l’Ajuntament s’afegeix a la condemna
L’Ajuntament aprovarà avui una condemna dels bombardejos de l’aviació de Mussolini sobre Barcelona durant la Guerra Civil, ara fa 75 anys
Avui se celebrarà el debat sobre l’estat de la ciutat, on Trias tornarà a demanar el suport de l’oposició
El ple de l’Ajuntament de Barcelona aprovarà aquest matí una declaració institucional que condemna els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil, un dels primers atacs, juntament amb el de Gernika, de l’aviació sobre una ciutat i sobre la seva població civil.
Les successives onades d’aquests bombardejos van causar 2.500 víctimes i van fer malbé 1.800 edificis de la ciutat. Dimecres passat va fer 75 anys del més cruent d’aquests atacs, que va acabar amb la vida de 45 persones, entre els quals hi havia 20 nens, a la plaça de Sant Felip Neri, al centre de la ciutat.
La declaració presentada per Unitat per Barcelona proposava que l’Ajuntament de Barcelona es personés en la causa oberta per l’associació Altraitalia i dos particulars –els ciutadans, Alfons Cànovas i Anna Raya– davant l’Audiència de Barcelona per jutjar i condemnar els responsables d’aquests bombardejos.
Però el ple aprovarà finalment un text que proposa “estudiar” la possibilitat que l’Ajuntament es personi en la causa. Aquest matís, no poc important, permetrà que la votació de condemna dels bombardejos sobre Barcelona sigui unànime. Durant tot el dia d’ahir el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, va estar negociant amb els grups municipals una declaració de consens. El PP descartava de ple aprovar la moció mentre es mantingués la proposta de personar-se en la causa. Socialistes, Iniciativa i UxB donaven el vistiplau a la declaració encara que els socialistes es van mostrar disposats a eliminar l’al·lusió a les accions judicials. Finalment Forn, que fins i tot va mantenir contactes amb representants de la diplomàcia italiana, va trobar aquesta fórmula de consens basada en un informe de la secretaria de l’Ajuntament, que tampoc no avalava jurídicament que el municipi s’afegís a la causa judicial.
De la declaració original també va caure un altre dels punts proposats per UxB que manifestava el suport a l’associació Altraitalia, una organització integrada per ciutadans italians residents a Catalunya i vinculada als moviments d’esquerra.
1-II-13, J.V. Aroca, lavanguardia
La condemna dels bombardejos sobre Barcelona per part de l’aviació italiana durant la Guerra Civil es va aprovar ahir per unanimitat al plenari. D’acord amb la declaració institucional de condemna, el govern municipal té la possibilitat, sense comprometre’s de moment, de personar-se com a part perjudicada en la causa oberta recentment contra els responsables d’aquells bombardejos, els comandaments de l’aviació italiana de llavors.
Amb la declaració institucional es va aprovar “condemnar els bombardejos a la nostra ciutat ocorreguts entre el 12 de febrer del 1937 i el 29 de gener del 1939”. La declaració compromet a “sol·licitar accés a les actuacions judicials per valorar la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona es personi, en qualitat de perjudicat, en el recurs d’apel·lació presentat per l’associació Altra Italia a l’Audiència de Barcelona”.
És un text transaccionat perquè el govern municipal i també el PP hi poguessin donar suport. La primera versió de la declaració proposada per la Unitat de Barcelona incloïa la decisió de personarse (l’Ajuntament) en la causa directament, però la decisió no era ben vista per CiU i els populars.
Així i tot, l’ecosocialista Ricard Gomà va fer un prec al govern municipal per personar-se en la causa. El tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ho va rebutjar remetent-se a la fórmula de la declaració que després s’aprovaria, i va recordar que després de la Segona Guerra Mundial el govern italià va amnistiar els militars del feixisme. “Jo també perdono”, va dir Forn.
Aquesta associació de ciutadans italians residents a Barcelona (ahir n’hi havia alguns a la tribuna, convidats al ple) va aconseguir fa poc que l’Audiència barcelonina admetés una querella contra comandaments responsables d’aquelles matances.
En conseqüència, l’Audiència ha ordenat investigar els comandaments civils o militars que resultessin responsables i ha decidit enviar comissions rogatòries al Govern italià per identificar els que encara siguin vius. També hi ha querelles particulars presentades pels barcelonins Anna Raya (83 anys en l’actualitat) i Alfons Cànovas (93), com a víctimes dels bombardejos.
L’exèrcit italià, com l’alemany, va intervenir a la guerra civil espanyola, al costat de les forces franquistes i contra la república. Ho van fer tot i que formalment els governs de Benito Mussolini i d’Adolf Hitler mai no van declarar la guerra a Espanya. La feixista Aviació Legionària va començar a bombardejar Barcelona el febrer del 1937.
Aviat farà 76 anys d’aquell primer atac aeri, i després en vindrien més. En total van arribar a causar entre 4.700 i 6.000 morts, segons diversos historiadors.
Més d’un milió de quilos de bombes caurien sobre Barcelona. El bombardeig més tràgic va tenir lloc el 30 de gener del 38, durant més de dues hores. Aquell dia, només a la plaça Sant Felip Neri van morir 42 persones, 20 de les quals eren nens.
2-II-13, J.V. Aroca, lavanguardia