el Poder Judicial denuncia que l’Executiu vol controlar-lo (Oh, Montesquieu...)
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar ahir, amb el vot de 15 dels vocals, un informe molt crític amb l’avantprojecte per a la reforma d’aquest òrgan presentat pel Govern central, perquè suposa reduir les seves funcions i la “submissió del poder judicial a l’executiu”. La reforma del ministre Gallardón atorga a les forces parlamentàries la designació directa dels 20 vocals del CGPJ.
7-II-13, efe, lavanguardia
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha elaborat un dictamen contrari al projecte del Ministeri de Justícia per reformar aquesta institució, òrgan de govern dels jutges. El text, que serà analitzat pel ple la propera setmana, subratlla que l’Executiu central vol canviar de soca-rel la cúpula del Poder Judicial per facilitar el seu control. El dictamen afirma que el projecte del Govern redueix el Consell “a la seva mínima expressió”, amb “l’evident intenció de subordinar els membres del Poder Judicial al Poder Executiu”. El text –elaborat per la vocal Margarita Robles, nomenada al seu dia a proposta del PSOE– considera que es pretén desapoderar al CGPJ d’algunes de les seves funcions més rellevants, per tal de transferir-les al Govern, “retrocedint en l’àmbit de la salvaguarda de la independència del Poder Judicial a temps anteriors a la Constitució”. Segons l’informe, el projecte del ministre de Justícia, Alberto RuizGallardón, deixa el Consell com a òrgan presidencialista i té punts de dubtosa constitucionalitat.
25-I-13, J.M. Brunet, lavanguardia
El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) ve compatible la prisión permanente revisable con el objetivo resocializador de las penas de prisión que establece el artículo 25.2 de la Constitución, según el texto del informe sobre la reforma penal aprobado por una amplia mayoría del Pleno reunido este miércoles con carácter extraordinario. Se mantienen no obstante dudas sobre la constitucionalidad de la norma en lo que afecta al principio de legalidad.
El órgano de gobierno de los jueces ha matizado de esta forma el informe muy crítico con la reforma de Alberto Ruiz-Gallardón elaborado por la vocal Margarita Robles que ya recibió la semana el visto bueno de la Comisión de Estudios del órgano. También por amplia mayoría (16 votos frente a 5), el Consejo ve problemas de encaje en la Constitución de la prisión permanente revisable.
El bloque del informe referido a ambas medidas de seguridad ha recibido el apoyo de una amplia mayoría del Pleno tras un debate "intenso y muy rico", según explicó la portavoz del Consejo, Gabriela Bravo, al término de la reunión. Sólo 6 de los consejeros apoyaron que la prisión permanente afecte gravemente al derecho de los presos a la reinserción, mientras que otros 15 encontraron compatible esta medida con las previsiones de reinserción de los reos.
Para la mayoría, si bien la medida de prisión permanente tiene problemas de constitucionalidad, estos sólo se refieren a los establecidos en el artículo 25.1 que señala que "nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente en aquel momento". Se trata por lo tanto de un problema de legalidad subsanable con su inclusión en el Catálogo General de Penas.
Sobre esta cuestión, Bravo ha explicado que la no inclusión de la pena de prisión permanente revisable en el citado Catálogo y su "falta de definición" puede entrar en contradicción con el citado artículo 25.1. de la Carta Magna.
El Consejo considera que la "técnica empleada" por el legislador "oculta que nos encontramos ante una auténtica pena de prisión a perpetuidad" que vulnera los principios de legalidad y seguridad jurídica. Esta afirmación cuenta con el voto en contra de tres vocales, que avalan la constitucionalidad de esta técnica legislativa.
En cuanto a la custodia de seguridad, 16 de los miembros del CGPJ la considera "la medida más onerosa a imponer a un penado", porque prevé ampliar la privación de libertad en un centro penitenciario una vez cumplida la pena impuesta por los tribunales. Aquí también se vulneran los principios de legalidad y proporcionalidad de las penas, según ha explicado Bravo.
Además, la relación de delitos a los que se puede aplicar esta custodia de seguridad, según advierte el CGPJ, puede motivar la existencia de "arbitrariedades". Un sector minoritario del Pleno no ha encontrado problemas de constitucionalidad de la medida.
También se ha incluido como enmienda al texto inicial la propuesta de regulación de un incidente de ejecución en el que se pueda decidir de modo conjunto las formas de suspensión o sustitucíón de las penas; así como la supresión del límite temporal de dos meses para la exención de pena a los denunciantes de corrupción como forma más eficaz para combatirla.
Finalmente, se ha incluido como enmienda la "preocupación" del Pleno por la despenalización de algunas faltas, en concreto las de imprudencia con resultado de lesiones, por la "desprotección que puede suponer para las víctimas" en los delitos de seguridad vial.
16-I-13, agcs, libertaddigital
Dos-cents jutges de tot Espanya han subscrit un manifest de protesta per l’ús que el Govern de Mariano Rajoy fa de la facultat de concedir indults. El detonant de la protesta ha estat la concessió d’aquesta mesura de gràcia a quatre mossos d’esquadra condemnats per un delicte de tortures. Els jutges consideren que l’Executiu du a terme un ús “groller i desviat” de l’indult. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, es va defensar d’aquestes acusacions argumentant que el dret de gràcia és “competència del Govern” de l’Estat, i no del Poder Judicial.
Sentència.
L'Audiència de Barcelona condemnà els quatre mossos a penes de fins a 4 anys i 6 mesos.
Recurs.
El Suprem confirmà la condemna considerant probat que havien maltractat a un ciutadà romanès al que confongueren amb un atracador.
Primer indult.
El Govern rebaixà el febrer la condemna a dos anys per a que els mossos no hagueren d'anar a pressó.
Segon indult.
En el darrer Consejo de Ministros, la pena quedà reduïda a una sanció pecuniària.
En el cas dels quatre mossos, se’ls havia concedit un primer indult parcial que va reduir diverses penes privatives de llibertat que se’ls havien imposat –fins a quatre anys i sis mesos– a una única pena de dos anys. En teoria, això hauria pogut impedir que entressin a la presó, ja que no tenien antecedents penals, però l’Audiència de Barcelona va ordenar que hi ingressessin. Davant això, van tornar a sol·licitar que se’ls commutés la condemna i el passat dia 23 el Consell de Ministres va accedir a rebaixar-los la pena a una multa de 10 euros diaris fins a un total de 7.300, cosa que evitava haver de passar per presó.
El Tribunal Suprem (TS) havia confirmat la primera condemna de l’Audiència de Barcelona perquè considerava que els mossos van torturar un ciutadà romanès que van confondre amb un atracador. La sentència considerava provat que els agents van apallissar i van amenaçar el detingut, i que fins i tot li van arribar a introduir una pistola a la boca.
Els jutges que subscriuen el manifest, entre els que hi ha magistrats del Suprem com Joaquín Jiménez i Margarita Robles, afirmen que l’actuació del Govern central en el cas dels mossos “suposa un menyspreu als milers d’agents de policia que compleixen diàriament amb les seves funcions democràtiques, que no són cap altra que defensar i promoure els drets fonamentals de la ciutadania”. Afegeixen que el que es va acordar en l’últim Consell de Ministres suposa un “exercici abusiu” de la facultat de l’indult i “un greuge al Poder Judicial”, a més d’“una actuació contra la dignitat humana”, ja que incompleix l’obligació de l’Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan els que el cometen són funcionaris que actuen al seu servei.
El manifest sosté que la protecció dels drets dels ciutadans “és la finalitat fonamental de tots els cossos de policia en un Estat democràtic” i que reduir penes com les que els van ser imposades als esmentats mossos “sembla incentivar comportaments que han de ser expulsats de qualsevol cos policial”. Els jutges recorden que l’indult implica provar la falta de necessitat de l’execució de la pena i que només es justifica “quan el compliment d’aquesta no exerceixi cap finalitat preventiva, resocialitzadora o retributiva, o quan resulti desproporcionada” davant dels fets.
Els jutges diuen que davant els arguments exposats, “no hi ha cap motiu raonable per a un doble indult com el que el Govern central ha concedit” en aquest cas concret. “Els fets declarats provats són molt greus i contraris a la dignitat humana”, afegeixen, per la qual cosa “concedir un indult en aquestes circumstàncies suposa fer un ús groller i desviat de la institució”. L’associació progressista Jutges per la Democràcia (JpD) es va adherir al manifest de protesta amb un comunicat en què subratlla que “resulta més censurable que l’indult s’apliqui a conductes que representen un ús inacceptable del poder del mateix Estat, quan es dedica a través dels seus agents a infligir un tracte degradant, com en el cas de les tortures”.
30-XI-12, J.M. Brunet, lavanguardia