ciutadà Luis Cabrera, de la Braseria Cabrera, barri de Bonavista, Tarragona

A Luis Cabrera les coses no li van malament. Tot i que la facturació ha baixat un 15% en dos anys, no es queixa. La barra del bar, les tapes i el restaurant funcionen bé, però al seu voltant, al modest barri de Bonavista de Tarragona, l’atur fa estralls. “Un dia vaig trobar un amic buscant menjar a les escombraries”, explica Cabrera. I en aquell moment va decidir que ell, que podia, havia d’ajudar. Des d’aquesta setmana, el Luis serveix el dinar de franc a cinquanta veïns necessitats. I la seva acció ha activat un moviment solidari al barri.

clients al restaurant braseria Cabrera, al barri Bonavista de Tarragona (Vicenç Llurba)

“Ens havíem tornat molt egoistes; abans, a Bonavista tothom es coneixia i s’ajudava... I avui hi ha gent que realment passa gana, que no en té ni per anar a comprar el pa...”, lamenta el Luis. Els seus pares, de Còrdova i Jaén, es van instal·lar al barri a finals de la dècada dels cinquanta. Com molts altres, va créixer a remolc de la petroquímica i, fins fa poc, la gent tirava endavant gràcies a la construcció. Ara, Bonavista és un dels barris tarragonins amb més taxa d’atur.

I veure un amic de la infantesa buscant menjar en un contenidor, al Luis li va fer mal. “Volia ajudar, però la gent que ho necessités de debò”, diu. Així que va visitar el responsable de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de Tarragona perquè li facilitessin una llista amb cinquanta persones del barri sense ingressos. Això va ser l’octubre passat, però va arribar el desembre i no hi havia llista. Després d’insistir, l’INSS li va facilitar 42 noms. “Després, a la barra, em van indicar dues famílies amb fills que estaven molt malament; hi vaig contactar i les hi vam afegir”, explica el Luis.

La Cecilia és una d’aquestes dues famílies. Sense feina, tant ella com el seu home, i amb tres fills de cinc, quatre i un any, sobreviuen amb l’ajuda del pirmi, de 423 euros al mes. Des de dilluns passat, cada migdia va a la Brasería Cabrera amb una bossa i tàpers. “Prefereixo emportar-me el menjar a casa...”, diu. Divendres, la Francisca, la mare del Luis, va cuinar dotze quilos de macarrons i cinquanta talls de lluç acompanyat amb patates i amanida. De postres, kiwi. Com que hi ha nens, a la bossa de la Cecilia també hi posen iogurts i batuts de llet. “S’agraeix molt... és que no hi arribem...”.

El Luis ha destinat els estalvis a aquesta iniciativa. Primer ho va consultar amb la parella i els pares (la mare és la cuinera del restaurant), i hi van estar d’acord. No vol parlar de diners, però seran uns 3.000 euros. Amb això oferirà els cinquanta menús de franc diaris durant un mes. Es dóna aquest temps per reivindicar un menjador social al barri. “La necessitat hi és; no podem permetre que la gent passi gana, ho estem parlant amb l’Ajuntament”, diu. Ell està disposat a cedir un local.

El Luis és optimista, creu que aconseguiran el menjador social. Li dóna ales la quantitat de gent que s’ha ofert a ajudar-lo. El primer dia, una veïna es va presentar al local amb mig centenar d’ous; l’Andrés, un jubilat de 67 anys, hi va cada dia per ajudar a servir les taules; la Juana s’ofereix a rentar plats. Una altra veïna hi va anar a primera hora del matí a pelar patates i la Loli hi apareix al migdia per donar un cop de mà al menjador. “La resposta ha estat increïble, el supermercat del barri també hi vol col·laborar i els proveïdors, tot i que sigui amb poca cosa, hi han aportat el seu gra de sorra”, diu el Luis, que també presideix la Unió de Comerciants del Barri. Divulga la iniciativa “per veure una realitat molt dura, però que hi és”. Ell i molts més no pensen quedar-se de braços plegats.

10-III-13, S. Sans, lavanguardia