els observadors de Barcelona
“Barcelona ha de treure obstacles a la iniciativa emprenedora i oferir avantatges competitius reals per atreure i retenir talent”. Qui escriu aquesta frase és Xavier Verdaguer. L’escriu en un missatge electrònic, responent a una pregunta, enviada per la redacció de La Vanguardia, des d’algun lloc del món. Potser Califòrnia, tal vegada Barcelona o potser a mig camí entre els dos llocs.
MANÉ ESPINOSA Ciutat amb bona vista. Els vint membres de l’International Council fan d’observadors i alhora de representants de la ciutat
El Xavier és un jove empresari amb negocis a Barcelona i a San Francisco i és, a més, un dels membres del Barcelona Global International Council, la xarxa d’observadors creada pel lobby empresarial barceloní que presideix l’ advocat Emilio Cuatrecasas.
Com el Xavier hi ha ara per ara vint alts executius repartits pel món que treballen als seus propis negocis i que, a més, col·laboren desinteressadament amb la xarxa creada per empresaris de la ciutat on van néixer o en què es van formar aquests col·laboradors. La filosofia és molt senzilla: utilitzar les relacions personals per impulsar la projecció de la ciutat i alhora identificar oportunitats d’inversió en altres urbs. Ser vistos i també veure què passa. Els seus membres pertanyen a diverses generacions i no responen a un patró determinat, ni per la seva activitat econòmica ni pel seu biaix ideològic. És una xarxa neutral i independent del sector públic.
“A efectes pràctics –explica Mateu Hernández, antic director de Barcelona Activa i avui de Barcelona Global– això significa que tenim a la nostra disposició les relacions i la capacitat de convocatòria d’aquests observadors de nivell per contactar amb persones d’altres ciutats que poden interessar a Barcelona. I al revés, és una manera que empreses i persones d’altres ciutats trobin algú molt proper a ells que ens coneix i sap què fem a Barcelona”.
L’ International Council, que dirigeix Luis Conde, forma part d’un dels nou programes que Barcelona Global va endegar ara fa uns mesos.
Encara que no va néixer amb aquest propòsit, la fórmula ha resultat prou atractiva perquè l’Ajuntament de Barcelona –que a l’inici d’aquest mandat va liquidar els consolats de mar, les ambaixades de la ciutat (vegeu la informació de la pàgina tres)– hagi decidit signar un conveni amb Barcelona Global per col·laborar amb l’equip de promoció internacional de la ciutat.
La xarxa només ha posat una condició: s’autofinança, no gasta diners públics –de fet, els membres paguen una quota per associar-se al Council– . L’acord es formalitzarà el proper dia 18 en un acte presidit per l’alcalde Xavier Trias.
Turisme i qualitat de vida, una mica de creativitat, cultura, el Barça –Messi!–, Ferran Adrià, certa disposició als negocis que hauria de millorar molt, moltíssim, i menys conflictivitat política de la que es pot arribar a intuir tot llegint els mitjans locals.
Aquest podria ser el resultat del diagnòstic que es pot fer del diàleg virtual amb sis membres de l’International Council de Barcelona Global, amb qui La Vanguardia ha intercanviat diversos correus electrònics al llarg de les últimes setmanes.
Ningú, tot i que amb alguns matisos –un dels observadors, Pedro Martín (París), assenyala que “afegeix conflictivitat”–, no creu que el debat independentista alteri la projecció externa de la ciutat, potser perquè com subratlla Jordi Valls (Bristol, Regne Unit) el gran afer que domina la mirada del món cap a la nostra àrea “és la crisi econòmica del sud d’Europa”.
“Últimament –admet Xavier Verdaguer (San Francisco)– moltes persones em pregunten preocupades per la situació econòmica de l’àrea de Barcelona i, també per curiositat però sense preocupació, per la voluntat sobiranista del poble català”.
“La crisi – apunta Joan Dedeu (Hong Kong)– no s’identifica amb Barcelona, sinó molt més amb Espanya i el sud d’Europa. Si bé és cert que a la Xina tothom coneix la situació econòmica del sud d’Europa, també saben que això de la crisi es pot transformar en oportunitats”.
També Manuel Isabal (Lima), el més veterà dels observadors de l’International Council, creu que la crisi genera expectatives d’inversió estrangera a Barcelona –encara que ell fa extensiva aquesta perspectiva a Catalunya i al conjunt d’Espanya–. “El 2013 molts grups empresarials sud-americans veuen oportunitats en la compra de companyies que pateixen la crisi, ja que poden ser la plataforma de desenvolupament internacional”. Isabal veu en l’afinitat cultural un element que juga a favor d’ aquesta cojuntura.
Però la reflexió de Joan Dedeu i de Manuel Isabal apunta a un retret unànime en els comentaris de tots els observadors: Barcelona ha de millorar la seva capacitat per atreure negocis i talent. “Un dels principals obstacles per al desenvolupament econòmic de la ciutat és la falta d’accés a recursos financers per als emprenedors i innovadors locals”. “De fet –afegeix Xavier Ruiz (Nova York)–, no hi ha un entorn empresarial, financer i legal que afavoreixi la innovació”. “A Barcelona –afegeix Ruiz– li sobra talent, però li falten recursos”.
“Les ciutats on treballo –assenyala Pedro Martín– en diferents continents, que inclouen ciutats tant en països emergents com consolidats, han fet un ingent esforç els últims anys per atreure talent per després retenir-lo. Ciutats com Xangai i Singapur en són exemples clars. Tenim una ciutat, a parer meu, molt atractiva, però no la projectem prou a l’exterior. De vegades fa l’efecte que ens hem quedat ancorats a Barcelona’92”.
Xavier Verdaguer assenyala una perspectiva nova en aquest sentit: “Barcelona hauria de fer una aposta forta per impulsar l’emprenedoria en determinats sectors en què podem ser molt competitius, especialment al sector del mòbil, per tenir-ne la capitalitat mundial i perquè és un sector en què preval el talent creatiu”.
Arran d’aquesta qüestió, on són les oportunitats econòmiques de la ciutat, alguns observadors fan referència a una reflexió que resumeix Joan Dedeu al seu correu electrònic: “Barcelona no té mida per ser present a tot el món. Crec que haurem de concretar uns objectius per sector i enfocar els esforços als mercats que ens fixem”.
L’especialització de la ciutat és subjacent a l’estratègia que defensa Pedro Martín en aquesta tempesta d’idees convocada per La Vanguardia: “Hauríem de concentrar els esforços a passar un missatge clar d’orientació de la nostra ciutat cap a la creació, la innovació, el disseny, la modernitat, les noves tecnologies... Fer una campanya a l’estil d’altres ciutats en què comuniquem molt més els aspectes professionals i d’interès a la inversió estrangera... També hem d’impulsar la participació de les nostres escoles de negocis, la projecció internacional de les quals resulta un reclam extraordinari”.
Una nota a part, però alhora molt pertinent per al moment, l’aporta Jordi Valls: “És cert que les ciutats competeixen entre si, importen i exporten talent, atreuen inversions..., però bàsicament les ciutats són la seva gent. Avui, a causa de la situació econòmica, tenim molts barcelonins que han trobat feina fora de Barcelona, alguns en el seu sector i d’altres, malgrat el seu talent, servint cafès en restaurants de Londres... Tots ells i elles són Barcelona i són un gran actiu, i hem de fer tot el possible perquè tornin o no perdin el contacte amb la nostra ciutat”.
27-I-13, J.V. Aroca, lavanguardia