Catalunya cañí -94: camins a enlloc en cas d’emergència nuclear
Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) va inaugurar un ja llunyà dissabte d’agost del 1997 el pont que havia d’unir les dues vores del riu i posar punt final a l’aïllament del poble, en un cul de sac. L’estrena d’una infraestructura reivindicada històricament va estar entelada, quinze anys enrere, per la falta d’un projecte, un pressupost i un calendari per a la carretera de connexió amb Lleida i Aragó que havia de donar utilitat i sentit al pont, que al marge esquerre del riu moria en un camí rural. En tot aquest temps no ha canviat gairebé res. El projecte, inclòs com a via d’evacuació del pla d’emergència nuclear de Tarragona (Penta), només té utilitat per als agricultors que van a les seves finques, a l’altra ribera, i per als que caminen o fan esport entre els dos marges de l’Ebre. Abans del pont, un pas de barca, en desús des de fa anys, feia possible la comunicació als veïns. VICENÇ LLURBA El pont de Riba-roja, de 350 metres de llargada sobre el riu Ebre, es va inaugurar el 1997, després d’una inversió de 800 milions de pessetes
“És una de les vergonyes del país”, diu Antonio Suárez (CiU), alcalde de Riba-roja d’Ebre, sense voler entrar a valorar les circumstàncies i vicissituds que han condemnat el pont a la infrautilització i l’oblit. “La Generalitat s’ha compromès a finalitzar l’estudi informatiu de la nova carretera abans del final de l’actual mandat municipal”, destaca Suárez. El Govern preveu que l’estudi informatiu estarà acabat a finals del 2013, segons confirmen fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. S’obrirà llavors el període per presentar al·legacions i, una vegada aprovat l’estudi informatiu definitiu, quedaran pendents la redacció del projecte i la licitació de les obres.
Trobar la manera de finançar la nova carretera, en la situació de crisi i gairebé paràlisi de l’obra pública actual, es convertirà aleshores en un nou i gran escull per fer realitat el projecte, segons admeten les mateixes fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. Malgrat que han passat quinze anys des que el pont es va obrir al trànsit, el projecte de carretera continua en una fase embrionària. El Govern no s’aventura a marcar cap calendari. En tot cas, es tracta d’un projecte a mitjà o llarg termini.
Connectar el pont de Riba-roja d’Ebre amb una via de sortida no és cap qüestió menor. “Suposarà la connexió directa amb l’autopista AP-2 i l’A-2, cap a Barcelona”, destaca l’alcalde. “I resoldrà el problema de l’evacuació en cas d’una emergència nuclear. Ara estem en un cul de sac”, adverteix. La llargament esperada i reivindicada connexió també obriria noves perspectives econòmiques per a la zona, ja que suposaria per a la comarca de la Ribera d’Ebre una alternativa a la carretera C-12, en direcció a Lleida.
El pont, de 350 metres de longitud sobre el riu Ebre, va costar 800 milions de pessetes de l’època, pressupost finançat pel Ministeri de Foment, encara que l’execució de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Tarragona.
Al seu dia es va apuntar fins i tot que seria el Govern central qui es faria càrrec de l’elevat cost de la carretera. Poc abans de la inauguració protocol·lària del pont, l’aleshores alcalde de Ribaroja, Josep Cid, va reclamar a les administracions que no s’oblidessin de la carretera, va demanar agilitat en l’execució de les obres i va recordar que del projecte depenia una millora clau de la comunicació entre Catalunya i Aragó. La seva reivindicació continua sent plenament vigent.
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va exposar a informació pública el 2009 els estudis d’una nova carretera que unís Riba-roja i Mequinensa (Baix Inca), a l’Aragó, passant per Almatret (Segrià), amb una inversió de 54,2 milions d’euros. Aquest estudi va plantejar diverses alternatives per al traçat de la via, amb una longitud total de 30,7 quilòmetres, en funció de l’opció que s’acabés triant.
Es van plantejar en aquell moment fins a vuit alternatives per al traçat, la qual cosa va generar serioses discrepàncies entre els tres municipis afectats (Riba-roja, la Granja d’Escarp i Almatret), fins a arribar a Mequinensa. Les dificultats per assolir el consens expliquen, almenys en part, per què han passat tres anys des de la publicació dels estudis informatius sense que encara hagin finalitzat. Els tres ajuntaments ja han consensuat un traçat per a la nova carretera, amb dos carrils de circulació.
3-II-13, E. Giralt, lavanguardia