïda per una nova Ley cada 6 anys)
Davant el persistent fracàs escolar, la mediocre qualitat dels aprenentatges instrumentals, la insuficient relació educació-món laboral o la dificultat del tractament de la diversitat, es planteja una nova reforma educativa sense consens. Els resptes són molts, però el desafiament més important que hi ha és el de fer política educativa i deixar de fer política amb l’educació.
Seria convenient que s’abandonessin posicions de partit, que instrumentalitzen l’educació buscant rèdits electorals o imposicions ideològiques. El futur necessita polítiques educatives de consens adreçades a construir una societat més justa i equitativa, i que posin el centre d’atenció en les necessitats dels estudiants.
Resulta impresentable que des del 1970 s’hagin aprovat set lleis orgàniques sobre ensenyament obligatori, obviant les referides a la formació professional i la universitat, sense que en molts casos se n’hagi fet el desplegament efectiu i una avaluació dels resultats globals. Sembla que s’oblida que l’educació és una cursa de fons, que els sistemes educatius són lents en l’assimilació de canvis i que més que reformes estructurals necessitem processos de millora continuats. Disposem d’informes nacionals i internacionals que remarquen les debilitats del sistema educatiu; també d’exemples que poden orientar les decisions polítiques. Però sembla que el que menys importa és millorar la realitat i que el que més interessa és utilitzar l’educació per satisfer interessos sectaris, reforçar posicions ideològiques o guanyar pugnes polítiques. Oblidem en aquesta conjuntura que el futur és de tots i que l’educació és l’eina que garanteix la seva construcció. La falta de consens polític i de continuïtat en els canvis realitzats atempta directament contra aquesta veritat, al mateix temps que fa palesa la limitació de mires dels nostres polítics o el seu excessiu interès per la confrontació.
25-III-13, Joaquín Gairín, catedràtic de Pedagogia Aplicada de la UAB, lavanguardia
> model i política educativa a Catalunya <
> model de política educativa <
