Cristóbal Montoro, Ministre... o pinxo de barri?

El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern espanyol no té cap inconvenient a amenaçar, des del Congrés dels Diputats, els partits de l’oposició, els artistes que el critiquen i els periodistes que no li riuen les gràcies. La munició de les amenaces sempre és la mateixa: la informació confidencial sobre la renda de les persones i les empreses de la qual disposa l’Estat i que, òbviament, no és propietat de cap càrrec polític ni de cap partit, sinó de l’Administració central, sotmesa a regles i normes que han de garantir la privacitat, la seguretat i el bon ús d’unes dades especialment sensibles. Cada cop que Montoro expressa aquesta amenaça tranquil·lament, l’Estat de dret a Espanya perd tones de credibilitat i legitimitat. Són maneres de pinxo de barri.

Us imagineu un ministre del Regne Unit, de França o d’Alemanya amenaçant algú de divulgar les dades disponibles de l’interessat als totpoderosos ordinadors de les respectives hisendes públiques? No li ho tolerarien i, probablement, hauria de plegar ben avergonyit. A Madrid, en canvi, aquestes actituds avui s’accepten com a normals. A més, la moda Montoro sembla que crea escola entre els seus companys de Gabinet. Recentment, el ministre de l’Interior ha fet saber –durant una compareixença parlamentària que havia d’aclarir fets molt greus– que té més informació en el seu poder sobre casos que poden afectar partits de l’oposició, tot i que ha tingut el detall de no fer-la pública encara.

15-III-13, F-M. Álvaro, lavanguardia