la "regularització especial d’actius" de Montoro, un escarni als contribuents

> Las risitas del señor Montoro, youtube, 2'49''<
> A Montoro le da la risa, youtube, 2'57''<

La tensió va marcar la jornada d’ahir al Congrés dels Diputats. La irrupció del cas del tresorer del PP Luis Bárcenas va enfosquir tota l’explicació del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre el procés de regularització fiscal. L’oposició va jugar fort en les consideracions, especialment el diputat del PSOE Pedro Saura. Segons l’oposició, el cost mitjà del procés per als que han regularitzat capitals –calculat per diverses fonts en un 3%– és xocant comparat amb les recents pujades d’impostos a la resta de ciutadans.

El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va refusar durant gairebé tres hores utilitzar la paraula amnistia fiscal, així com esmentar l’extresorer del PP. Finalment, no va tenir altre remei.

Al contrari, sí que va revelar algunes dades noves del procediment de “regularització especial d’actius”, com a ell li agrada anomenar el procés. Segons les estimacions de Montoro, “han aflorat almenys 40.000 milions d’euros, és a dir, l’equivalent de 4 punts del producte interior brut (PIB)”. Això es tradueix en el fet que el cost mitjà de l’amnistia fiscal per als evasors s’ha quedat en un 3%, quan en principi estava previst que fos del 10%. Això s’explica perquè l’evasor només ha pagat gravamen pels interessos i plusvàlues generats entre el 2008 i el 2010 malgrat haver declarat diners evadits en anys anteriors...

Que els 40.000 milions, procedents de béns i patrimoni ocult, hagin aflorat no significa que hagin entrat al circuit habitual dels diners. Tampoc que aquest capital hagi tornat a Espanya.

Es tracta d’estimacions que Hisenda ha fet partint de la documentació adjunta presentada a la declaració 750 (la de l’amnistia fiscal) i de les declaracions complementàries que els defraudadors han fet per uns altres tributs, com ara patrimoni, IVA, successions... En principi, es tracta de diners que es van treure a l’exterior anys enrere per evitar el pagament d’impostos corresponent i que estaven dipositats en comptes bancaris de paradisos fiscals. Una altra part dels diners que han aflorat procedeixen de l’economia submergida i podien estar guardats a sota del matalàs perquè, fins i tot, s’han pogut regularitzar diners en efectiu.

Per aquesta raó, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, parla habitualment d’aflorament de bases imposables. El que vol dir Montoro és que els propers anys aquests contribuents hauran de declarar, almenys, pel que han declarat ara davant Hisenda.

Cal recordar que l’amnistia fiscal només permetia regularitzar dos impostos: IRPF i Societats. D’això se’n deriva una altra de les queixes de l’Associació Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat. Segons José María Peláez, “tampoc no podem comprovar que els contribuents evasors hagin presentat les complementàries”. Bona part d’aquesta recaptació correspon a les comunitats autònomes. Peláez explica que el Govern no deixa accedir a les dades per examinar-les.

40.000

milions són una estimació del que Hisenda considera que ha pogut fer aflorar. No ho sap del cert. El motiu? Ha fet càlculs sobre allò que sí que es podia regularitzar: interessos i plusvàlues

1.200

Montoro va ressaltar que el fisc ha recaptat 1.200 milions, la meitat del previst. L’oposició li va recordar que cada any es deixen de recaptar entre 70.000 i 80.000 milions per l’economia submergida, el 22% del PIB

31.529

En total, es van presentar 31.529 declaracions de 29.683 contribuents. És a dir, que gairebé 1.846 persones han presentat més d’una declaració especial. També es va saber ahir que s’hi van acollir 618 empreses

24-I-13, C. Lafraya, lavanguardia