un Museu "peculiar" amb propietats privades espoliades, copiades i exposades en públic

Queden per restituir unes 300 caixes de documents sobre els quals es treballa en el procés de digitalització i còpia. 

Pel que fa als documents tornats, la sentència subratlla que “la protecció de l’interès dels propietaris originaris o dels seus successors de recuperar el que al seu dia els va ser confiscat, que es promou amb la restitució legalment prevista, constitueix un interès constitucionalment legítim”. Atesa aquesta legitimitat –afegeix el Constitucional–, “es pot considerar pel legislador que (el dret dels reclamants) resulta preminent, en el seu cas, davant altres interessos concurrents d’acord amb el marge d’apreciació que li correspon”.

D’altra banda, el TC descarta que s’hagi produït una privació arbitrària o irracional de la finalitat que compleix l’arxiu, i considera que la Junta de Castella i Lleó no ha acreditat que es produeixi una privació dels objectius que compleix l’esmentat centre museístic. La sentència estima que l’arxiu és en si mateix una institució “peculiar”, ja que que “integra entre els seus fons aquella documentació confiscada a persones naturals i jurídiques amb una finalitat repressiva”, i afegeix que, en tot cas, no queda minvada la seva funció social com a arxiu i museu. Aquesta funció queda salvaguardada amb l’obligació que es facin còpies digitalitzades dels documents restituïts...

L’Ajuntament de Salamanca, per la seva banda, va estimar ahir que la llei que ha permès la restitució deu ser constitucional però resulta “injusta” i no es compleix “en els seus estrictes termes” amb tots els documents.

2-II-13, J.M. Brunet, lavanguardia