800.000 tones de llots tòxics i radioactius a l’Ebre que no neteja qui els diposità
Al món no s’havia intentat mai abans netejar en un riu l’acumulació a gran escala i en una mateixa zona de contaminació per metalls pesants, com el mercuri, i compostos organoclorats com el DDT, un pesticida, a més d’elements radioactius amb petites traces d’urani, abocats tots per Ercros al riu durant dècades. Per aquesta raó el macroprojecte de descontaminació posat en marxa fa deu dies a l’Ebre, a Flix (Ribera d’Ebre), al costat del pantà, ha despertat un interès enorme en la comunitat científica internacional. Els millors experts en la matèria dels Estats Units, de l’Agència de Protecció Ambiental; l’EPA; la Xina; França; el Regne Unit, i Holanda participen en el projecte. La col·laboració va començar abans de l’extracció.
Els mateixos experts estan a l’expectativa per comprovar la viabilitat del pla de descontaminació ideat, especialment durant el tractament dels 800.000 metres cúbics de llots tòxics i radioactius. Un procés que s’allargarà fins al 2015. Davant una situació de triple contaminació sense precedents, els tècnics de l’empresa estatal Acuamed, adjudicatària de les obres de neteja, s’han vist obligats a innovar, a crear un sistema que no s’havia posat a prova a escala industrial.
“Tenim els ulls del món científic mirant-nos. Al laboratori s’ha provat i sabem que funciona, que es poden separar en els fangs contaminats els metalls pesants dels organoclorats”, diu Gracia Ballesteros, subdirectora de projectes d’Acuamed. El que s’ha d’evitar tant sí com no és que durant la descontaminació es volatilitzin els metalls pesants tractats dels llots, sotmesos a temperatures elevades en uns forns especials de la planta de tractament per ser descontaminats per un procés conegut com desorció tèrmica.
Si s’evaporés el mercuri, es produirien emissions d’un gas molt tòxic a la planta de descontaminació, construïda en el mateix complex d’Ercros, al costat del riu. “Hi ha dispositius que ho detectarien, no es produirien emissions a l’atmosfera”, assegura Ballesteros. Tots els operaris de la planta, que ha pogut visitar
La Vanguardia després de posarse en marxa, treballen equipats amb màscares per protegir-se de les possibles partícules contaminants emeses a l’interior. Tot el procés, des del dragatge i la selecció dels llots en funció dels abocaments fins al tractament de descontaminació s’ha provat amb èxit amb les primeres tones de llot extret del riu. S’ha començat, però, amb els de baixa contaminació.
Els metalls pesants com el mercuri no es poden eliminar, per tant, els que estan contaminats s’estabilitzen amb la utilització de ciment i es traslladen a l’abocador, als afores de Flix, on s’impermeabilitzen i s’aïllen.
Quan el procés de dragatge estigui a ple rendiment, es tractaran cada dia 2.000 tones de llots contaminats.
Es depuraran diàriament 7.000 metres cúbics d’aigua. Tot el fang tòxic s’ha de deshidratar. L’aigua, després de ser tractada, es torna a l’Ebre.
Els abocaments al riu estan acumulats en els fangs ( 600.000 metres cúbics), ia l’al·luvial, sota els llots, n’hi ha 200.000 m3 més.
19-III-13, E. Giralt, lavanguardia
