Moviment Barcelona, el socialisme barceloní segueix viu?

Aroma de política italiana a Barcelona. Jordi Martí, el líder municipal del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, ha constituït la plataforma Moviment Barcelona, el punt de partida de la seva cursa cap a les eleccions primàries del 2014 en què el PSC designarà el candidat a l’alcaldia per a les municipals del 2015.

Martí va anunciar ahir la creació d’aquest grup en què hi ha qui vol veure-hi un ressò de Ciutadans pel Canvi, la plataforma creada per Pasqual Maragall amb un propòsit similar al que ara persegueix Jordi Martí: reunir tota l’esquerra. Una idea molt italiana. el regidor barceloní ha pres nota de l’experiència del milanès Giulio Pisapia, l’advocat que va aconseguir arrabassar l’alcaldia al Polo de Berlusconi després d’un procés de primàries obertes, és a dir, no limitades exclusivament a la militància del Partit Democràtic.

“La nostra idea, més ben dit, el nostre somni, seria que d’aquí al 2015 Moviment Barcelona aconsegueixi reunir sota el mateix paraigua militants de tots els partits i de tots els moviments socials. Des d’ERC fins als iaioflautes” –explicava ahir un estret col·laborador de Martí–. “Volem atreure a tothom en aquest projecte: independentistes, federalistes, unionistes. El nostre element en comú és Barcelona. I el que és evident és que la política i els partits polítics, tal com els coneixem ara, ja no tenen sentit”.

logoJordi Martí –que ahir va sortir a predicar la bona nova del seu Moviment Barcelona en un esmorzar organitzat per El Periódico, dues entrevistes radiofòniques i el programa de Josep Cuní de 8tv– va avançar els noms dels primers col·laboradors de la seva plataforma, a l’espera, va assegurar, d’anar revelant noves adhesions. L’arquitecte Pep Bohigas; el geògraf Francesc Muñoz; José Juan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Toni Comín, l’últim resistent de Ciutadans pel Canvi, o el dissenyador Claret Serrahima, que ha dissenyat el logo de Barcelona Moviment.

Fa mesos que Martí demana suports, més fora que dins del partit, on, tanmateix, no han rebut la iniciativa amb hostilitat. La federació socialista de Barcelona ha donat el vistiplau a l’operació del seu líder municipal perquè, en definitiva, abona i gairebé legitima la seva pròpia estratègia, la d’unes primàries obertes que serveixin per recordar als electors que el PSC encara aspira a governar Barcelona, encara que les enquestes continuïn anotant cada vegada que surten proves irrefutables de l’hemorràgia imparable en la intenció de vot socialista a la ciutat.

Més complexa és la situació dins del mateix grup municipal socialista de l’Ajuntament, on alguns regidors no amaguen el seu enuig pel fet que el seu líder municipal hagi decidit tirar pel dret i iniciar una carrera personal que, en part, els deixa enrere. De fet, i segons un d’aquests regidors, el mateix Martí els ha convidat a “no sumar-se al Moviment”, almenys en un primer moment.

Jordi Martí té un problema que tard o d’hora haurà de resoldre: vol exercir d’outsider del PSC sense deixar de liderar-lo a l’Ajuntament. I molts pensen que haurà d’optar per una cosa o l’altra.

30-I-13, J.V. Aroca, lavanguardia