700.000 tones de llots tòxics i radioactius al mig de l’Ebre...
Les 700.000 tones de llots tòxics assentats al fons del riu Ebre, a l’altura de Flix, continuen allà, malgrat les múltiples dates proposades per a la seva extracció. El retard en l’execució de la delicada operació de neteja ha estat sempre justificat per la necessitat d’adoptar les màximes garanties per evitar que la remoció d’aquests fangs afecti la salut dels ciutadans que es proveeixen aigües avall de l’embassament. Però aquestes garanties, necessàries, reben la lògica pressió econòmica. Acuamed, l’empresa encarregada pel Ministeri de Medi Ambient d’extreure els residus, afirma que cada mes perd diners, pel que sembla un milió d’euros. Plana, a més, el temor que l’incompliment dels terminis faci perdre els 115 milions d’euros de la Unió Europea. S’hi suma que el dic de contenció per evitar que els llots es desplacin és una solució temporal. Els ajuntaments afectats volen que l’obra comenci com més aviat millor, però sense que se’n ressenti la seguretat. 11-II-13, lavanguardia
Els alemanys van implantar la indústria química a Flix 115 anys enrere atrets per l’aigua de l’Ebre. Els flixancos s’enorgulleixen en explicar que pel seu poble, situat en un meandre, el riu Ebre hi passa dues vegades. La implantació d’una gran colònia química a finals del segle XIX va suposar per a la Ribera d’Ebre una revolució industrial quan Catalunya encara era agrícola. La colònia, amb el seu barri d’habitatges, tenia casino, consultori, escola, pista de tennis i una estació per fer viatges en globus.
Flix ha defensat sempre la Fàbrica, clau per entendre un nivell de vida molt per damunt de la mitjana de la zona, fins i tot quan el 2004 es va saber que sota les aigües del pantà, al costat d’Ercros, s’hi amagaven 700.000 tones de llots tòxics i radioactius. El desmantellament d’Ercros arriba just quan estan a punt de començar les obres de neteja. 25-II-13, lavanguardia
La direcció general de Protecció Civil va explicar en l’última reunió que hi ha uns 80 municipis afectats d’una manera o altra pel pla d’emergències i que sis s’haurien de proveir d’aigua amb cisternes (Ascó, Garcia, Móra d’Ebre, Pinell de Brai, Tivenys i Vinebre). Aquesta llista, després dels últims estudis, es podria reduir, diuen fonts de Protecció Civil.
La Confederació Hidrogrà- fica de l’Ebre (CHE) fa poc que ha posat sobre la taula un nou estudi hidrogeològic per determinar quins municipis veurien afectat l’abastament d’aigua de boca en cas de contaminació a Flix, aigües avall de l’embassament. Ara resulta que els municipis en què s’interrompria el servei en cas de contaminació són menys dels previstos inicialment, ja que s’ha passat de 17 a sis municipis actualment, segons confirmen fonts oficials d’Acuamed. La CHE destaca que el 2007, quan es va elaborar un primer informe, “no es coneixia amb certesa el grau de connexió dels aqüífers”, per la qual cosa es va optar llavors pel criteri “més conservador”. L’informe de la CHE de desembre de 2012 sosté que “l’aqüífer actua com un filtre molt potent per a la majoria de contaminants, com el mercuri”. El canvi de criteri ha generat certa preocupació en alguns municipis de la zona.
què fer amb les 700.000 tones de llot amb metalls pesats i radioactius que hi ha al mig de l’Ebre?
Flix: imprudència temerària en extracció d’escombraries químiques i radioactives?
L’ inici de l’extracció de les 700.000 tones de llots contaminats amb metalls pesants i radioactius, previst al març, ha reobert el conflicte d’interessos entre els que tenen pressa per començar la neteja i els que exigeixen que s’endarrereixi l’arrencada d’una obra que acumula anys de retard. Acuamed, l’empresa estatal a qui el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha encarregat la neteja, i l’Ajuntament de Flix (Ribera d’Ebre), amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), estan pressionant perquè comenci l’extracció.
VICENÇ LLURBA / ARXIU Acuamed, l’empresa estatal encarregada de l’extracció dels llots, ha finalitzat amb èxit la fase de proves del dragatge de les escombraries tòxiques localitzades al riu Ebre
En contra hi ha la mitja dotzena de municipis que encara no tenen garantit el subministrament alternatiu en cas que la contaminació afecti el riu, aigües avall de l’embassament. La delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre exigeixen no haver de dependre dels camions cisterna.
Per què cal retardar la neteja? Mentre duri el dragatge dels fangs hi ha el risc de contaminació al riu, tal com preveu el pla d’emergències de Protecció Civil. La contaminació per mercuri és el que més preocupa. Unes 700.000 persones de les Terres de l’Ebre i Tarragona beuen aigua de l’Ebre, amb captacions directes i indirectes al riu i a través del denominat minitransvasament de l’Ebre. Aquest escenari va obligar el Govern central a desplegar el denominat Pla de Restitució Territorial (PRT), un projecte que establia un conjunt d’obres pensades per garantir l’abastament alternatiu.
Molts projectes continuen sense executar-se, alguns dels quals són clau. A l’acta de l’última reunió celebrada entre Protecció Civil, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Acuamed, i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), entre altres agents implicats, es va evidenciar que hi ha obres adjudicades encara sense acabar (Tortosa, Pinell de Brai, Benissanet i Vinebre) i que queden obres per licitar que “s’aniran fent a mesura que es vagin duent a terme les expropiacions”, segons es va fer constar a l’acta de la reunió del 25 de gener, sense concretar cap calendari.
Estan justificades les presses? El Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient sosté que si es continuen demorant les obres d’extracció hi ha el perill de perdre el finançament compromès per la Unió Europea, del 70% d’un projecte de 165 milions d’euros. La Generalitat, al contrari, argumenta que la subvenció comunitària no es perdrà, sempre que les obres s’acabin abans del 31 de desembre del 2015.
No començar costa diners. Acuamed vol començar com més aviat millor per raons també econòmiques, ja que tenir preparat el personal i la maquinària a Flix sense començar les obres genera pèrdues. Algunes fonts apunten que la factura puja a un milió d’euros al mes, xifra que no confirma ni desmenteix Acuamed. A l’última reunió amb Protecció Civil, el representant d’Acuamed va demanar explícitament “agilitzar el calendari perquè tenir l’obra aturada costa molts diners”.
És segur començar? Acuamed, l’Ajuntament de Flix i la Federació de Municipis afirmen que es pot començar després que Protecció Civil aprovi l’actualització del pla d’emergències de Protecció Civil, aquest febrer. Fonts d’Acuamed confirmen que la neteja podria començar després del el 28 de febrer, data límit pactada amb Protecció Civil perquè es presentin la desena de plans d’emergència municipals que encara falten. Acuamed afirma, a més, que el Pla de Restitució Territorial “en cap cas no és una mesura destinada a garantir l’abastament alternatiu dels municipis de la zona, ja que aquesta funció l’exerceix el pla d’emergències”. Acuamed, com també l’Ajuntament de Flix i la Federació de Municipis, afirmen que el pla d’emergències garanteix l’abastament del 100% de la població.
Preocupació a Jesús. L’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) ha expressat la inquietud perquè el nucli de Jesús (3.900 habitants) no té garantit el subministrament alternatiu. “Les cisternes no són cap solució”, diu l’alcalde, Ferran Bel (CiU). Hi ha, però, el compromís oficiós del Ministeri d’executar les obres de seguida.
El dipòsit sense aigua d’Ascó. El cas d’Ascó (Ribera d’Ebre) és paradoxal. Acuamed va finançar i va executar el 2010 la construcció d’un dipòsit d’aigua a la part més alta del municipi, amb un cost d’1’1 milions d’euros, que hauria de garantir una font alternativa d’aigua potable per a la població, de 1.600 habitants, i el personal de la nuclear d’Ascó, connectada a la xarxa municipal. Però la canalització que ha de portar l’aigua fins al dipòsit continua sense executarse, per la qual cosa Ascó és un dels municipis que haurien de ser proveïts amb cisternes. “És absolutament inviable”, destaca Jordi Jardí (CiU), president del Consell Comarcal de la Ribera. Acuamed responsabilitza l’ACA perquè encara no ha expropiat els terrenys.
Les cisternes són garantia? Protecció Civil és l’encarregat de mobilitzar els camions cisterna per proveir la població, en coordinació amb els ajuntaments. Una de les dificultats és l’escàs nombre d’empreses que poden oferir el servei a la zona. A l’acta de l’última reunió del Pla de descontaminació, Acuamed es va comprometre a “mobilitzar les cisternes en funció de la demanda”, per tranquilitzar els municipis. Fonts consultades d’Acuamed recorden, però, que “l’organisme competent per mobilitzar les cisternes és Protecció Civil”.
11-II-13, E. Giralt, lavanguardia